REALITATS DE VIC (1893 - 1ª part)
Especialment, va ser un any important pels bombers de Vic degut a la reinauguració del seu Cos (el primer fou inaugurat l’any 1857 però es dissolgué dècades més tard per manca de fons). A causa d’haver-se produït dos incendis claus l’any 1892 i d’altres més lleus, van fer necessari la seva nova creació.
El primer d’ells fou el de la casa de Pere Cortinas, situada als pòrtics del sud de la Plaça Major que tingué lloc la nit d’entre el dimarts 10 i dimecres 11 de maig del citat 1892. Hi tenia establerta la seva fàbrica de xocolata i confiteria D. Martí Dot.
Serien dos quarts d’una quan un jove va veure sortir fum de la casa i, immediatament, donà la veu d’alarma. Al sentir-la, els serenos, feren sonar els seus xiulets i algunes esglésies tocaren a sometent. Acudiren al sinistre l’Alcalde i varis regidors, el Jutge de primera instància, el Governador militar, el Cap de Policia, els Mestres d’obres, alguns Sacerdots, vàries dones i, a més, gran multitud d’obrers de tots els oficis, excepte els manobres que estaven en vaga i la van dur fins a les últimes conseqüències. El municipi tenia unes bombes (que no bombers) hidràuliques que quasi estaven inservibles a causa de tenir les mànegues foradades per diversos punts. Tot i això, les portaren a la Plaça i, junt amb les bombes cedides pels senyors Comella i Arumí, aconseguiren apagar les flames, tot i la seva voracitat. Estigueren a punt d’afectar els altres edificis veïns.
No hi hagueren desgràcies personals de consideració. Només ferides lleus al propietari de la casa, D. Pere Cortines, i a tres o quatre obrers. Tant autoritats com nombrosos veïns feren tot el possible per a sufocar el foc que quedà dominat entre cinc i sis del matí. Tots els assistents es van implicar per igual encara que, El Norte Catalán de 14 de maig de 1892, va fer menció especial del Reverend Tomàs Serra, qui semblava multiplicar-se, acudint allà on toqués. El mateix diari demanava a les autoritats la creació i organització d’un cos de bombers, com el que hi havia hagut antigament. La proposta quedà en punt mort.
El foc fou protagonista de nou en dues botigues, quasi al mateix temps, segons ens informa El Norte Catalán de 5 de juliol del mateix any. Un quinqué ple de petroli vessat i una garrafa plena d’esperit de vi foren els fils conductors que feren que, el carrer de Gurb i el carrer Manlleu respectivament, estiguessin agitats durant un breu període de temps. Els veïns van ajudar en les tasques d’extinció del foc.
L’incendi que es va produir a la presó de Vic, provocat (presumptament) per una reclusa “loca”, va ser el detonant que feu decidir a l’Ajuntament a començar a “moure els cables” per a la creació d’un Cos de Bombers amb cara i ulls. Els fets passaren el dilluns 21 de novembre de 1892 segons ens explica El Norte Catalán de 26 del mateix mes. El xiulet del vigilant de consums que estava als Caputxins donà el senyal d’alarma i, de seguida, es posaren a tocar “las campanas del Santo Angel Custodio, del convento de Hermanas Josefinas, de Santa Clara y de Nuestra Señora de la Piedad” en senyal de foc, acudint gran nombre de persones particulars. En aquest cas, les flames es pogueren extingir en mitja hora després dels continuats esforços de nombrosos veïns i perquè les flames s’havien iniciat en una habitació del centre de l’edifici on no hi havia circulació d’aire. A més, tenien un regular dipòsit d’aigua a la pròpia presó.
L’Ajuntament, amb aquestes experiències, es va veure obligat a crear un nou cos de bombers, el reglament municipal del qual, va ser aprovat el 2 de gener de 1893. La constitució dels seus membres va ser poc després: “Hay ya varios individuos que han solicitado ingresar en la Compañía de Bomberos que va á instalarse dentro de poco en esta ciudad” (NC de 14 de enero). És de suposar que no va començar a ser funcional fins al mes de febrer ja que hi hagué un incendi d’uns pallers d’una casa prop del carrer Nou en que no s’esmenta la seva actuació. Tot i això, fins al lloc del sinistre, s’hi va portar una bomba municipal que va ajudar a extingir-lo (NC de 21 de gener). Aquest mateix diari, dues setmanes més tard, ens informa: “Hállase ya organizada la nueva Compañía de Bomberos de esta ciudad bajo la dirección del primer Jefe D. José Illa y Cortinas”… tot recordant que havia estat Tinent en la companyia de 1867 que aleshores manava D. Josep Miquel Cirera i Albareda.
L’ofici de bomber requereix pràctica… No sé si haguessin pogut amb l’incendi que s’originà als grans magatzems on es fabricava gel artificial destinat a l’Exposició Universal de Chicago que es produí l’11 de juny de 1893, on van morir més de 30 bombers (imatge extreta de La Ilustracion Artística de 28 d’agost).
Bé, canvi de tema... Per a la cultura de Vic, l’any 1893 tingué importància degut a la finalització de les obres de condicionament de la cel·la del Temple Romà i la seva conversió en Museu Lapidari. En principi, el Norte Catalán, no n’estava gaire assabentat del que passava. Es queixava de la brutícia de la part exterior del Temple tot dient: “… en la actualidad presenta el conjunto un aspecto sumamente miserable” (NC de 21 de gener).
Inaugurat durant la festa major, estava format per centenars d’objectes de pedra, marbre i alabastre: capitells de tots els temps, mosaics romans, sarcòfags (un d’ells visigot), arcs de finestres, dentells, arquivoltes, gàrgoles, creus de terme, estàtues romàniques, làpides paganes i medievals, i diversitats de fragments de tota classe. Al jardí, sota els restes la volta del Castell dels Montcada, hi havia una espècie de monument format de capitells, cornisament i l’angle del frontó del propi Temple; i també s’hi trobaven cinc mil·liaris de l’imperi amb els noms de “Karo, Maximiano y Diocleciano”.
Comentarios
Publicar un comentario