Canviem el dígit de les unitats i començaré descrivint anècdotes i fets rellevants d’aquests indrets. La primera notícia a comentar, reflexa com s’anava destruint l’hàbitat d’algunes espècies de la plana amb el pas del temps. A El Norte Catalán de 6 de gener, se’ns informa de la presència d’un llop en les immediacions de la carretera de Manlleu i no lluny de Vic. Ja aleshores era escassíssim el nombre de dits animals en les nostres terres. La progressiva reducció del seu ecosistema, degut a l’augment de terrenys de cultiu per abastir a una població osonenca que anava en augment, i la repulsió envers d’aquest mamífer, va fer que finalment desaparegués de la comarca.
Seguim amb el tema fauna però no de terra sinó d’aigua. El 20 de febrer, un conegut pescador de Vic anomenat Pere García va agafar amb el seu ham, al riu Ter, una truita que pesava 5 lliures (2’25 Kg). Això era un fet poc comú a la comarca d’Osona per la raresa del seu elevat pes. Aquest pescador va ser el que introduí en aquest país el sistema de pescar truites amb mosquits artificials cosa que va ser un èxit ja que donà magnífics resultats.
Tres mesos després, els pescadors es queixaren de que les aigües de l’esmentat riu estaven molt negres i brutes. Aquesta circumstància era deguda a l’escolament cap al torrent de la Font Gran (afluent de la riera de Malatosca que desemboca en el Ter), dels residus provocats per l’extracció de carbó mineral de les mines de Surroca (Ogassa). A pesar de que la corrent del Ter anava molt crescuda, fins aleshores mai havia succeït que les aigües fossin tan negres, notant-se alguns dies certa pudor.
I d’animals passem a una barbaritat comesa per un ésser humà. Era el dimarts, 20 de març, quan es va cometre un assassinat d’una criatura de 2 anys d’edat. El Norte Catalán del dissabte posterior, no volgué entrar en detalls perquè els fets, segons el que explicaven el veïns del carrer on tingué lloc l’escena, van ser esgarrifosos. S’avergonyia que haguessin passat a Vic, la Ciutat dels Sants. A més, l’assumpte estava en mans judicials i, les descripcions dels fets que donessin no volien que fossin errades.
Pel que fa a morts violentes... succeïren en un curt període de temps: 5 dies. En el primer cas, els fets es van produir el divendres 28 d’abril. Una pobre dona sexagenària va ser erolada per un tren provinent de Barcelona; entre Centelles i Balenyà. Cadàver a l’acte. L’altre cas, de dimarts següent, fou el d’una nena de 3 anys, que vivia al Passeig. Tingué la desgràcia de que el seu vestit s’incendià, rebent cremades de consideració a conseqüència de les quals va morir al dia següent (NC de 5 de maig).
I de cadàvers humans passem a “cadàvers inanimats”, és a dir, d’edificis, en aquest cas, històrics... en concret, la Torre de Sant Francesc, situada a la Rambla dels Moncada. Era el lloc on, segons la tradició, al segle XIII, va predicar el Sant als vigatans al seu pas per aquesta ciutat. Els rumors deien que l’objectiu principal eren accions urbanístiques. El Norte Catalán de 14 d’abril estava d’acord amb dita reforma però sense necessitat de derruir dita Torre. Hi havia altres opcions, com per exemple sacrificar qualsevol altre edifici proper més modern. L’Alcalde recordava el cèlebre dístic: “Lo que no hicieron los bárbaros, lo hizo el Papa Barberini”. Argument que condemnava a aquest pontífex que, per a aprofitar la pedra per a altres tasques, feu demolir parcialment del Coliseu de Roma (imatge de l’article extreta de la Viquipèdia de Maffeo Barberini o Papa Urbà VIII, nascut el 1568). La Torre de Sant Francesc era una resta que quedava de les fortificacions que s’aixecaren en aquesta ciutat a les darreries del segle XIV, durant el regnat de Joan I d’Aragó i probablement en temps del Bisbe Riquer i Bastero. Al final de l’article es feia una súplica o un desig de coherència, dirigida al propietari de la Torre (l’arqueòleg Sr. de Espona que estigué molt implicat en la restauració del Temple Romà), de que no atorgués el seu consentiment per a derruir-la. El Norte Catalán de 22 de juny de 1895 (un any i dos mesos després) ens informa: “Se está derribando la torre llamada de Sant Francesch situada en la Rambla de Montcada. Las obras de urbanización…”. O sigui, en aquest cas, la dita castellana, “una de cal y otra de arena”, és molt adient.
Una altra notícia relacionada amb l’Ajuntament, apareguda a El Norte Catalán de 24 de març, va ser la distinció del títol d’Excel·lència a la ciutat de Vic, aconseguit per les gestions del Sr. Diputat per aquest districte Albert Rusiñol. En la comunicació formal d’aquest fet, que es produí el 20 de març, la Reina Regent, en nom del seu fill Alfons XIII (nen de 7 anys), donà aquesta distinció per l’augment de la població i el progrés creixent de la indústria vigatana.
Poc després, en unes obres encarregades a la brigada municipal, a l’extrem superior del carrer de la Riera i part de la Plaça, es va descobrir un pou de bastanta profunditat que contenia gran quantitat d’aigua, el qual va ser omplert de terra. Dit pou era molt antic i s’anomenava Pou del Pallol (NC de 31 de març).
En referència al món taurí hi havia discordança entre el veïns de Vic. A l’Ajuntament van arribar dos precs: en un cas, Pere Castells proposava que el correbou de la festa major es celebrés fora de la Plaça Major, en concret, a l’extrem del carrer del Nord (Sessió de 21 de maig). De seguida es va desdir. En l’altre cas, 47 veïns de la Plaça Major demanaven que es celebressin, durant les festes de Sant Miquel, les corrides a dita Plaça (NC de 2 de juny). Hi devien haver interessos en llogar els seus balcons per veure-la sense haver de pagar entrada al torín. Al final, l’Ajuntament decidí tirar endavant amb aquesta proposta.
Comentarios
Publicar un comentario