BOLETS - REVISTA DE VIC - Octubre 2017

Estem en plena campanya boletaire tal i com passava en els mesos de setembre, octubre i novembre de fa més de 100 anys. No sé si es farà en l’actualitat però al 1890, segons el diari vigatà El Norte Catalán, hi havia un control per part de “nuestra Autoridad” dels bolets exposats al mercat que estaven en mal estat per protegir la salut pública. Fins i tot, recomanava que es fessin anàlisis químics dels aliments en general. Es devia relaxar la inspecció al mercat i al setembre del 1893 una família de Vic quasi mor d’intoxicació per menjar-ne. També passà una cosa similar al novembre de 1912 quan, segons la Gazeta Montanyesa, “trastornaren greument la salut d’una mare y dos fills grans, d’una familia del carrer de Montserrat. La mare qu’estigué grave, encara fa llit. Tingueren aquestos la sort, que feren bullir els bolets molta estona”. Ho comparaven amb dues famílies de Folgueroles i Calldetenes que moriren per intoxicació havent comprat bolets a la mateixa venedora al mercat. També existien el anomenats “bricollayres”, mot amb que es coneixia als negociants forasters que compraven a l’engròs totes les existències de bolets exposats al mercat sense deixar opció als de “casa” d’adquirir aquest gustós menjar. A més, se les enginyaven, amb balances trucades, a comprar per baix preu les existències dels “pobres payeses y payesas que las traen para la venta pública y que buen trabajo les ha costado recogerlas” (El Norte Catalán de 16 d’octubre de 1897). Vistes aquestes desgràcies per intoxicació (a part d’aquests rapinyaires que quasi cada temporada boletaire venien), sortí un reportatge a la Gazeta Montanyesa d’11 d’octubre de 1913 que donava instruccions per a remeiar aquest problema. Fins aleshores s’havien donat molts consells per evitar els enverinaments degut a la ingestió de bolets; alguns vulgars i enganyosos, que van ser més perjudicials que bons, i d’altres científics, que són els que s’havien i han de seguir. Entre la primera tipologia trobem procediments com el del cobert de plata. Consisteix en posar-lo (dit cobert) a la cassola o olla on es coguin els bolets i comprovar que, si es torna negre, es senyal que els bolets seran verinosos. Aquest sistema es comprovà que era fals però serveix per dir si un bolet està fresc (no ennegreix el cobert) o passat (sí que l’ennegreix a causa de que conté principis sulfurosos). Altres mètodes erronis que s’utilitzaven són els de la ceba blanca, el de l’all i el de la llet. S’arribava a la conclusió de que només hi havia uns principis bàsics per distingir un bolet bo de un de dolent (arriscada predicció): 1r. Tot bolet amb collar o rosat o que faci bona olor o sigui trencadís i de pell seca és bo. 2n. Tot bolet atacat per insectes i llimacs o que, al tallar-lo, no canviï de color es bo. 3r. Tot bolet agafat en camps, ponts i boscs descoberts es bo. 4t. Tot bolet collit en boscs i prats humits són dolents. 5è. Tot bolet de color blau, violeta, verd i roig és dolent. També s’informava al lector de la Gazeta Montanyesa de “dos caràcters científics” per a poder menjar bolets sense perill: 1r. Tota classe de bolets verinosos són bolets amb volva que, com és sabut, és una espècie de sac que s’esqueixa quan el bolet creix. 2n. Tota classe de bolets tenen, sota el barret, unes fulles que ens faran de guia: si són blanques o una mica grogues, els bolets són bons; si són rosades o rogenques els bolets són dolents. L’article acabava diferenciant els verins continguts en alguns bolets (la Falina i la Muscarina), la simptomatologia i les reaccions que provoca la seva ingestió en ambdós casos... generalment la mort. Per intentar evitar-la s’assessorava dels tractaments a seguir: en el cas de la Falina una purga d’oli de ricí, escalfar al malalt, donar-li molt cafè i calmar els vòmits amb gasoses o aigua de cloroform... repòs absolut. Si la persona s’ha intoxicat amb Muscarina se li ha de provocar el vòmit, també escalfar-la i punxar-la amb injeccions de sulfat datrapina. Aquestes eren consideracions que es van donar al 1913. Tot queda dit.