Alfons XIII - EL 9 NOU - 27-06-2014

La setmana passada es va procedir a la coronació de Felip VI com a nou rei d’Espanya. Aquest acte no ha estat tan fastuós si el comparem amb els diferents monarques espanyols. Com que jo tracto documentació de la primera meitat del segle XX he vist que es va fer amb molta més pompa la coronació del seu besavi, Alfons XIII, que posteriorment visità Vic com a mínim en quatre ocasions. Aquest monarca, com que el seu pare (Alfons XII) va morir quan ell tenia 1 any, no va ser proclamat rei fins a la majoria d’edat: 18 anys. Per tant, foren circumstàncies diferents a l’hora de fer el traspás de la Corona. En arribar aquest dia (17-05-1902), el format dels actes, que es realizaren a Madrid, foren d’una grandiloqüència desmesurada segons els diaris del moment. El caràcter dels convidats va ser exquisit (princeps com el prussia, el danès, el grec, el de Siam o el suec; arxiducs, ducs...). L’Església va tenir molta influència en actes com el jurament reial o el fet de col-locar-se sota pali al temple de San Francisco. Evidentment la cerimònia estava carregada d’actes protocol-laris... i, fins i tot, hi hagué rumors d’un atemptat contra la persona del rei. La seva trajectória o manera de governar crec que va estar més enfocada en l’ámbit local. La primera visita que va fer a Vic, segons La Gazeta Montanyesa, va ser el 5 de novembre de 1908. El motiu fou per fer “un homenatge a nostra Ciutat, a nostre Bisbe (Torras i Bages) ara més volgut que mai, al Museu Episcopal que tant ens honra i a la industria que tant ha estés per tot el món el nom de Vic”. L’alcalde deia que “hem de saber manifestar que en aquesta Plana, terra de bon seny i de lleialtat, hi viu un poble honrat i laboriós que sap correspondre a la dignació del cap de l’Estat”. I realment fou així. El rei i el president del Consell de Ministres arribaren a Vic al migdia, visitaren la catedral i dinaren al Palau Episcopal. Contemplaren les joies romàniques i gòtiques del Museu i, tot seguit, el Temple Romà, on Alfons XIII destapà la lápida commemorativa recordant la visita, el 1231, del rei Jaume I. Des d’aquí, en carruatges de luxe, es dirigiren al Quartel, on s’allotjava la guarnició, i d’allà a la fàbrica de llonganisses dels hereus de Joan Torra. Per on passava s’hi veien cobrellits i domassos, repetint-se els aplaudiments i les salutacions. Finalment, al vespre, fou rebut per l’alcalde a la Casa de la Ciutat. El primer que feu va ser sortir a la balcona per saludar la molta gent que el volia veure. Després, a la sala del consistori començà una recepció de, primerament, totes les autoritats vigatanes i després d’una gran gentada en la qual anaven confosos alcaldes de fora, homes de lletres, menestrals, obrers, clergues i representants de diferents societats i entitats vigatanes i de pobles veins. El sopar es feu a la Sala de la Columna. Estava molt adornada i il-luminada, i a la columna que hi ha al mig hi figurava una exuberant palmera. Aquest acte estava amenitzat per un quintet que tocà delicades composicions. Al dia següent, Alfons XIII aná en cotxe cap a Ripoll, acompanyat pel seu seguici, on fou rebut amb igual pompa. Visità el monestir i, finalment, s’acomiadà amb moltes ovacions dels seus habitants. La segona vegada que el rei va “trepitjar terres vigatanes” va ser un vist i no vist. Una parada “forzosa” per l’accident de l’automòbil que petiren l'enginyer Sr. Fuster y el xofer, que traslladats a Vich, foren curats pel Dr. Bayés (Gazeta de Vich)”. Hores després s’anuncià la mort d’un inspector i dos funcionaris “cuando prestaban servicio con ocasión del viaje de S. M. el Rey al Valle de Aran (Mundo Gráfico -16 de juliol de 1924)”. És a dir, en aquell viatge hi va haver dos accidents en el mateix comboi que escortava el rei. La catedral i el muralista Sert van ser els motius pels quals Alfons XIII es traslladés a Vic per tercera i quarta vegada. Havia conegut aquest pintor pel ressò mundial que tingué el fet que un bisbe (Torras i Bages) li encarregués muralitzar tota una catedral. Així doncs, la curiositat va fer que el 29 d’octubre de 1927 vingués exclusivament a contemplar les pintures de sota la cornisa de les capelles laterals que representaven passatges de l’Antic i el Nou Testament, les de la rere façana i les de l’altar major. Aquest cop vingué també la reina, Victòria Eugènia, i les infantes Beatriu i Cristina, a part d’altres figures destacades. El rei va prometre a Sert “de repetir la visita tan aviat com fos un fet la decoració integral de la catedral (Gazeta de Vich)”. Efectivament, va complir el que va dir i, segons el Llibre d’Actes del Capítol Catedralici, el 27 de setembre de 1929, junt amb el duc de Miranda, de rigorós incógnit, tornà a la Seu a contemplar els muráals dels costats dels llanternons. Quatre vegades un rei a Vic en poc més de 20 anys... sorprèn, no? Jo em pregunto: vindrà Felip VI ni que sigui un sol cop? Deixo la pregunta a l'aire... Miquel dels Sants Molist Badiola - V
ic

Comentarios

Entradas populares de este blog

REALITATS DE VIC (1893) 1a part - REVISTA DE VIC - Gener 2021

REALITATS DE VIC (1894) 1a part - REVISTA DE VIC - Abril 2021

REALITATS DE VIC (1892) 3a part - REVISTA DE VIC - Desembre 2020