120è ANIVERSARI MACABRE A VIC (IV) - REVISTA DE VIC - Agost 2017

No sé ben ve què li passà pel cap al Jutge i al jurat popular per condemnar a Traverà a la pena de mort si aquest va reconèixer el crim i els testimonis directes no van assegurar que fos ell l’autor. El fiscal devia tenir una actuació brillant o el pensament judicial d’aleshores era així. La pena de presó la complí a Saragossa. Quasi un any va passar quan es començaren a sentir els primers murmuris, a través de la premsa de Barcelona, que anunciaven la seva arribada a Vic a complir la pena de mort al garrot vil. Finalment arribà a la Ciutat dels Sants el dijous dia 4 de març de 1897, en el tren de càrrega, a un quart d’onze de la nit, conduint-lo, les forces de seguretat, directament a la presó. El reu es trobava serè, parlava tranquil·lament i menjava amb ganes. El Bisbe Morgades el visità al dia següent i l’exhortà a tenir resignació. Els ciutadans, entristits, demanaren el seu indult que al final no arribà. El botxí arribà a la tarda del dia abans de la seva execució. Aquest era temut per la població. Era una persona antipàtica i repulsiva per a uns, i per d’altres, els espantava i aterroritzava. Un article de diari de l’època el defensava argumentant que mantenia l’ordre, el repòs, el benestar social i que era el braç de la llei i executor de la justícia humana. Arribà el dia de l’execució (dimarts 9 de març). Els diaris no estaven d’acord en la quantitat de gent que hi assistí... 8.000, 10.000 o 12.000 persones. Un fet així era excepcional i la gent acudí en massa. El patíbul feia uns quants dies que estava muntat. Després d’estar pregant en capella, assistit per varis germans de la Pau i Caritat que vingueren expressament des de Barcelona per aquest fet, Traverà fou conduit al lloc dels fets en un carro, escortat per forces de cavalleria i mossos de l’Esquadra. Assistiren 200 membres de la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors, amb la seva indumentària típica i una atxa cada un, i portant un Sant Crist en processó. L’executaren al garrot vil, passades les 8 hores del matí, després d’haver-se confessat varies vegades, d’haver rebut la Sagrada Comunió i de demanar perdó per la gravetat i escàndol del seu delicte. Després de l’execució, el Rd. P. Font va pronunciar un breu i commovedor discurs que fou escoltat pel nombrós públic assistent. El cadàver de Traverà no fou retirat del patíbul fins les cinc de la tarda, sent seguidament traslladat al cementiri d’aquesta ciutat. I tot va ser per una gorra i un fusell com a proves!