La bandera de la ciutat (III part) - REVISTA DE VIC - Abril 2017

La Srta. Feu prengué aleshores la Bandera de mans de la Srta. Soler i la posà en les del Alcalde, que la rebé amb gran commoció en mig de fort picament de mans de tothom. Després, deixant-la en poder del Canonge Collell, contestà al discurs de la Srta. Sanvicens, abundant en els mateixos sentiments que ella havia expressat, prometent, en nom de la Corporació municipal que presidia, que la nova Bandera de la Ciutat sols s'enlairaria per la defensa dels dos ideals en el seu discurs glorificats, que formen la nostra mai interrompuda tradició. Donà el senyor Alcalde les gràcies a tots els qui havien treballat en la Bandera i, cada cop més commogut, acabà el seu discurs que fou molt aplaudit. La Bandera fou tornada al Consistori i la gent anà passant per a contemplar-la i admirar-la. Més tard, el públic que hi havia al carrer feu el mateix. Les noies entraren novament en la "sala Ante-Consistori", on foren obsequiades amb llamineres pastes, i de mica en mica, la festa, que havia començat tant cerimoniosament, es convertí en familiar i agradable tertúlia que durà llarga estona. La Banda municipal que estava situada en la gran entrada del palau municipal, també hi participà. L'endemà diumenge, dia 28, a dos quarts de 10 del matí, l'Ajuntament en Corporació es dirigí des de la Casa de la Ciutat a la Seu, precedit ja de l'ensenya i acompanyat de la Banda municipal. A la Bandera, encara li faltava la benedicció. Anava enrotllada. Mentre se celebrava la Missa a la Basílica s'anava omplint de gent que volia presenciar el moment solemne de la benedicció. L'Alcalde tenia al seu costat les autoritats militar i judicial i també el representant de la família Balmes, D. Jaume Sales Balmes. A baix, en llocs de preferéncia, hi havia el Comitè i l'oficialitat de la guarnició. Quan s'hagué acabat l'Ofici, les majestuoses campanes del secular Cloquer iniciaren un repic general al qual s'afegiren immediatament les campanes de totes les esglésies de la Ciutat. Anunciaven el Te-Deum que s'anava a cantar per haver arribat el dia del Centenari del naixement d'en Balmes. El senyor Bisbe puja del cor (abans de la crema de la Catedral al 1936 estava situat al centre de la mateixa i era de fusta) al presbiteri, es revestí de pontifical i, situat davant de l'altar, s'avançà fins allà on era l'Alcalde, senyor Font, acompanyat dels Tinents alcaldes senyors Genís i Dou. Aquell portava la Bandera desplegada. Immediatament el Prelat feu les cerimònies de la benedicció, voltat dels Capitulars i nombrosíssim Clero. Acabades aqüestes cerimònies, estant tothom dret, el senyor Bisbe pronuncià un breu, però substanciós, discurs. Parlà de la significació de la Bandera de la Ciutat, considerant-la com el símbol permanent de les dues grans fonts de la seva vida, la Fe i el patriotisme, úniques que poden sostenir-la i salvar-la en mig de qualsevol mena de proves i conflictes. No podia haver-se escollit una ocasió més adient per beneir la Bandera de la Ciutat que aquella de l'aniversari d'un dels seus més grans fills, perquè en Balmes fou filòsof il·lustre, escriptor transcendental, però fou també un patrici ardentíssim i un fill abnegat de la nostra terra. Després feu una recomanació a l'Ajuntament per a que mantingués la nova Bandera en l'alt lloc d'honor en que l'havia posada la benedicció. Acabada la funció religiosa, l'Ajuntament se'n tornà a Casa la Ciutat amb la Bandera desplegada, la qual fou saludada i aplaudida al sortir de la Catedral i després, en tot el curs. A l'arribar al Palau Municipal, la gent que hi havia a la Plaça demaná que fos treta al balcó i així fou fet, rebent-la el públic amb un estrepitós picament de mans. La Bandera no fou retirada del balcó fins a la tarda.