Una línia tercermundista - EL 9 NOU - 08-07-2010

L’altre dia estava llegint l’article de Jordi Sunyer titulat “Volem els trens de la Manxa” i he de dir que es va quedar molt curt. Deia que del desdoblament de la línia de ferrocarril se’n va començar a parlar a finals dels anys vuitanta... Realment fa més de 100 anys que se’n parla i es pot comprovar en el següent article de La Vanguardia: “Al Cercle de la Unió Mercantil es va celebrar una important reunió per tractar de de la conveniencia que el ferrocarril transpirinenc es doti de doble via i aquesta sigui l’ample normal europeu. Hi van ser presents els alcaldes de Mollet, Granollers, la Garriga, Centelles, Manlleu, Campdevánol, Ribes, Alp, Puigcerdá i Bellver i van enviar la seva adhesió els de Parets, Aiguafreda, Taradell, Balenyá, Tona, Vic, Torelló, Sant Quirze, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Es va examinar amb molta detenció tot el que fa referència al projecte, especialment pel que fa a les dues indicades qüestions, essent opinió unánime dels reunits, que efectivament tindria immensa transcendència per a les regions. Aquesta línia hauria de ser de doble via i de l’ample normal europeu, com proposava el Cercle. Per tant, i sense desconéixer els reunits les dificultats, o sigui, les d’ordre purament econòmic, però tenint en compte els mitjans de qué disposa el govern per sortejar-les, bé sigui mitjançant prórroga de concessió, o per un altre procediment que estima més viable, es va acordar dirigir-se al govern demanant aquestes millores i reclamar d’alguns diputats que procurin recolzar, donant l’extraordinari interés que tenen per a Catalunya i per al comerç en general. Al mateix temps, els reunits, fent-se ressó de l’opinió dels pobles que representen, van fer observar que si bé es mostraven complaguts per les millores introduides en el servei de la Companyia del Ferrocarril del Nord, tots esperarien que es corregissin moltes deficiéncies que tant en el servei de viatgers com en el de mercaderies encara experimenta el públic. Assumpte que és de suma importáncia des del moment que la línia fèrria de referència está cridada a ser internacional”. (La Vanguardia, 20 de juliol de 1910, pág. 3). Sembla mentida pero és cert. Les autoritats de les poblacions (entre elles Vic) que tenen estació de ferrocarril en la línia Barcelona-Puigcerdá feien pinya per pressionar amb més força el Cercle de la Unió Mercantil, ja que creien convenient l'ampliació de la xarxa ferroviária, tant en l’aspecte de doble via com en l’aspecte de l’amplada de les mateixes per equiparar-se a la resta d’Europa. Aquests alcaldes tenien visió de futur ja que si prosperava la idea seria bo per a la industria i la comercialització de productes, per al transport de viatgers i per a les ciutats i poblacions dels voltants, sobretot de cara a donar una bona imatge cara a l’exterior. Havia de ser la principal via de comunicació entre Catalunya i Franga. Aquesta idea va fracassar, com també va fracassar l’intent de finals dels vuitanta... fins i tot la van intentar suprimir! Per qué no es pressiona seriosament? No ho entenc. Tenim una línia tercermundista i aixó no es veu. Es pot pensar que ja es tenen altres mitjans de transport i el ferrocarril no és tan necessari... és lent i impuntual, causa per la qual la gent se’n cansa i decideix agafar el cotxe o l’autobús. És trist, pero és així. Miquel dels Sants Molist Badiola - V

ic