120è ANIVERSARI MACABRE A VIC (I) - REVISTA DE VIC - Maig 2017

El fet de ser llicenciat en Dret i historiador en projecte, m’ha portat a encuriosir-me sobre l’Arxiu judicial de Vic. Quan em vaig assabentar que havia estat saquejat i cremat al Parc Balmes durant els tristos fets ocorreguts al 1936, la meva indignació fou patent, però al mateix temps, vaig comprendre que el passat d’aquests piròmans devia estar tacat de fets delictius que esgarraven el seu “expedient acadèmic”. Això no treu que, els grans casos que tingueren molt ressò mediàtic, es puguin reconstruir com un trencaclosques gràcies sobretot als diaris de l’època. Aquest és el cas d’una de les últimes execucions que hi hagué a Vic pel mètode del garrot vil... d’això fa 120 anys. Està dividit en vàries parts. La primera comença així: Dimarts 16 d’abril de 1895, a un quart de nou, a la casa rectoral de Pruit, després de resat el rosari, es disposaven a sopar el Vicari d’aquesta població, Rd. Josep Puigcercós; la criada, Maria Rosanas; un picapedrer que es trobava allà per preparar les obres de restauració que s’havien projectat per a la rectoria, anomenat Pere Bocassa; i un escolà de 14 anys, nebot del Regent, Mossèn Rosanas, qui, aquell dia, havia baixat a Vic. De sobte, se sentí una escopetada i de seguida una altre, quedant mort a l’acte el picapedrer i mortalment ferida la minyona. Sortint de la cuina, el Vicari, amb el sobresalt que és de pensar, trobà l’assassí en la sala immediata, qui li acarà una escopeta de dos canons. Amb valor extraordinari el jove sacerdot es llançà sobre el criminal que es disposava a carregar de nou l’escopeta marca Lefaucheux. Mentre aquests forcejaren, l’escolà els veié i, atemorit, demanà auxili pujant al campanar i tocant a sometent ja que aquesta parròquia està aïllada. Mentrestant el sacerdot aconseguí prendre l’arma a l’assassí i no el va deixar fins que aquest cridà: «pujeu, que ja'l tinch!», fent entendre que hi havia més companys seus. Aquestes paraules aconseguiren intimidar al Vicari, i, el malfactor, aprofità el moment per escapar-se. El valerós sacerdot pogué encara prestar els auxilis espirituals á la germana del Regent, que no tardà molt a morir. El panorama era aterridor: en Pere Bocassa jeia cadàver al peu de la taula de la llar de foc amb dues ferides al cap, una en la regió occipital i l’altre en el front. La bala li havia perforat el crani de part a part. Creuada al passadís, Maria Rosanas, també amb una sola ferida al coll, que li travessava la caròtide, morí per una hemorràgia en uns pocs moments. Abans de morir pogué rebre la extremunció. L’autor dels crims, que es deia Joan Traverà, s’havia deixat a l’escenari dels assassinats, amb les presses, l’escopeta i la gorra de pana negra que resultarien peces claus per a la seva condemna a mort. 1 – Església 2 – Cor 3 – Campanar 4 – Cuina 5 – Passadís 6 – Llar de foc 7 – Sala rectoral 8 – Sala 9 – Sala 10 – Sala del R. Vicari 11 – Galeria 12 – Sala d’estar 13 – Escala 14 – Cementiri 15 – Camins que condueixen a l’església i a la casa rectoral 16 – Porta secundària Creu gran – Lloc on va quedar mort el picapedrer Creu petita - Lloc on morí la criada Punt gros – Punt on s’entaulà la lluita entre el Rd. Senyor Vicari i l’assassí Quadrat negre emmarcat – Punt des d’on l’assassí va matar al picapedrer Rombe negre – Lloc on era assegut el Sr. Vicari Estrella – Lloc on era l’escolà