Aquest cop vull exposar un cas sorgit al diari comarcal de principis de segle XX que, a mode d’exemple, recordava als lectors el que no s’havia de fer. A més, en aquest judici concret, el fiscal era el meu rebesavi, Josep Bach i Serra, circumstància per la qual m’ha fet parar més atenció en els fets que exposaré.
És un cas que va sortir al diari La Gazeta Montanyesa de 21 de desembre de 1912. Els fets es van jutjar davant el Tribunal Municipal de Vic davant del magistrat, D. Josep Soler i Aloy. La Sala de Govern de l’Audiència Territorial feia poquíssim que havia nomenat com a fiscal al meu parent (19 de desembre) i, dos dies més tard, va tenir el primer cas sobre blasfèmia. El plantejament dels cas era el següent:
L’onze de desembre, un animal que portava un carro ple de sorra va caure a la cantonada que hi ha entre el carrer Progrés i el carrer Cardona. Per ajudar-lo a aixecar, l’amo li propinà moltes garrotades i, al mateix temps, deixà anar bastants blasfèmies i improperis. Per allí, passava un clergue que, junt amb un veí de la zona, reptaren al carreter. Aquest “se permeté frases molt indecentes contra el sacerdot, repetint la blasfemia contra de Deu, mereixent aixó unánims censures del públich que s’havía agombolat allí”. El renegaire també es va atrevir a insultar a dit veí, qui s’havia posat a defensar al sacerdot.
Al diari no posa expressament quines “males paraules” va dir, però és fàcil imaginar-s’ho (“me cagum Déu”, “llamp de déu” o “collons de Déu”!!!, sense intenció i com a tall d’exemple amb perdó). Havent sentit això, va ser denunciat pel clergue acusant-lo de “blasfemo y insultador”.
El judici va ser immediat; just a la setmana següent... no com ara que s’ha d’esperar mesos o anys. Eren judicis “exprés” en que hi podia haver públic encara que, en aquest cas, no n’hi hagué. Comparegueren a l’acte, el denunciant acompanyat dels seus testimonis i el denunciat tot sol.
El denunciant, abans de començar, feu cons¬tar que desglossava de la notificació el referent a injuries i, tot seguit, es ratificà en el que fa referència al primer extrem de la denuncia, o sigui la blasfèmia.
L’acusat manifestà que no recordava si havia blasfemat, que no en tenia costum i, fins i tot, sentia molt que els ciutadans ho fessin. També va dir que si hagués blasfemat ja se’n penedia.
Els testimonis que presentà el denunciant refermaren el fet ratificant-se en totes les parts de la demanda, que eren de blasfèmia contra Deu i la repetició de la mateixa després d’haver estat reptat. El fiscal, tot seguit, acusà al denunciat i va reclamar la pena que pel cas imposen les lleis.
Després de deliberacions fetes pel Jutge, es va inclinar a penar amb 3 dies d’arrest a domicili i 10 ptes. de multa a Agustí Balmes i Vivet, el carreter culpable d’aquest delicte i, a més, a que pagués totes les costes judicials.
Comentarios
Publicar un comentario