HISTÒRIA DE VIC

L’any 1894 també té d’altres notícies curioses com pot ser el tema de la pols. Avui dia no es pensa que aquesta matèria minúscula hagi tingut rellevància a Vic. Sempre va bé “treure la pols” a la memòria de la Ciutat. En un reportatge de El Norte Catalán de 13 de gener se’ns comenta: “Si por desgracia estuviésemos en aquellos tiempos en que, según cierta memoria, nuestra ciudad era llamada la ciutat de la pols y del fanch…”. Es protestava perquè Vic, els dies de pluja, es convertia en un extens fangar, doncs molts carrers estaven completament intransitables, comptant-se entre ells, alguns dels empedrats, per estar la seva superfície sencera coberta de fang. Altre cop es queixava el 21 de juliol tot dient: “Nuestras Ramblas y algunas de nuestras calles están llenas de polvo que se levanta y esparce cuando sopla el viento”. Aquesta situació incomodava els transeünts i era poc favorable a la higiene pública. No citava directament a l’Ajuntament però era un avís a qui s’hagués de preoc...

Canviem el dígit de les unitats i començaré descrivint anècdotes i fets rellevants d’aquests indrets. La primera notícia a comentar, reflexa com s’anava destruint l’hàbitat d’algunes espècies de la plana amb el pas del temps. A El Norte Catalán de 6 de gener, se’ns informa de la presència d’un llop en les immediacions de la carretera de Manlleu i no lluny de Vic. Ja aleshores era escassíssim el nombre de dits animals en les nostres terres. La progressiva reducció del seu ecosistema, degut a l’augment de terrenys de cultiu per abastir a una població osonenca que anava en augment, i la repulsió envers d’aquest mamífer, va fer que finalment desaparegués de la comarca. Seguim amb el tema fauna però no de terra sinó d’aigua. El 20 de febrer, un conegut pescador de Vic anomenat Pere García va agafar amb el seu ham, al riu Ter, una truita que pesava 5 lliures (2’25 Kg). Això era un fet poc comú a la comarca d’Osona per la raresa del seu elevat pes. Aquest pescador va ser el que introduí en...