HISTÒRIA DE VIC

En la última part de l’any 1893 explicaré l’ambient que aleshores que és “respirava” a la ciutat. La premsa, com normalment fa ara, va recollir les notícies negatives més extremes, captant l’atenció del lector. Però bé; és el que ens ha quedat. En primer lloc, en quan als “perfums i frescor de la rajada de bon dematí”... no eren tals, sinó tot el contrari. El Norte Catalán de 25 de febrer es queixava descrivint la situació: “Si los señores alguaciles se sirvieran dar una vuelta por las calles de esta ciudad todos los días á las primeras horas de la mañana, verían que se infringen con bastante frecuencia las ordenanzas municipales, sacándose de los depósitos y poniéndose en medio de la calle grandes cantidades de estiércol o letrinas mucho más tarde de lo que permiten las disposiciones de la autoridad municipal”. A més, sortien aigües “corrompudes” de la paret d’una casa del carrer del Progrés, les quals, a part del fang que produïen, emetien uns efluvis nocius per la salut pública (...

REALITATS DE VIC (1893 - 2ª part) Ens tornem a tirar a la piscina històrica i sortim de les aigües a l’any 1893. Hi ha més material a explicar. En un principi, ens apareix un tema quotidià per a l’època com és el dels llumins... Abans del 25 de febrer de dit any, estava vigent la liberalització de vendre’n i de tenir-ne en estoc tants com es volgués per part de botiguers o similars. Fins que la Compañía Arrendataria del Monopolio de Cerillas va decidir atorgar, pel que fa referència al Partit Judicial de Vic (coincideix gairebé amb la comarca d’Osona), poder exclusiu per a subministrar caixes de llumins o fòsfors a la Expendeduría Central. Aquesta estava situada a la Llibreria Catòlica de Sant Josep (Plaça Major, 40), i era propietat de Josep Ausió Vila. Tots els expenedors dels 50 pobles del Partit que estiguessin interessats en vendre aquests productes s’haurien de proveir a través de l’esmentada llibreria sub-arrendatària. Les caixes de mistos tindrien un segell que les diferenci...