50 números de la Revista de Vic, són molts números i s’ha de felicitar a aquesta publicació cultural-apolítica. Té mèrit en els temps crispats d’avui en dia que, segons la meva opinió, comencen a produir cansament en la societat.
S’ha superat la xifra de les 41 publicacions de la seva “bessona”, la Revista de Vich, que començà el seu rodatge el 24 de març de 1917 i l’acabà al setembre de 1919. En aquest cas, el seu objectiu era “aixecar, ben ferma, la senyera del nacionalisme en sa accepció més integral”. Sortí en dues etapes, essent la seva periodicitat mensual. La llengua en que està escrita és el català i s’imprimia a la Tipografia Balmesiana.
Ara toquen paraules majors. Si tractem el segle XIX, hi han dues publicacions que formen la base de la que trec informació de temes dispars i la converteixo en articles.
Una és “La Veu del Montserrat”, setmanari popular de Catalunya que era editat, imprès i administrat per en Ramon Anglada, i distribuït, entre d’altres, per la llibreria del mateix. La seva durada fou de 1878 a 1902. El fundador, director i principal redactor va ser Jaume Collell, el canonge que, anys després, seria nomenat Vigatà Il·lustre. La seva imatge es pot veure, en l’actualitat, a la Sala de la Columna de la Ciutat dels Sants. És un retrat que va fer Manuel Puig i Genís, pintor de més qualitat que ha tingut Vic en tota la seva història, segons el meu criteri.
Però no ens desviem de rumb... L’altra publicació amb molt renom va ser “El Norte Catalan”. Es publicà durant 30 anys, del 1886 al 1915. Era tradicionalista i monàrquic, amb el lema “Dios, Patria, Rey”. Era rival de “La Veu del Montserrat”, com es normal, ja que coexistia amb ell a Vic. La seva redacció i administració eren a la Plaça Major, 26, i més tard a la Rambla del Carme, 10. Era bilingüe, amb predomini notori del castellà. El català era present en la secció literària que tenia col·laboradors com mossèn Cinto Verdaguer, poeta del qual també podem admirar el seu bust fet per Borrell Nicolau a l’Ajuntament de la nostra ciutat.
Així doncs, un repte factible per part de La Revista de Vic és durar fins a aquesta quantitat d’anys. Anem pas a pas. De moment, fins al centenar d’exemplars. En el meu cas, hauria de fer 50 articles més, i això es una feinada... Confeccionar cada escrit no és senzill. Porta hores i hores al darrera, cercant informació als diaris, seleccionant les notícies, fotografiant i passant-les a l’ordinador. Un cop a dins, retocar cada pàgina... una per una, tornar a llegir-les traient la palla amb un sedàs, i començant a unir les peces fins a completar el puzle amb cara i ulls.
Això comporta una certa lògica mental que l’has de dirigir cap el rumb indicat i acabar amb un resultat òptim. A més, el tema de l’article ha de ser curiós i adequat per a que, el lector, no passi pàgina de manera ràpida o no s’adormi al llegir-ne una part.
En principi, el títol ha de ser impactant o, si més no, que us desperti l’atenció. Redactar de manera ordenada, de principi a fi, seguint una mateixa estructura fixada... La part ortogràfica (beneit corrector automàtic!!) és bàsica, i alhora, procurar que no hi hagi repeticions de paraules o frases sense sentit.
Total... hi ha feina; però construir l’article i plasmar-lo a La Revista de Vic per a que en pugueu gaudir, m’omple de satisfacció.
Comentarios
Publicar un comentario