Intriga a l’església de la Pietat - EL 9 NOU - 29-07-2016

Entenem el terme església com un edifici consagrat al culte catòlic o cristià. En concret, la Pietat és la més antiga de Vic. Els primers documents que en parlen són del segle X, però s’intueix que la van construir amb la restauració de la ciutat vers el 879. Però ara no vull donar més dades avorrides de la història habitual que es donen de cada edifici religiós, del seu culte, de les reformes arquitectòniques que va patir fetes en època de tal o qual bisbe, en aquest segle o en aquest altre... Vull explicar una notícia puntual i curiosa que vaig trobar al diari El Norte Catalán del 6 de juny de 1891. L’església de la Pietat es va convertir en “escenari d’una novel-la policíaca” que en aquest cas va ser real. Ens relata que, per una sèrie de circumstáncies i casualitats raríssimes, s’originà, el dilluns 1 del mateix mes, en aquest centre sagrat, un embolic de mil dimonis. Es van donar diverses versions que concordaven en el principal del fet però la més encertada segons el reporter que va escriure l'article és la següent: Al concloure en aquesta església la missa del mes de Maria, i estant encara el temple ple de gent, entrà l’encarregat de tancar les portes (sagristà) amb un altre subjecte. Com que havien vist dues persones sospitoses entrar a la capella del Santíssim Sagrament s’hi atansaren i un d’ells obrí la porta d’un confessionari que hi havia i va quedar sorprés, no agradablement, per la presencia d’un home que, abalançant-se sobre ell, intentava subjectar-lo. L’acompanyant del sagristà rebutjà l'agressió del que creia que era un lladre i que en realitat era el tinent de la Guàrdia Civil de Vic. Com que no vestia l’equipament del cos i el lloc era molt fosc no el pogué reconèixer. Al mateix temps que el seu company (el sagristà) fugia a grans salts demanant auxili, sortia d’un altre confessionari l’altre subjecte, situació que augmentava l’algaravia i desconcert en aquells moments en que altra gent hi havia anat sense saber el que succeía. El que passava realment era que un conegut propietari de la comarca havia rebut un anònim amenaçant-lo, ni més ni menys, de tallar-li el cap a ell, la seva dona o el seu fill, si no deixava la quantitat de 1.500 pessetes (en l’actualitat, fent una regla de tres, serien uns 30.000 euros) sobre un dels confessionaris de l’església de la Pietat. L’empresari donà part a l’autoritat, i aquesta ordenà apostar en dit punt el tinent i un altre individu de la seva confiança. Per això que, al no conèixer al sagristà i al seu company, va creure que eren els delinqüents que anaven darrere la recompensa, i, a la vegada, aquests van creure que el vertader lladre era l’amagat al confessionari. El garbuix que es va muntar a l’església era de difícil solució. El guàrdia civil, que no els coneixia, no es convencia de la seva innocència per més que li asseguressin les persones allà presents. Va parlar amb el jutge que instruí les primeres diligències als que serien presumptes autors de l’anònim. Tot i aixó, el diari diu “son dos honradísimas personas de esta ciudad”. No satisfet per les seves declaracions ordenà que fossin conduïts a la presó en règim d’incomunicació. Al matí següent, en tota la ciutat no es parlava d’una altra cosa. Moltes persones s’interessaren per la llibertat dels acusats. Tenien molt bona reputació i destacaven per la seva honradesa. Finalment, de seguida se’ls alliberà pel treball que hi posaren el vicari general, l’alcalde i altres persones. Miquel S. Molist Badiola - V

ic