Correbou a les festes de Vic de 1900 - EL 9 NOU - 09-01-2017

La foto dels toros al centre de Vic de l’article de Pep Costa publicat a EL 9 NOU de dijous passat és ben curiosa i demostrativa del fet que, amb una mica més de 100 anys, la mentalitat de la gent passa d’un extrem a l’altre. L’afició als correbous a Vic també està demostrada amb la instantània que il-lustra aquest artícle. Viatgem en el temps fins al divendres dia 6 de juliol de 1900, en què es capta aquesta imatge durant la festa major a la Plaça. Per ser més exactes, eren poc més de les 4 de la tarda quan començà la primera de les tres grans corrides de vaques de l’acreditada vacada de Espoz y Mina (abans anomenada de Carriquiri) de Navarra, en la qual figura la corresponent cuadrilla, matant-se alguns exemplars. El 27 de juny van començar les obres de construcció del toril a la Plaça Major.L’alcalde d’aleshores va manifestar a l’empresa la seva ferma decisió que estigués construït abans del dia de Sant Miquel, i no es treballés, per tant, en aquest dia. Certament, amb motiu de la construcció de la plaça de toros provisional, van ser traslladats a la rambla del Passeig dos dels fanals que hi havia a la Plaça Major, amb la qual cosa és evident que queda aquella Rambla perfectament il-luminada durant aquelles festes. Això ens dóna la visió que es va fer molt batibull a les instal-lacions municipals perquè aquest acte, que durà tres dies, sortís a la perfecció. Sobretot, l’Ajuntament s’hi implicà de manera notable. Tan implicats estaven els consellers o regidors en les festes taurines que un any, a causa del refús de la societat Catalunya Vella a acceptar la invitació per part de l’Ajuntament de l’assisténcia a l’espectacle del correbou, es van negar, per resolució del consistori, a anar a la conferéncia balmesiana que se celebraria al Temple Romà, organitzada per aquesta societat, pocs dies després. Pel que fa a les curses de vaques en concret, els diaris de l’época comenten que si la qualitat del toreig s’havia de jutjar pel nombre de cornades, la d’aquell dissabte va ser la millor. Per sort, aquestes agafades, com solia passar sempre, no van tenir greus conseqüències, reduint-se a uns “quants calvots, cops de cap i magulladures”, que amb unes bones fregues interiors d’aiguardent es curaren fàcilment. La concurrencia va ser tan extraordinària durant els tres dies, especialment en l’última tarda, que, segons càlculs molt aproximats, els espectadors van passar de sis mil. Els treballs per desmuntar tot el material que havia servit per fer aquell espectacle es van allargar fins al 13 de juliol. Per una part de la població va ser un esdeveniment important, ja que venia d’una tradició més que centenaria. Segons escrits trobats, des de temps remots, la ciutat de Vic s’havia distingit per la seva afició a la festa dels braus. Va prendre la davantera a Barcelona, ja que com a mínim al 1603 hi va haver “bous” a la Plaça del Mercadal. Es tancava “la banda i porxos de baix” amb una “tanca de pots y bigues”, quedant així preparat el recinte per celebrar la correguda a l’estil de l’època. Això demostra l’entusiasme de què estaven posseits, entusiasme que aviat es propagava a les gents dels altres pobles de la comarca, que al seu sol anunci acudien no sols a presenciar sinó també per prendre part en ell. A l’improvisat circ aixecat a la Plaça Major s’ajuntaven vigatans, vigatanes i gent de la comarca, sense distinció de classes ni categories, com en aquest exemple de l’any 1900. La tradició d’anar a les festes a veure els toros passava de pares a fills. La canalla, al veure portar les carretades de fustes cap a Plaça per muntar el toril, al contemplar aquella gent amb trena, gec curt i pantaló estret, i la gentada que anava a veure l’espectacle, entre altres accions relacionades; feien que imitessin aquella actuació taurina durant les festes. Sortien a la Plaça, un cop acabat l’espectacle, i tot jugant parodiaven aquell acte festiu transformant l’escaleta de qualsevol casa en la cort del bestiar, els davantals o parracs en la muleta que porta el torero o un llistó de fusta en espasa per matar el toro. D’aquesta manera els nens aprenien jugant aquesta tradició de segles. Va ser l’any 1908 l’últim en que, a la Plaça Major, se’n feren, encara que el governador provincial havia procurat eliminar aquest costum exposant als alcaldes el fet que “el elevado nivel medio de cultura” de la provincia quedava ofuscat. Vic era un dels tres pobles de Catalunya, juntament amb Manlleu i Cardona, que en tenien més afició.