Passat el mal tràngol de les inundacions i, rehabilitats i condicionats els baixos de la Plaza de Toros de Vich que havien quedat malmesos per l’aigua, aquest centre d’oci tornà a funcionar amb normalitat.
Les característiques d’aquest primer edifici fixe, segons el “Boletín de loterías y de toros” de 25 de novembre de 1862, denotaven la importància que per a Vic tenia tot aquest món tauromàquic. La seva categoria era de tercer ordre però tenia un aforament de 6.000 persones. De les quatre que hi havia a Catalunya en aquells moments (Barcelona, Olot, Vic i Tortosa) era la segona que tenia més número de seients disponibles. Com vaig dir el mes passat, estava en mans privades...de l’empresari Baltasar Cardona.
L’any 1866 torno a localitzar notícies sobre el món taurí però són meres pinzellades que ens informen sobre la procedència de la vaques (Navarra) les quals foren torejades per una quadrilla de Madrid els dies 6 i 8 de juliol.
De 1867 tenim molta més informació proporcionada pel diari Eco de la Montaña, editat per Josep Soler i redactat al carrer de la Ramada , nº 1. D’ell en podem extreure la molta afició que en tenien els veïns de la Plaça dels Màrtirs ja que, en les seves festes, era l’acte més esperat: la corrida de toros, vaques o bous (tal com es vulgui anomenar). Es veu que, tancaren les sortides d’aquesta espaiosa plaça, establiren una tribuna improvisada i hi hagué un ple absolut. Aquest diari afegia:
Y en balcones y ventanas (y hasta en los tejados)
turba confusa de gente,
y en la plaza aquel hirviente
mar de cabezas humanas
També s’esmenta el carrer de Gurb com a fervorós aficionat a les corrides. En aquest cas, van ser dos bous els torejats davant una munió de gent aficionada. El Eco de la Montaña de 28 de juliol de 1867 ens relata: “... tantos toreros y toreras; que mujeres también vimos que agitaban su pañuelo como pudiera hacerlo el más buen taurómaco”. Els fets succeïren al mateix carrer.
A part de Vic, ens esmenta altres municipis com a afeccionats: Folgaroles i Ripoll.
Pel que fa a la festa major de la Ciutat dels Sants en sí, es van anunciar i efectivament celebrar corrides els dies 6, 7 i 14 de juliol a la Plaza de Toros de Vich. Els toreros que vingueren foren l’acreditat Manuel Pérez, el Relojero, i en Peroy. Prendria part en l’acte una lluïda Cuadrilla. Però, no tot va ser bufar i fer ampolles. Just el dia 6 ja hi va haver una situació anòmala. El toro inicial, amb el sobrenom de Coronel, a la primera de canvi, es va colar d’un salt a la contra-barrera, repetint la funció varis cops en el mateix lloc. Rebé 10 cops de pica. Matà un cavall de manera despietada enfonsant-li les dues banyes, i a un altre, el deixà sense esperances de vida. A un picador el tirà a terra i, si no hagués per la intervenció d’en Peroy, no ho hagués passat molt bé. En aquells moments, una part del públic demanava més cavalls, una altra, banderilles, en mig de confuses cridòries. Els “lidiadors” es quedaren amb els braços creuats mentre el Coronel es passejava tranquil·lament. Tot d’una, donà un salt i s’enfilà amb valor entre les bigues i taulons. Anava a “visitar” els espectadors. La situació d’espant, enmig de l’aldarull, la confusió, la inquietud i l’angoixa... eren patents. No causà víctimes, però el Coronel morí a baionetades.
Un cop acabat el succés anormal a la corrida, tocava capotejar a Lacetero; brau que, aquest cop, no ocasionà problemes. Morí a la cinquena estocada en una mala actuació de Peroy. Finalment es capejaren quatre vaques i dos bous que s’oferiren al públic.
La concurrència fou, a la llotja i a “l’ombra”, d’un ple absolut. Al “sol”, la buidor era la nota predominant... senyal evident de la molta calor que devia fer aquell dia. Al dia següent, diumenge 7, el nombre d’assistents fou més o menys igual, però la distribució va ser totalment contrària. Havia refrescat. A la corrida del 14 de juliol hi hagué una rebaixa de preus per a que “todas las clases de la sociedad pudieran gozar de las emociones que llevan tales espectáculos”. El resultat és que hi anà nombrós públic ja que s’hi podia entrar pagant 4 rals.
Després d’aquestes corrides a la Plaza de Toros de Vich es van fer unes altres funcions tauromàquiques a la Plaça Major que no tingueren tants ribets de barbaritat i no portaren tants fets desagradables.
Comentarios
Publicar un comentario