Processó oblidada - EL 9 NOU - 10-10-2014

Hi ha actes que es perden amb el temps per circumstàncies diverses. Un d’ells és la processó anomenada del “Rei Moro” que es combinava amb una missa dedicada a la Mare de Déu del Bon Succés (patrona dels hortolans). En aquest cas, es va deixar de fer perqué, l’any 1960, va sortir una disposició del Concili Vaticá que aconsellava que es deixessin de fer processons pels carrers dels municipis per no donar tanta pompa a la religió católica. Ara només queda la missa, que, de mica en mica, va perdent adeptes. Aquesta processó es componia d’una sèrie de nens que simulaven esclaus cristians vestits amb un escapulari blanc i unes cadenes que penjaven dels canells. Aquests portaven al darrere un templet en què hi havia la Verge acompanyada per la comparsa i un personatge disfressat de mahometá que simulava l’esclavista. En la magnífica fotografia que veiem, d’octubre de 1914, feta per Palmarola, es mostra ben be la situació que es desenvolupava als claustres de l’església de la Mercé. Posteriorment, el novembre de 1918, el bisbe d’aleshores (Dr. Muñoz) aconsellá que “fossin trets a la venerada imatge... els ridicols vestits movibles que la han tapada y enlletgida fins al present”, pagant ell mateix els costos del treball. La imatge fou desvestida “treyentse algún ferrot que llastimosament la deformava y la coraça de zench que oprimia la figura del nen” (Gazeta de Vich de 2 de novembre de 1918). Després de la reparació, obrada per l’escultor Eudald Brunet, de l’escultura quatrecentista cridà molt l’atenció als Procuradors de la confraria de la Mare de Déu del Bon Succés que eren els seus posseïdors. El relat pel qual la Mare de Déu del Bon Succés apareix en escena afecta la nostra comarca, i més en concret Torelló. La llegenda diu que hi havia a l’Alger un esclau cristià, fill d’aquesta població, anomenat Miquel Palau. El seu amo, que era enemic del cristianisme, semblava complaure’s ordenant-li que fes rodar una sínia per treure l’aigua d’un pou a similitud d’una bèstia de càrrega. En Miquel patia pacientment el llarg martiri i només trobava consol en encomanar-se a la Mare de Déu, de la qual era devotíssim. Fent el seu penós treball trobà, servint de pedra de tanca, una escultura que aquells musulmans tenien allà per ultratjar-la, mostrant així el seu odi pel cristianisme. Dolgut per aquest fet, aprofità un moment en que no fos espiat, agafà la imatge que mostrava mutilacions pels maltractes rebuts i la netejà amagant-la al lloc on dormia. Durant la nit, s’abraçà a dita figura i feu vot que si podia alliberar-lo del captiveri procuraria honrar-la i fer-li donar culte. Al matí següent, s’havia obrat el prodigi, i es llevà, junt amb ella, a la platja de Barcelona. De l’esclavatge que havia patit durant tants anys només en quedaven els vestits que encara portava. Tot seguit, portà l’escultura al convent mercedari de Barcelona, donant gràcies a la Mare alliberadora, per a que se li donés culte. Els religiosos acolliren amb goig el present que els oferí Miquel Palau, qui s’acomiadá de la que havia estat la seva alliberadora i es dirigí cap a la comarca d’Osona a peu. Pel camí, notà que en el sarro que portava hi havia major pes del que en principi portava. Mira a dins i es trobà amb la mateixa representació de la Mare de Déu que havia deixat a Barcelona, amb el que pensà que era designi celestial que aquella fos venerada en un altre lloc. Per aixó, la portà a Vic i la va presentar als mercedaris que la reberen amb gran alegria i li donaren culte sota el nom del Bon-Succés; perqué realment ho era de bo el succés de l'alliberació del captiu de Torelló. Actualment es tenen copies arreu de Catalunya d’aquesta Verge perquè l’original fou cremada durant la Guerra Civil i només es pot contemplar com era amb fotos. Aquesta en concret, d’aquí a uns dies fará 100 anys, de manera que, tot i sent un objecte inanimat, li dic: “Felicitats fotografia pel teu centenari!”. Miquel dels Sants Molist Badiola - V

ic