L’any 1894 també té d’altres notícies curioses com pot ser el tema de la pols. Avui dia no es pensa que aquesta matèria minúscula hagi tingut rellevància a Vic. Sempre va bé “treure la pols” a la memòria de la Ciutat.
En un reportatge de El Norte Catalán de 13 de gener se’ns comenta: “Si por desgracia estuviésemos en aquellos tiempos en que, según cierta memoria, nuestra ciudad era llamada la ciutat de la pols y del fanch…”. Es protestava perquè Vic, els dies de pluja, es convertia en un extens fangar, doncs molts carrers estaven completament intransitables, comptant-se entre ells, alguns dels empedrats, per estar la seva superfície sencera coberta de fang. Altre cop es queixava el 21 de juliol tot dient: “Nuestras Ramblas y algunas de nuestras calles están llenas de polvo que se levanta y esparce cuando sopla el viento”. Aquesta situació incomodava els transeünts i era poc favorable a la higiene pública. No citava directament a l’Ajuntament però era un avís a qui s’hagués de preocupar de regar els llocs públics. Aquest any 1894 hi ha més queixes, en referència a aquest tema, que no citaré però que fan veure el problema que tenien els ciutadans des de feia segles.
Un fet rellevant per a l’època fou la renovació de la Banda municipal. Convenia un reestructurament de l’anterior. L’acte formal de inauguració estava previst que fos l’1 juliol, però es va endarrerir fins el dia 4 a la nit. Estava composta de 14 músics de primera classe, 18 de segona, i un nombre indeterminat d’aprenents que no podia excedir de vuit. Assajaven almenys dues vegades al mes i donaven, com a mínim, un concert on l’Ajuntament els indiqués. A més, es van reparar els instruments deteriorats que havia deixat l’anterior Banda. Es feu la mateixa operació amb els vestits que portaven. També es va adquirir tot el material nou que fos indispensable. En definitiva, la ciutat de Vic necessitava una “neteja de cara musical” degut a l’estat de decadència i descuit que tenien fins aquell moment.
També va sorgir un nou “Cuerpo de municipales” que començà a exercir l’1 de juliol. Constava de “seis individuos, un cabo y un jefe”. En un principi, anaven d’incògnit, és a dir, sense uniforme... o de carrer (NC de 27 de juny).
Després d’aquest punt i apart, toca parlar de temes taurins. El 27 de maig, Manuel García Cuesta (àlies “Espartero”), un torero de molt renom, moria per una cornada rebuda quan entrava a matar al toro “Perdigón” a la Plaça de Toros de Madrid. Doncs bé, era tan famós que tenia aficionats fins i tot a Vic. Com diu un article de El Norte Catalán de 2 de juny, un veí d’aquesta ciutat va costejar una missa a l’Església del Carme en sufragi del “diestro” en qüestió.
A les festes vigatanes, després de les protestes per haver treballat el dia de Sant Pere en la construcció del torín situat a la Plaça Major, es van fer tres corrides com cada any. En la última, la premsa, es queixava de la manera bàrbara de matar els animals: “una de las vacas que fue estoqueada… después de haber sido arrastrada por las caballerías destinadas al efecto, estaba aún viva, daba terribles bramidos y hacía grandes esfuerzos para levantarse, hasta que la sujetaron y la degollaron los sujetos encargados de transportarla al Matadero”. És de suposar que ho van fer davant del públic perquè, seguidament informa: “Si esto no es una barbaridad presenciada por un público culto y sensato, debemos confesar que no sabemos lo que son las barbaridades”.
Dies després, agafà el testimoni el carrer Nou... Durant la tornaboda de la festa de Santa Anna, es feu una corrida de vaques produint-se per tal motiu l’animació i el bullici que és de suposar. Igualment, al carrer Manlleu, s’organitzà un altre espectacle idèntic durant la revetlla de Sant Albert. Un regular aiguat va suspendre aquest acte. Foren quatre gotes perquè es reprengué la gresca després de la pluja.
No deixem el tema correbous. De Vic, es traslladaren a Manlleu nombrosos veïns a presenciar la corrida que tingué lloc diumenge 16 d’agost. Poc pogueren gaudir de l’espectacle ja que, tot just començar, s’hagué de suspendre, quedant-se l’empresa organitzadora amb els diners i ells amb les robes mullades i les molèsties consegüents.
I... de toros passem a gallines. Situació: la font del Brugué on, diumenge 29 de juliol, hi anaren molts veïns d’aquesta ciutat. Van presenciar involuntàriament una situació que el diari qualifica de “repugnante espectáculo”. Es veu que alguns subjectes es divertien matant a pedrades gallines lligades a una pedra.
D’aus, donem un salt, i visitem als mamífers. Com passava sovint, es publicà un pregó prevenint als ciutadans que es distribuirien boles d’estricnina per liquidar els gossos que voltessin per la ciutat sense morrió. Cosa que denota que n’hi havia masses i algun d’ells podia tenir la ràbia.
Per finalitzar el recorregut, és el torn dels femers. Al Norte Catalán se’ns informa de la mort per afogament d’una euga en un dipòsit de latrines d’una casa de la Rambla del Passeig, a pesar dels esforços que es van fer per treure-la. Va tenir més sort un noi que va caure en un femer d’una casa del carrer de Gurb, d’on va poder ser rescatat in extremis, amb gran dificultat, per un altre jove de casa seva. Hauria estat una mort esgarrifosa... colgat per la pròpia mer...
Comentarios
Publicar un comentario