L’origen històric del canvi horari, que tindrem d’aquí a poc, farà 100 anys. Les busques del rellotge fem que es “tornin boges” dos cops a l’any, encara que, amb l’evolució digital i tecnològica, ara, no hem de moure ni un dit... l’hora es canvia sola.
A principis del segle XX, cada província es regia per unes hores diferents. Un exemple el tenim en la diferència longitudinal que hi ha entre Galícia i les Illes Balears. Un gallec veurà sortir el sol 50 minuts més tard que un balear.
Però no va ser fins el 1918 en que tot s’unificà.
El Consell de Ministres instaurà per primer cop, a tot l’Estat espanyol, el canvi horari. Va ser el dilluns dia 15 d’abril a les onze de la nit. El preàmbul del Reial Decret argumentava que l’avançament de l’hora “en las estaciones de primavera i verano acomoda las costumbres a un horario mejor avenido con el dia natural, i de este modo induce a abreviar el alumbrado”.
En definitiva, fou una mesura per a que les tardes tinguessin més llum diürna i estalviar energia.
Com es va viure a Vic aquest canvi? Per estudis que he fet a la Gazeta de Vich he pogut veure com, en general, es va criticar bastant. Es comentava la situació del moment, i es culpava d’aquest canvi sobretot a les grans ciutats a causa de que “hem tergiversat de tal mode les costums, que cada dia tenim més inclinació a fer de la nit, dia, i del dia, nit; majorment en les grans capitals”.
Es criticava aquesta mesura dient que “l’humanitat vol ser enganyada i en lloc de procedir amb lògica, sense tocar l’hora, i sols tocant les nostres costums emmotllant-les a les circumstancies... però l’humanitat és l’únic que no té lògica, i per força se l’ha de portar enganyada i se li ha de fer veure que l’home que té per costum llevar-se a les vuit, encara que en el rellotge verdader del sol siguin les set...”
El “costum” ens apareix aquí com un concepte essencial per a la comarca d’Osona. La nova moda instaurada des d’altes instàncies trencava el tarannà dels vigatans i vigatanes.
També s’entén el perquè es queixaven d’aquesta circumstància ja que, en aquells moments, hi havien diferents sistemes per mesurar l’hora: l’hora sideral, l’hora de temps mitjà astronòmic, l’hora de temps mitjà civil, l’hora de Greenwitch, l’hora de temps verdader (l’hora del rellotge de sol) i, en aquells moments, s’hi hauria d’afegir “l’hora d’estiu”... de manera que amb aquest garbuix d’hores no s’aclaririen.
Per tant, va ser una mica més difícil de respondre a la senzilla pregunta de, quina hora es?
Comentarios
Publicar un comentario