Amb l’acabament de la segona guerra carlina (juny de 1849), s’obria un període de certa calma. Vic s’estava consolidant com a “metròpolis” de la comarca d’Osona. A més de l’Ajuntament i el Bisbat, del producte estrella com era la llonganissa (s’exportava gràcies als carros i tartanes), i, de la prestació de serveis culturals i socials representats per la Societat Jovial Vicense (1848) i el Casino Vicense (1848); el 6 de juliol de 1860 apareixeria una entitat lúdica... la Plaza de Toros de Vich. El Círcol Literari naixeria pocs dies després.
Eren anys en que el pes de la classe obrera anava en augment, agafava més força i aconseguien més reivindicacions. El nombre d’habitants de Vic creixia fins a 13.100 habitants l’any 1860.
Tots aquests factors impulsaren iniciatives innovadores com la de l’empresari Baltasar Cardona. La seva idea fou construir aquesta plaça de toros segons uns plànols que li aprovà l’Acadèmia de Barcelona. Com que hi havia pressa, econòmicament parlant, a fi d’obtenir els primers beneficis que generaria la venta d’entrades, s’inaugurà sense haver-la acabat. Encara faltava construir la part superior de les graderies.
Les festes de Sant Miquel dels Sants havien començat i, és de suposar que, hi havia molta demanda per veure aquest espectacle. Tot i això, l’arquitecte municipal va redactar un informe on preveia que s’havien de fer unes modificacions en la construcció per mantenir la seva solidesa, com en tota obra pública. No s’estava seguint el mode de construcció adequat, no obstant això, es permetrien les tres primeres corrides de toros que es van realitzar a la Festa Major de Vic de 1860.
A finals del mateix mes, l’Administrador Principal d’Hisenda, volgué informes sobre aquesta activitat, i l’Ajuntament només li va poder assegurar que s’havien fet tres corrides i que els pamflets publicitaris sobre les mateixes els distribuiren, entre el públic, membres de la Junta de la Casa de Caritat.
Poc temps més tard, en la festa de canonització del beat Sant Miquel dels Sants, el diari La Correspondencia de España de 1 de setembre de 1962, ens informa dels actes religiosos que es van fer a la Catedral, a l’Església dels Trinitaris i als carrers, Passeig i Plaça Major. Fins aquí tot correcte. Però, cosa curiosa, es que La Correspondencia de España, ens segueix donant dades d’aquest acte, afegint que: Entre la diversiones favoritas del público, la mayor fue la corrida de bueyes celebrada en la Plaza Mayor de la población, donde se veía apiñada multitud contemplando las habilidades de los aficionados al toreo. D’això, es pot deduir que s’anaven combinant actes varis, amb bestiar boví, entre la Plaça Major i la Plaza de Toros de Vich que estava situada en un terreny que hi ha, en direcció a Barcelona, acabat de passar el pont que travessa el riu Meder, just al cantó dret del camí, anant cap a l’església del Remei.
La nit del dia 8 d’octubre de 1863 va ser de les més tràgiques per al Vic del segle XIX. Les inundacions causaren morts i ferits que es comptaven per desenes. Ruïna, desolació, plors i dolor es respiraven en aquell trist ambient. En quan als danys materials van ser enormes: hortes, edificis... I, el diari barceloní, el Lloyd Español de 12 d’octubre, en la seva descripció dels fets, ens afegeix: Las aguas llegaron a tal altura, que por la parte del Norte cubrieron el presbiterio de la Iglesia de Santo Domingo y por el Mediodía se alzaron un pié sobre las paredes de la Plaza de Toros. Així doncs, tres anys després de la seva inauguració, aquesta construcció va patir el primer ensurt inundant-se considerablement.
Comentarios
Publicar un comentario