Els Reis, d’on venien? - EL 9 NOU - 09-01-2015

Avui he cregut adient parlar de la cavalcada dels Reis Mags de l’Orient; en concret, des d’on venien a la ciutat de Vic per seguir un recorregut que els havia de portar fins a l’ajuntament i com relataven els diaris locals aquesta festa. És molt emocionant veure els Reis com arriben de la llunyania; llunyania que en el meu cas, quan era un marrec, era de punta a punta de la rambla del Carme. Quan havien passat la plaça de Santa Clara, el pare, la mare, el meu germà Ramon i jo, amb els nostres fanalets, anàvem corrent cap a la plaça Major a sentir com el rei Melcior deia: “A la dormitare!”. Quins temps aquells..., els recordes amb molt d’afecte i dolçor. És el mateix que descriu Mn. Jaume Collell en un viatge en el temps que ens porta fins a mitjans del segle XIX. Relata en els seus escrits de la Gazeta Montanyesa de 9 de gener de 1912 el següent: “Tinc molt present, com si ara la sentís, l'impressió de l’auto sugestió de véurels venir als Reys. Sortiam tota la colla del meu veynat, en essent ja ben fosch, cap al portal de Sant Joan (punt final del carrer de la Ramada); y com aleshores no hi havia més cases per aquell indret que la Casa Nova den Pou (situada prop de l'actual Sucre), res en privava la vista de les serres de la part de ponent y del camí ral de Prats de Llussanes”. Em picava la curiositat i he volgut imitar l’ampli camp de visió d’aquelles criatures de mitjans del segle XIX: Tenien davant dels ulls o, més ben dit, el que no tenien... Ni l’estació de tren amb les vies que hi arribaven, ni la d’autobusos, ni la infinitat d’edificis d’habitatges, ni l’hotel, ni l’institut Jaume Callís, ni el Patí, ni el Tennis... Veien arbres, arbusts, matolls i extensos camps de conreu plantats a la gran Plana de Vic i al fons la costa de Sant Sebastiá. En el seu relat es va descuidar d’esmentar la Torre dels Frares (situada a la zona universitària), que ja existia aleshores. La cavalcada d’aleshores entrava al nucli antic per la carretera de Prats fins arribar al carrer de la Ramada per acabar a la Plaça de la Catedral, on saludaven el bisbe. Per tant, no sempre han vingut de Barcelona. A la Plaça Major hi devien arribar voltant pel nucli antic i les Rambles. Pocs anys després, el 1917, van canviar el recorregut i ja no venien de Prats sinó de Barcelona segons un petit article de la Gazeta de Vich que diu: “Hi ha molt entussiasme per la anunciada cabalgata de Reys... aquesta entrarà per la carretera de Barcelona”. En un futur vindran de Calldetenes, de Roda o de Manlleu? Tot és possible en aquesta vida (o quasi tot). Vinguin d’on vinguin, la canalla i la no tan canalla seguirá gaudint d’aquells moments tan intensos i agradables. Miquel dels Sants Molist i Badiola - Vi

c