Violència de gènere antiga - EL 9 NOU - 23-01-2015

Ves per on! He trobat una notícia macabra que es va produir el juny del 1919 molt a prop d’EL 9 NOU. Si la vostra oficina està situada al número 2 de la plaça de la Catedral, aquest fet es va produir al 6 del carrer Gibaltar; és a dir, a dues o tres parets contigües al vostre lloc de treball. Per concretar encara més, aquest edifici estava on ara hi ha l'actual pati del col-legi Santa Caterina. Potser el van aterrar per aquest motiu... M’explico: el vespre del 21 del mes i any esmentats, segons la Gazeta de Vich, se sentiren, per part de les dones del veïnat, crits de dolor provinents del balcó del primer pis. S’estava consumant la mort d’una dona... el que avui seria un delicte de violència domèstica. Aquell fet causà el lògic rebombori que arribà a oïdes de la guàrdia municipal. El primer que s’hi presentà va ser l’agent Teulats, que tractà d’entrar-hi, però fou inútil. L’amo del pis s’hi oposava, des del balcó, sabent que havia comès un greu delicte. Estava atrapat. També vingué un facultatiu i un sacerdot que intentaren convèncer Joan Rossell, autor del crim, mercader d’ofici, també conegut com a Joan de les Cabres i el Boig d'Oristà, que obrís la porta. Una multitud, poc a poc, s’hi anava acostant i, al final, va omplir el petit carrer situat molt a prop de la catedral. Passaren les hores fins a nit enllà. Al final, pressionat com estava, va cedir per la presència del jutge de primera instància que obligá l’home, caparrut i tossut, a obrir la porta de la seva habitació. L’escenari era dantesc. La dona fou trobada vilment degollada. Després se sabé que havia viscut separada d’ell 18 anys. Després de set setmanes de convivència hi hagueren desavinences amb l’acabament fatal d’aquells tensos i fatídics moments. Aquí s’acaba la descripció d’aquest trist parricidi. Quasi un any després, un altre cop la Gazeta de Vich torna a fer esment d’aquest cas, explicant que una parella de Mossos d’Esquadra va traslladar en Joan de les Cabres al manicomi de Sant Boi per haver matat la seva dona. Ja veiem que la justícia d’aquell temps anava molt més ràpida que ara i que aquests casos d’assassinat tot sovint se solucionaven portant al manicomi l’autor dels fets. Sembla que tot tornava a la calma, ja que el diari de 29 de juliol de 1920 explica que “estavam en vigílies de tenir desocupada la presó per falta d’inquilinos” quan van comparèixer dos sometents de Sant Bartomeu del Grau acompanyant un subjecte que es confessà autor de l’assassinat d’una noia d’uns 15 o 16 anys que, com ell, estava al servei del Mas Monells. Tots dos tenien una relació que, al final, no va arribar a bon port. S’insultaren i es barallaren, caient i rodolant escales avall quedant la noia malmesa, a pesar de ser molt valenta. Ell li va prendre el ganivet que portava a la mà i la va apunyalar diversos cops. Poc després, el noi es va adonar de la barbàrie que havia comès i s’entregá a l’agutzil, única autoritat que hi havia al poble ja que “l’alcalde, el jutge, y’l cabo y sub-cabo dels Sometents del districte tots eran a mercat aquí Vich.” El cabo de Sant Bartomeu, junt amb un altre individu, el portaren al jutjat de primera instància de Vic i el jutge li va prendre declaracions. Descobrí que havia estat internat al manicomi de Sant Boi per haver-se intentat suicidar tirant-se d’un cingle de l’alçada de més de dos pisos. En la caiguda no es va fer res a pesar d’haver trencat unes quantes teules del sostre d’una casa de pagès que hi havia a sota. Una altra prova que estava volat és que va anar a Vic descalç des de Sant Bartomeu sense cap mirament. En arribar se li proporcionaren unes espardenyes noves. Finalment, va ser traslladat a la presó on fou curat, pel metge forense, d’una ferida que tenia al braç esquerre i contusions i esgarrapades al dret fruit de la lluita amb la víctima que, al final de l’article, diu que “la noya no es pas morta, y sembla que anirá per be.” En dret, aquest cas, si la dona al final no va morir a conseqüéncia de l’agressió, es qualificaria d’intent d’homicidi. Pocs mesos després d’aquest desafortunat incident, en concret el 4 de setembre de 1920, la Gazeta de Vich treia un altre article atemoridor en què descrivia suscintament una violació. La noia violada, o més ben dit, nena, tenia 14 anys i era veïna de Vic. Des del diari mateix ja se sentenciava sense judici previ posant el nom sencer del culpable i les seves dades identificatives. Es veu que dit subjecte, en aquells moments, ja s’havia declarat autor material del fet pel qual se l’acusava. El jutge ordenà el seu trasllat a presó... Les coses funcionaven així en aquells temps. En conclusió; en aquells dos anys, a Vic i comarca, hi devia haver molta inseguretat, por i tensió per aquests tres casos de violència de gènere comesos per tres individus diferents. Miquel dels Sants Molist Badiola - V

ic