Miquel Molist va presentar la nova edició del llibre ‘Els murals de Sert a la Catedral de Vic’ - EL VIGATÀ - 03-02-2016

VIC.- El passat dimecres, a les 11 del matí, va tenir lloc a la Sala Sert de l’Ajuntament de Vic la presentació de la segona edició del llibre de Miquel Molist “Els murals de Sert a la Catedral de Vic”. Una publicació adreçada al turisme del país i internacional que desitgi informació relacionada amb l’obra clau d’aquest muralista. En aquest sentit, el llibre está escrit en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. L’acte va comptar amb la presència de l’autor del llibre, Miquel Molist; el regidor de l’Ajuntament de Vic, Àlvar Sola; la delegada del Rector per la Comunitat de la UVIC-UCC, Carme Sanmartí; i de la delegada territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, M. Àngels Blasco. Molist va agrair la complicitat que ha tingut en aquesta nova edició del llibre i va destacar que és el primer que s’ha editat a Osona també en suport USB.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

REALITATS DE VIC (1892) 3a part - REVISTA DE VIC - Desembre 2020

Imagen
En aquesta tercera part del 1892 fonamentalment parlaré d’un cas curiós que m’ha recordat les pel·lícules del far west i els venedors ambulants d’elixirs curatius que sanarien tots els mals. El personatge en concret es feia dir Mister Sequah i va generar fortes controvèrsies entre les persones que rebien els seus tractaments. He seguit el seu rastre i, abans d’estar a Vic, visità Barcelona, Bilbao i Saragossa; i després, seguí cap a La Coruña, Valladolid... fins a arribar a terres valencianes. El seu mètode d’actuació el reflectiré gràcies al relat de El Norte Catalán. Arribà a terres vigatanes el 15 o 16 de febrer amb l’objecte de curar el reumatisme i d’altres malalties semblants mitjançant productes específics que ell elaborava. Atreia diàriament molta gent a la Plaça Major (d’11 a 12 del matí, i de 8 a 9 de la nit) i, els “enamorava” amb el seu discurs traduït al català per un intèrpret que l’acompanyava. Imaginem-nos... muntat en un luxós carruatge tirat per un magnífic cavall,...
Leer más

REALITATS DE VIC (1894) 1a part - REVISTA DE VIC - Abril 2021

Imagen
Canviem el dígit de les unitats i començaré descrivint anècdotes i fets rellevants d’aquests indrets. La primera notícia a comentar, reflexa com s’anava destruint l’hàbitat d’algunes espècies de la plana amb el pas del temps. A El Norte Catalán de 6 de gener, se’ns informa de la presència d’un llop en les immediacions de la carretera de Manlleu i no lluny de Vic. Ja aleshores era escassíssim el nombre de dits animals en les nostres terres. La progressiva reducció del seu ecosistema, degut a l’augment de terrenys de cultiu per abastir a una població osonenca que anava en augment, i la repulsió envers d’aquest mamífer, va fer que finalment desaparegués de la comarca. Seguim amb el tema fauna però no de terra sinó d’aigua. El 20 de febrer, un conegut pescador de Vic anomenat Pere García va agafar amb el seu ham, al riu Ter, una truita que pesava 5 lliures (2’25 Kg). Això era un fet poc comú a la comarca d’Osona per la raresa del seu elevat pes. Aquest pescador va ser el que introduí en...
Leer más

REALITATS DE VIC (1894) 2a part - REVISTA DE VIC - Maig 2021

Imagen
L’any 1894 també té d’altres notícies curioses com pot ser el tema de la pols. Avui dia no es pensa que aquesta matèria minúscula hagi tingut rellevància a Vic. Sempre va bé “treure la pols” a la memòria de la Ciutat. En un reportatge de El Norte Catalán de 13 de gener se’ns comenta: “Si por desgracia estuviésemos en aquellos tiempos en que, según cierta memoria, nuestra ciudad era llamada la ciutat de la pols y del fanch…”. Es protestava perquè Vic, els dies de pluja, es convertia en un extens fangar, doncs molts carrers estaven completament intransitables, comptant-se entre ells, alguns dels empedrats, per estar la seva superfície sencera coberta de fang. Altre cop es queixava el 21 de juliol tot dient: “Nuestras Ramblas y algunas de nuestras calles están llenas de polvo que se levanta y esparce cuando sopla el viento”. Aquesta situació incomodava els transeünts i era poc favorable a la higiene pública. No citava directament a l’Ajuntament però era un avís a qui s’hagués de preoc...
Leer más