El Canari Vic, marca comercial - EL 9 NOU - 08-11-2013

Indagant en diaris antics, concretament a la Gazeta Muntanyesa de 10 de setembre de 1912, em trobo amb la noticia curiosa que fa referencia a la cria de canaris a Vic. En aquell temps, la canaricultura era una industria molt potent a la nostra ciutat. Ens diu: "aquí a la Plana mateix s’ha estés la petita i divertida industria”. Generava una entrada anual de 30.000 o 40.000 pessetes, segons un canarista de l’época. Em sembla poca quantitat, pero hem de tenir en compte les dificultats de comunicació i transport que hi havia. Cada un valia 5 pessetes, i ens posa com a exemple que a Madrid es venien a 15, o sigui, el negoci era rodó. De mica en mica el transport i les comunicacions feien que prosperés el comerç, ja que esmenta: “Abans, per enviar un canari de Vic a Madrid era precís valer-se d’un propi, d’un amic que volgués prendre’s la moléstia de portar-lo. Avui, amb els trens rápids, els canaris de Vic van a Madrid en sleeping-car”. I ens fa la comparació amb la ciutat de Worvich (Anglaterra), que... “és una especialitat com Vich per la cria dels ocellets cantadors”. Aleshores aquesta població havia patit unes greus inundacions que foren el motiu pel qual es va escriure aquest article. En l’actualitat, han explotat tant el món dels canaris que fins i tot hi ha una raça molt preuada que s’anomena canari Worvich. Dit tot aixó, després d’haver llegit aquest article de 1912, en trec la conclusió que el món deis canaris era una activitat puntual a Vic que estava al nivell d’aquesta ciutat anglesa. Tenia renom nacional i internacional. Creava riquesa en els seus propietaris així com les llonganisses o el pa de pessic. Pero em pregunto: per què ha gairebé desaparegut aquesta activitat? Una possibilitat seria per la molta competència que hi havia al mercat canarívol, o a la mala estratègia comercial en aquest sector, o la deixadesa, o la massa burocracia que s’havia de fer per vendre un canari, o l’excessiva normativa protectora d’aquest bell animal com passa actualment als ocellaires d’Osona i el Ripollés que no els deixen caçar amb vesc... no ho sé. Em meravello de l’oportunitat perduda a Vic. Us imagineu que hi hagués una raça d’aquesta au que s’anomenés Canari Vic? Miquel dels Sants Molist Badiola - Vic