El primer pelegrinatge a Lourdes - EL 9 NOU - 21-07-2014

He de reconéixer que mai he estat físicament a Lourdes però amb la imaginació, ajudada per les moltes dades que dóna el diari la Gazeta Montanyesa, m’he traslladat a aquesta ciutat a l’any 1908, any del primer pelegrinatge de persones de bisbats catalans que organitzaren aquesta expedició. Estaven atrets pel 50è aniversari de les aparicions de la Verge Maria davant la pastora Bernadette, de manera que gairebé 2.000 persones volgueren obtenir els beneficis i gràcies necessàries, invocant-la personalment en el lloc on es fan meravelles i miracles. S’hi apuntà tanta gent que la Junta de Pelegrinatge va demanar més trens (aleshores era el mitjà de transport mes rápid), a les companyies ferroviàries. A la Companyia del Mitxdia de França li fou impossible concedir més d’un tren de 22 vagons, de manera que, davant d’aquesta greu dificultat, la gent que volia anar a Lourdes es va distribuir en dues tandes. Sortiria la primera expedició el dia 31 d’agost, composta per pelegrins de Manresa i Igualada que en inscriure’s anunciaren que pujarien a les estacions de Granollers, Barcelona, Centelles, Balenyá, Manlleu, Torelló, Sant Ouirze, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Van ser 957 viatgers distribuits en dos vagons de primera classe (43 passatgers), dos de segona (85), onze de tercera (829), i dos de frens i la resta suposo que eren la máquina i el carregament de carbó. No s’acostumava a veure un tren tan elegant per aquí. Arribaren a Lourdes el dia 1 de setembre a 2/4 d’ll del vespre, per la qual cosa tingueren problemes d’allotjament enmig d’una intensa pluja, tot i que 7.000 belgues havien marxat al matí. La presentació de la romeria s’hagué de fer a cobert, enmig de la multitud que hi havia, així com la comunió amb missa a la gruta i la processó del Santíssim Sagrament del dia següent. Seguidament, una remor va fer pujar els pelegrins als bancs per veure el miracle que s’havia fet a una noia de Navarcles que feia un any que estava impedida per un reuma articular que tenia. Es posà a caminar. Més tard la noia va ser portada al bureau des constatations médicales on es confirmà la curació. A la tarda, durant una processó del Santíssim en que hi havia més de 600 clergues, es parlà d’un cec de naixement que des del moment d’haver rebut la benedicció hi va veure. Després del dia 3 i 4 de setembre, en que hi hagué ofici solemne, viacrucis i dues processons s’acomiadaren de la gruta, agafaren el tren i al dia següent arribaren a les seves destinacions. La segona expedició a Lourdes estava reservada a 650 vigatans que hi van estar del 19 al 24 d’octubre. Fins aqüestes dates, en aquest any jubilar (1908), l’afluéncia de visitants a Lourdes era de tres milions de persones, quan en anys anteriors no s’havia arribat ni a la meitat (exemple: en tot l’any 1907 hi anaren 1.300.000 persones). El recorregut del tren que els feu arribar a Lourdes i les hores de pas per cada estació van ser: Vic, 9.20 del matí de dilluns; Granollers, 10.57 (transbord); Cerbère (França), 17.20; Montrejau, 4.10 del matí de dimarts, i Lourdes, 9.41. Un dia sencer en tren! Arribaren a Lourdes amb cel serè. Juntament amb els pelegrins de Vic n’hi havia de Rouen, Piemont, Varsòvia, Miélau, Tarbes, Lesear (Baiona) i Ville-Comptal (diócesi d’Auc). Els prelats que es van trobar representaven els països d’Àustria, Escòcia, Xile, Perú i França. En 50 anys s’havien fet més de 300 miraculés (Gazeta Montanyesa de 16-09-1908) i els 30 malalts vigatans buscaven 30 miracles més. No hi hagué sort, però en canvi la visita va ser profitosa i interessant. Feren oficis solemnes a la basílica, viacrucis, comunions amb misses a la gruta, processó del Santíssim Sagrament, petons a la roca venerada, el fet de beure d’aquella aigua sanadora i veure amb carretons malalts de tota mena, tot visitant la ciutat en aquests quatre dies. Aleshores, l’himne popular dels pelegrinatges catalans a Lourdes que cantaren els vigatans era els Goigs del Roser. Fou utilitzat en diversos actes. He de dir que hi ha una frase a la Gazeta Montanyesa que afecta un familiar meu, Mn. Antón Bach, tiet rebesavi meu, que era membre acompanyant en aquest expedició: “Bona colla de malalts han sigut portats en sos cotxets des de l’Hospital cap a la “Grotte”, y Mossén Antón Bach els ha distribuhit la Sagrada Comunió”. Potser per aquest motiu, la meva iaia Madrona, a qui dedico aquest escrit, era tan aficionada a anar-hi. També el dedico als pelegrins que en aquests més de cent anys han anat a Lourdes, tant malalts com voluntaris. Per acabar, a la Gazeta del 24 d’octubre de 1908 es preveia una cosa que s’ha acomplert 47 vegades: “No será aquest primer pelegrinatge el darrer que es faci”. Miquel dels Sants Molist Badiola - Vic