Paneres conflictives - EL 9 NOU - 23-12-2014

Navegant per l’ampli mar de l’Arxiu Episcopal de Vic he pescat una breu noticia apareguda el 28 de desembre de 1907 a la Gazeta Montanyesa referent al Nadal d’aleshores. Descriu la panera amb que l’Ajuntament de Vic obsequià els regidors d’aquell moment. És la següent: “Ab motiu de les festes de Nadal els regidors d’aquesta Ciutat han fet que la Pubilla els regalès a cada un d’ells una caixa d’excel-lents turrons, altre de cigarros puros de l’Habana y dues ampolles de xampany no pas del més inferior. Aquest aguinaldo haurà costat a Vich més de 1.000 pessetes". Tinc curiositat pel seu contingut. 1.000 pessetes, 1.000 pessetes... què significaven 1.000 pessetes per a la societat d’aleshores? Si aquesta quantitat la dividim per 16 regidors, com hi havia en aquell moment, ens dóna el resultat de 62,50 pessetes per cada panera. Eren molts diners? Pocs? Fou un valor acceptable pel nivell de vida d’aquella època? Per intentar resoldre aqüestes qüestions utilitzarem un joc que a mi m’agrada molt... el de les comparacions. Amb la premissa que 1 euro és igual a 166,38 pessetes (ho hauria d’augmentar ja que el nivell de vida ha pujat), posaré diversos exemples de preus de coses variades que he anat trobant als diaris de finals de 1907. Ous, 1,80 pessetes la dotzena. 100 quilos de cigrons a 48 pessetes i d’arròs bomba, 55. Un jersei valia 6,50 pessetes. L'Ajuntament va donar 300 pessetes en favor deis damnificats per unes fortes inundacions que feia poc hi havia hagut a una part de Catalunya. També es feu un acapte públic pel mateix motiu que aconseguí 793,73 pessetes. El Teatre Principal en donà 331,30, que fou la recaptació d’una obra artística, o 54,35 pessetes de dues escoles. Aqüestes dades comparatives son poques (no n’he trobat més), pero ens donen una idea del ressò que tingué per a la societat vigatana després que la noticia sortís a la llum gràcies als mitjans de comunicació d’aleshores. Pocs anys després, sota el mandat d’un altre consistori, es criticava aqüestes mesures, amb aquestes paraules extretes de la premsa: “Un dels anys en qué s’ha gastat més fou el de 1908 (any següent a l’esmentat sota la mateixa legislatura), ja que hi hagué de regalo: habanos, turrons y xampany de preu, y tot plegat, lo regalat als regidors, importà la petita suma de 922,83 ptes”. És de suposar que des d’aquell moment es va anar amb més cura a fer regals als representants del poble. Podem pensar que això afectaria els botiguers que venien aquests productes nadalencs, però, curiosament, pel que fa als torrons, aquesta mesura no els va ser gravosa. Vegem l’article de la Gazeta de Vich de 29 de desembre de 1914: “Ab motiu de les festes de Nadal ha sigut en realitat importantisima la cantitat de turrons que s’han menjat els vigatans y gent de la Plana. Basti dir que algunes de les mes importants cases dedicades a la venda de dolços en aquesta ciutat feren net de ses existencies y provisions. Fins l’antich xixonayre ja ha marxat, desant el seu barret cónich per un altre ocasió”. És curiós: quan acabaven les existències que tenien de torrons “tancaven la paradeta!”. Miguel S. Molist Radiola - V

ic