120è ANIVERSARI MACABRE DE VIC (III) - REVISTA DE VIC - Juliol 2017

És evident que els crims que cometé Joan Traverà s’havien de jutjar en un local més ampli que el de l’Ajuntament de Vic on habitualment s’impartia justícia aquells anys. Així doncs, es va trobar un espai més adequat als baixos de l’ex convent de Sant Domènec on, al final, tingué lloc el procés. En el judici hi van prendre part representants de la sala 2ª de l’Audiència Provincial de Barcelona que expressament vingueren a aquesta ciutat. Van ser el president, Sr. Moreno, i el fiscal, Sr. Becerra de Toro. Hi van acudir gran nombre de veïns dels pobles de la comarca que s’hostatjaren a totes les fondes i hostals de Vic fins que no quedà habitació lliure. El 26 de març de 1896, a dos quarts d’onze del matí, l’engranatge jurídic es posà en marxa. Seria mitjançant un jurat de catorze membres (tribunal de fet) que haurien de deliberar sobre l’assumpte per donar un veredicte. Poc després, el jutge emetria, mitjançant les normes jurídiques, la sentència final. S’inicià, davant d’un públic que envaïa el local, amb l’exposició dels fets davant d’un reu vestit de presidiari, d’aspecte trist i de complexió raquítica. El President començà interrogant al processat que admeté, de bon principi, ser autor del crim. Afegí que el mòbil va ser la venjança i no el desig de robar la rectoria. Volia matar amb en Bocassa, de qui havia rebut una pallissa quant era jove, i, ja en època recent, s’oposà als amors de l’acusat amb la seva neboda. A la Maria Rosanas la matà per la por que tingué de que el descobrissin pels crits que feia. Després declararen les dues persones que havien estat al lloc dels fets; és a dir, el Vicari, Rd. Josep Puigcercós, qui va lluitar amb l’assassí; i, l’escolà Rosanas. Ambdós digueren que no van reconèixer a l’acusat. S’interrogà a 17 testimonis més sense que les seves declaracions tinguessin interès en la causa. Era el torn del fiscal de S. M. que qualificava els fets com a un delicte de temptativa de robatori amb violència, pel qual resultaren dos homicidis. Com a agreujants indicava que havia estat comès amb premeditació, nocturnitat i sense possibilitats de defensa dels assassinats. Demanava per l’acusat la pena de mort. La defensa, encarregada al Sr. Masferrer, indicava com a atenuants l’arravatament i obcecació, i deia que no s’haurien d’aplicar els agreujants esgrimits per la fiscalia. Després d’una estona de debat per part del jurat(*) van decidir fer cas al fiscal donant, com a veredicte, la culpabilitat del reu. El jutge condemnà a Joan Traverà Plana a la pena de mort en garrot vil en la forma que determinava l’article 102 del Codi Penal. (*) Es pot consultar al meu Bloc ( vicusviqui.blogspot.com ) el reportatge: “1896 - El jurado en Vich - El crimen de Pruit”

Explicació de la foto: Part de l’edifici on estaven instal·lats els Jutjats de 1ª Instància, situat a prop de l’Església de Sant Domènec. Protagonitzant la fotografia, es veu la fornícula que albergava una estàtua de Sant Tomàs d’Aquino. El dia del judici, estaven en obres de reparació iniciades per Miquel Mas al que se li van adjudicar per subhasta realitzada per l’Ajuntament de Vic el 23 de febrer.