Fracàs rere fracàs ferroviari - EL 9 NOU - 06-06-2014

En época electoral tot són propostes, reclamacions, promeses d’idees positives pels pobles i ciutats, però quan se saben els resultats i es comença a governar la majoria d’aquestes premisses s’obliden i queden un altre cop aparcades i oblidades per la classe política en general. És el que passa amb la doble via de tren. En aquest cas va ser Joan Herrera que va fer la proposta de sol-licitar a Europa fons regionals per desdoblar la línia fins a Ripoll i que aposti pel tren convencional que intercomuniqui comarques. Li estic molt agrait per pensar en nosaltres, pero vista l’experiència de més de 100 anys, novament, serà una iniciativa fracassada... Penso que aquesta línia està maltractada injustament afegint-hi els projectes de connexions entre altres comarques adjacents que van ser tots rebutjats. M’explicaré: situem-nos al juliol de 1900. Un vigatá distingit, Teodoro de Mas (nét de Santa Joaquima de Vedruna), presentá al Ministeri un projecte ferroviari que uniria la línia de Vic, amb Roda, les vores del Ter, Amer, Olot, fins a enllaçar amb la de Girona. L’objecte directe d’aquesta ruta era facilitar l'explotació de la força motriu de les aigües del Ter que de Roda a Amer representaven 22.000 cavalls de força. A la zona de les Guilleries hi havia grans projectes d’empreses manufactureres. També aquest projecte de línia fèrria serviría per transportar productes forestals i miners de la zona. El problema que no prosperés la idea fou econòmic. Ho pressuposava l’article de La Plana de Vich de 1900 perquè recordava un projecte anterior de ferrocarril, encara més important, que uniria Vic amb Sant Hilari per motius forestals, que també va fracassar. Anys més tard, en un altre article de La Vanguardia de 1910, es demanava per tots els alcaldes de les poblacions que tenen estació en la línia Barcelona-Puigcerdá que es desdoblés la via i fos de l’ample normal europeu. Van fracassar en l’intent. Dos anys més tard, segons el diari ¡Adelante!, acollia l’intent de construir un línia férria que, partint de Tarragona, i passant per Valls, Igualada, Manresa, Vic i Figueres, acabés el trajecte a Roses. Crec que era una opció molt interessant per l’época que tenia la finalitat d’unir comarques desproveides de mitjans de comunicació directe. Fins i tot, aquesta idea es podria traslladar a l’actualitat. Li tocava a l’any 1916. A l’Ajuntament de Vic, es reuniren, a part de la comissió vigatana, representants de Malla, Muntanyola, Collsuspina, Moiá, Calders, Sant Fruitós de Bages, Artés, Sallent i Manresa. Proposaren al govern l’estudi i construcció d’un ferrocarril secundari que passés per dites poblacions. Els diputats a Corts dels districtes afectats per aquesta millora no tingueren sort en la seva defensa (Gazeta de Vich de 12 de setembre de 1916). Al maig de 1918 La Costa de Llevant publicava un altre projecte per unir Blanes i Vic; i al mateix any, un diari de Barcelona llançava la noticia d’un altre que aniria de Torelló a Olot. Aquest ramal seria un trajecte curt i, per altra part, pintoresc i atractiu pel turista. Finalment, el novembre del mateix 1918 aparegué a la Gazeta de Vich la notícia que parlava de la construcció, en aquest cas, d’un tramvia que faria el circuit Vich, Roda, Manlleu, Voltregá i Vic, i viceversa. Deien que donaría bons rendiments i afavoriria el comerç de la nostra contrada... Fracàs rere fracàs... Encara n’hi ha més. El 1928, també segons la Gazeta de Vich, es presentava el projecte que havia d’unir mitjançant el ferrocarril, Ripoll, Olot i Figueres. La Diputació provincial va encarregar els estudis a l’enginyer Sr. Paz Maroto. Tampoc tingué èxit. Finalment La Voz de Gerona l’any 1929 anunciá que una companyia francesa va tenir en estudi la construcció d’un ferrocarril que partint de Vic posaria en comunicació la nostra comarca amb la del Gironés vorejant el riu Ter... ja us imagineu què va passar... M’imagino que no tan sols hi ha aquests exemples explicats. N’hi haurá algún més que se m’haurá escapat. Per tot aixó he de dir que trobaré molt normal que la iniciativa del Sr. Herrera es dilueixi en el café amb llet de la política. Les paraules se les enduu el vent... encara que aquest sigui suau. Tot i aixó, gràcies per pensar en nosaltres. Miquel dels Sants Molist Badiola - V

ic