120è ANIVERSARI MACABRE A VIC (V i última part) - REVISTA DE VIC - Setembre 2017

Dos mesos després de l’execució del doble assassí de Pruit pel garrot vil n’hi hagué una altra que seria la última que es produiria a Vic amb aquest mètode. També seria a causa d’un cas d’assassinat, aquest cop a Manlleu. L’escena es desenvolupà el dimarts dia 4 de desembre de 1894, entre les 8:30 i les 9 de la nit, en una taberna anomenada “Can Moles” que estava situada a l’extrem del pont de Manlleu que hi ha venint de Vic, abans de creuar el riu. La víctima es deia Maria Torrentgenerós, d’uns 50 anys, i era propietària del negoci esmentat. Es detingué als culpables gràcies a la recerca que realitzaren membres de la policia, el cap de vigilància, els sometents i els mossos de l’esquadra per diferents poblacions de Catalunya. Segons sentència posterior, els autors del crim van ser Miquel Vilaplana Bonet, de 20 anys i natural de Sant Vicens de Castellet; i Josep Folià Tolós (àlies Chato), també de 20 anys, flequer de professió i de Barcelona. Aparentaven ser venedors de pàgines impreses. En concret, aquells dies, en portaven unes per a intentar vendre-les a Manlleu titulades “Últimos momentos de Santiago Salvador”, nom del que havia estat l’autor de l’atemptat amb bomba al Liceo de Barcelona. Els fets que relaten la criminal mort d’aquesta dona són els següents: aquella nit, després d’haver sopat, el Chato es va posar a jugar a cartes amb la dona. Davant les trampes que feia en el joc, ella li va dir lladre, pillo i trampós. Mentre succeïen aquests fets, en Vilaplana li va donar un cop al cap amb un tronc gruixut per cremar. Ella, mig atordida pel cop, va tenir l’instint de refugiar-se sota la taula, lloc en el qual, Josep Folià, amb un ganivet que agafà del mostrador, li va clavar al coll fent-li les ferides que li causaren la mort. Mentre el Chato matava la Maria, el còmplice d’aquell registrà les habitacions de la casa, emportant-se vàries peces de roba, uns penjolls i diners en metàl·lic. Després de realitzat el crim, els dos subjectes referits tornaren a Barcelona on, en el moment de les detencions, es trobà part dels efectes robats. Una mica més d’un any després, es jutjà aquest cas a Vic, junt amb el de Pruit, i en la sentència dictada pel Jutge, foren condemnats a mort per garrot vil que s’hauria d’executar, de no existir indult que ho evités. Un cop engarjolats a la presó de la nostra ciutat hi hagué un intent de fuga ja que el diumenge 7 de juny de 1896, a les 9 de la nit, la gent que passava pel costat, sentia els ais i lamentacions que exclamaven presos per les fuetades que els propinaven. D’això es queixava la gent que trobava una manera excessiva de correcció davant d’aquest fet. Tant és així que arribà a “oïdes” de El Norte Catalán, premsa vigatana d’aleshores, i es publicaren articles, els dos dissabtes següents, describint aquesta situació de desesperació per part dels presos condemnats pel cas de Manlleu. Finalment arribà el dia de l’execució de la sentència: el 14 de maig de 1897. L’indult dels dos reus no aparegué per enlloc, per això, novament, 2 mesos després de l’execució pel cas de Pruit, es tornà a muntar el patíbul al darrera de la presó. Faltaven 5 minuts per les 8 del matí quan Folià i Vilaplana sortiren de la presó amb actitud de resignació, acompanyats per membres del clergat entre els quals hi havia els germans de la Pau i la Caritat. El piquet de comiat estava format per mossos de l’Esquadra, de la guàrdia civil i dels llancers de Borbó. Un cop executats, el reverend Antoni Collell, davant la multitud que hi havia, els dirigí unes reflexions que versaven sobre les màximes de la religió, l’exercici del bé i les terribles ensenyances que es deduïen de l’acte que acabaven de presenciar; discurs que impressionà al nombrós públic que hi havia. A dos quarts de 5 de la tarda es conduïen els cadàvers al cementiri. Curiositats de la vida: van morir pel garrot vil, com l’anarquista del Liceo del que portaven impresos per vendre a Manlleu.