La comarca del foc - EL 9 NOU - 23-06-2016

S’acosta a la Plaça de Vic la Flama del Canigó que encendrà la foguera de Sant Joan d’aquest any. El seu simbolisme està relacionat amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana. Però s’ha de dir que aquest escrit no està encarat a aquesta flama sinó a recordar una altra festa on intervenia també el foc i que ara s’ha perdut a les nostres contrades. Es tracta de la festa de Sant Isidre Llaurador (dia 15 de maig), patró dels pagesos, que segons un reportatge d’El Norte Catalán de 1890, el panorama devia ser encara més espectacular. Diu que presentava un aspecte tan bonic i sorprenent que feia gust el fet de contemplar, des dels terrats i punts més elevats d’aquesta ciutat, els punts grocs en l’obscura negror de la nit. S’observaven, a la Plana i a les muntanyes veïnes, grans fogueres que s’havien encès en honor d’aquest sant. Han passat més de 115 anys des d’aquella noticia i ara seria difícil (pero no impossible) repetir aquella estampa. Ben mirat, estaria bé diferenciar la comarca d’Osona de les altres amb una idea ben original i adequada per al nostre territori: el fet que, a una hora al vespre d’un dia en concret, es fessin fogueres (controlades) en diversos llocs de la Plana (cases de pagés?) i punts clau situats en llocs elevats. En la negra nit, el nostre territori faria molt goig observat des de punts elevats, que aquest diari citava, o filmats pels drons que tant de moda s’han posat en els nostres dies. Això potenciaria el fet que els forans coneguessin la nostra orografia, costums i pagesia disseminada per tota la comarca. També seria una manera de fer neteja de la brossa dels boscos que serviria com a objecte de la combustió que s’hauria de veure des de gran distància. Hi ha, però, certs entrebancs que, si hi hagués iniciativa i voluntat, serien fácils d’esmenar: El primer seria la molta llum que inunda la ciutat de Vic i altres pobles de la comarca, proporcionada pe la "màgica" electricitat. Seria una manera de conscienciar les institucions i els ciutadans que, per unes hores de la nit, tanquessin els llums per contemplar les hipnotitzadores flames que es veurien en la llunyania. La segona cosa que s’hauria de tenir en compte seria la previsió d’incendis. Les fogueres haurien d’estar ubicades en zones segures. Un cop això estigués controlat i autoritzat es donaria llum verda. Finalment, la data triada per aquest hipotètic esdeveniment hauria de ser a l'hivern, al final de la tardor o al principi de la primavera... Sant Isidre? Aquesta idea crec que l’hauria de fer realitat el Consell Comarcal d’Osona com a òrgan gestor de iniciatives que afecten diversos municipis...; els passo la patata calenta, ja que si depengués de mi començaria a moure’s l’engranatge de la màquina que estaria a punt el dia decidit. Miquel Molist Badiola - Vic