Sobre el naufragi de "Bellver" - EL 9 NOU - 18-07-2014

Un molt bon article vaig llegir divendres passat a EL 9 NOU. En concret porta el títol “Vigatans a la deriva pel Mediterrani”, i está escrit per Miquel S. Genís. Si se’m permet, voldria afegir més informació ja que si no quedaria en l’oblit i crec que val la pena donar-la per acabar de completar aquest article i fer que s’entengui la commoció causada arreu de l’Estat. Després d’uns anys del naufragi, es decidí, per part dels afectats, organitzar un acte commemoratiu de les “noces de plata” d’aquell fet tot celebrant una festa religiosa a l’església de la Mercè de Vic. En primer lloc, la Gazeta de Vich de 29 d’abril de 1919 ens posa en situació i ens diu: “Festa del vint-i-cinqué aniversari de la prodigiosa salvació dels 470 peregrins espanyols, alguns d’ells vigatans o d’aquesta diócesis, que tornaven de la Peregrinació obrera a Roma en el vapor Bellver, després d’haver passat un horrorós temporal que’ls posá en inminent perill de perdres en el fons del mar.” L’l de maig se celebrà aquesta festa amb una missa que va ser lluidíssima i molt concorreguda. La decoració de l’església fou exquisida, sobretot la de l’altar major, que semblava un bosc florit cobert amb pins carregats de flors, i molta llum que feia destacar la imatge de la Verge vestida amb els seus millors vestits i joies. La Gazeta de Vich del 3 de maig continuava l’explicació tot dient: “A l’hora del sermó hi havia tanta gruixa de gent, que varen haverse d’obrir de pal a pal les portes grans, per poguerlo sentir la gent de fora l’Iglesia, que estava a peu dret plassa enllá”. El sermó es veu que va ser molt ben pensat i molt ben dit pel P. Pió, que fou un dels supervivents del naufragi i pogué explicar detalladament el que havia succeit. Tant és així que “la seva eloqüencia va commoure de tal manera que molts s’aixugavan las llágrimes”. L’abast d’aquesta noticia no va ser merament local, sino nacional ja que al setmanari barceloní La Hormiga de Oro, de la mateixa época, hi he trobat aquesta joia en forma de foto en qué apareixen els pelegrins amb els seus noms que seguidament cito: Asseguts: Sra. Rosa Casadevall, Rd. D. Francesc de Rocafiguera, Rd. P. Pío de Igualada, O. M. C; Sra. Dolors Genis de Bassols i Sra. Anita Crexans. Drets: O. Mariano de Rocafiguera, D. Joaquim Crexans, D. Joaquim Puigserinanell, D. Ramón Espona, D. Caietá Texidor i D. Antoni Puigdo-llers. Dos anys després, l’l de maig de 1921, es tornaven a recordar aquests fets, celebrant una altra missa, en el XXVII aniversari, que va coincidir amb la mort d’un dels supervivents: el Rd. D. Francesc de Rocafiguera. En definitiva, aquest naufragi va ser un fet que impactà molt la societat d’aleshores, i sobretot els protagonistes. Quan la vida d’un mateix corre un greu perill de desaparèixer, fas un acte de profunda reflexió i arribes a la conclusió que el simple fet de seguir estant en aquest món ja és la cosa més extraordinària que hi ha. Miquel dels Sants Molist Badiola - Vic