ELS REIS MAGS - REVISTA DE VIC - Desembre 2017

En l’actualitat, i des de 1944, l’Ajuntament de Vic és qui té un paper protagonista en l’organització per rebre els Reis Mags. Poc abans de venir per primer cop, van fer una trucada de cortesia, des de l’orient, anunciant l’arribada a la Casa del Poble que seria per la carretera de Barcelona el dia 5 de gener de dit any (Ausona de 24/12/1943). Sabut això, ens hem de fer la pregunta: i, abans no hi havia reis? O, qui organitzava tota aquesta festa? Per casualitat vaig trobar un article que despertà la meva curiositat... Jaume Collell, a la Gazeta Montanyesa de 9 de gener de 1912, ens descriu l’acte de la recepció dels Reis de feia 60 anys. La colla del seu veïnat i ell, en mig de la foscor, sortiren cap al portal de Sant Joan (davant de Correus) i, com que res els tapava la visió, en la llunyania, veien llums i sentien cavalls com s’apropaven. En aquest cas, venien de la part del Lluçanès. També ens comenta que els fanals i les torxes les duien els seus patges. Aquelles sensacions li van quedar gravades en la memòria. Explica, amb enyorança i reflexió que, respecte el 1852, havia millorat el nivell de vida considerablement: “Ni pensàvem, ni es parlava aleshores d’escriure cartes als Reis, i ens feia tanta il·lusió aleshores un platet amb una mica de torró, quatre neules i l’obligat esclopet de massapà, com als nois d’ara el munt de joguines amb que se’ls regala.”. Collell tenia, aleshores, 6 anys i quadraria amb l’explicació que ens dona. Amb aquesta dada, “1852”, i amb el meu esperit d’investigador comparatiu, vaig trobar que, Judit Pujadó, en el llibre Nit de reis: les cavalcades a Barcelona (2000), esmenta: “La primera cavalcada documentada (a Barcelona) es va celebrar l’any 1855 i sembla que té l’honor de ser la primera de l’Estat espanyol”. En d’altres localitats com Alcoi, Igualada o Sant Vicens dels Horts estan datades al 1866, 1895, 1896 respectivament. Per tant, dedueixo que la nostra Cavalcada té una planta ben sòlida. Em calien més elements per provar aquesta antiguitat. Amb molta paciència, una altra pista, la vaig trobar a la Gazeta Muntanyesa de 5 de gener de 1907. És un article que fa referència a una secció de congregants Estanislaus (*) que, després d’haver fet l’adoració a l’església de l’Hospital, a dos quarts de quatre, “sortirà ab llurs trajos de Reys y quiscun ab sa cabalgadura per anar a representar els Reys del Orient a can Masgrau ahont els esperarán els demés per rebre’ls regalos que’ls varen demanar”. Després de trobar aquesta anotació, arribà a les meves mans documentació relativa a la Congregació dels Estanislaus i... Bingo! Un targetó amb el resum de les activitats realitzades per aquesta agrupació... i en concret, les “Festes de Reis d’Orient”. Indicava que des de l’any 1908 se’n feu una de pública per a tota la ciutat, amb orquestra i cor, i, als anys següents (altres 27 més), foren privades. Això implica que, cada any, fins el 1935 a Vic es celebraren els reis. Però, aquest període de celebració (1907 a 1935) em semblà insuficient. 10 anys enrere (1897) també trobo informació de l’existència de la Cavalcada. La nova “protagonista” organitzadora d’aquest esdeveniment, va ser la Societat coral La Ausetana Euterpense (**) . Com a associació musical, en les cavalcades, els Reis estaven acompanyats “de una nutrida orquesta” (El Norte Catalán de 8 de gener de 1898). M’informo bé i, en els anys posteriors al citat, es va “polint” aquesta festa màgica a similitud de les actuals: passaven pels carrers del centre arribant a la Plaça on la canalla estava més exultant. Els comerciants de joguets entraren en escena, sobretot a l’any 1902, en que aparegué el primer anunci publicitari al diari El Norte Catalán. També sorgiren en aquests establiments, cada cop més nombrosos, les famoses bústies per a que els nens i nenes poguessin dipositar la correspondència destinada a Ses Majestats. Això es un signe que evidencia l’augment del nivell de vida de les famílies d’aleshores. Intento anar més enrere en el temps i em trobo amb més dificultats per trobar notícies referents a les Cavalcades. Al 1888, a El Norte Catalán, ens descriu amb normalitat aquest acte: primer de tot hi havia un carro amb el naixement de Crist, el seguien els tres Reis muntats en cavalls, degudament guarnits, acompanyats dels patges i criats corresponents, i tancava la cavalcada una música (es de suposar interpretada per aquesta Societat coral ja esmentada). Hi havia moltíssima gent contemplant l’espectacle, especialment criatures plenes de felicitat i ansioses de que, al dia següent, rebessin els desitjats presents. En aquells temps era tradició que deixessin els regals al balcó o a la finestra de les seves respectives cases. Explicat amb aquesta naturalitat implica que, en aquells anys, la Cavalcada de Reis passava pels carrers cada 5 de gener; el que passa és que els medis de comunicació no li donaven tanta importància com ara i, en conseqüència, no apareix als diaris. Com he dit, i per fortuna, tenim el relat de Jaume Collell que ens indica la data del 5 de gener de 1852. La seva visió i la dels seus amics anava dirigida a Can Masgrau (citat amb anterioritat com a primer lloc d’ubicació dels Estanislaus). Tot indica, que devia ser el magatzem de les vestimentes reials, abans que ho fos la Torre d’en Franc. Informació anterior de les Cavalcades a Vic no l’he trobada però m’imagino que aquesta festa ha ser de segles enrere perquè ja que Sant Mateu Evangelista, al Nou Testament, cita alt per alt uns Mags que van fer tres ofrenes a Jesús: or, encens i mirra. Aquestes paraules s’han anat transformant amb els segles fins a arribar als nostres dies. Vista tota aquesta argumentació, que ens ha portat a l’any 1852 com a mínim de l’existència de Cavalcades en la nostra Ciutat, i comparada amb les d’altres poblacions i ciutats; sembla ser que és la Cavalcada de Vic és la més antiga, documentalment parlant, a nivell mundial o, si més no, nacional. I explicada per una persona viva (en els moments del relat), en un medi de comunicació, referma encara més aquesta teoria.

(*)Congregació dels ESTANISLAUS: comunitat religiosa que es va fundar el 25 de març de 1905 prèvia autorització (Prima Primaria) de Roma sota el patrocini de Maria Assumpta i Sant Estanislau de Kotska. La iniciativa va ser de Mn. Joan Costa davant les baralles dels vailets dels barris obrers de la ciutat (en particular, eren dels carrers Sant Francesc, Remei i Sant Pere). Protagonitzaven batalles campals a cops de roc que tenien per escenari l’actual Parc Balmes. La lluita acabava quan hi havia algun cap obert d’un precís cop de fona que treia l’enemic fora de combat. Aquestes baralles es reproduïen cada diumenge. Dit sacerdot, que passava tot sovint per aquella zona, veia aquelles lluites i, per posar-hi remei, començà a reunir a uns quants xicots per ensenyar-los-hi el Catecisme i a jugar estimant-se uns als altres. Totes les grans coses tenen un començament humil, però a la llarga donen el seu fruit.

(**)CORAL “LA AUSETANA EUTERPENSE” – Societat coral fundada al 1 de febrer 1863 i formada per 42 individus (segons la Revista “ECO de EUTERPE” de 5 de juny de 1864) que, junt amb d’altres Corals de tot Catalunya (en total eren 38 – la de Reus, Castellterçol, l’Hospitalet, Tarragona, Girona, Vendrell, Berga...) formaven l’Associació Euterpense dirigida per Josep Anselm Clavé. En total, havien arribat a ser 2.300 persones. La Coral Ausetana estava formada per simples obrers, que, en la seva majoria, amb prou feines es podien prestar les primeres necessitats amb el fruit del seu treball. Sort que tenien persones o societats com el Círcol Literari que els donaven “una empenta”, com per exemple costejant el seu emblema. La seva seu social estava instal·lada al carrer Sant Miquel (dels Sants), número 1, des del juny de 1863 (ECO DE LA MONTAÑA de 2 de juliol de 1863). En aquest edifici hi havia un espaiós Saló que tenia una capacitat de més de 250 persones. Segons cròniques de EL NORTE CATALÁN de gener de 1899 la Cavalcada de Reis va sortir d’aquest punt.