Seguim estant a l’any 1867. Ja han passat les festes de Sant Miquel i, després de tres corrides magnes a la Plaza de Toros de Vich i dues a la Plaça Major (celebrades el 21 i 22 de juliol) on totes les Societats socials i culturals de Vic col·laboraren amb premis diversos; sortí, al diari Eco de la Montaña de 8 d’agost, un escrit publicitari anunciant una altra corrida pel dia 11 del mateix mes (veure foto).
Aquest cop, no hi hauria la mort dels animals. Seria una corrida en que les “protagonistes” serien sis vaques navarreses i un bou. Sortirien cada mitja hora a partir de les 4 de la tarda i portarien, entre les seves banyes, cintes de colors. Els qui les agafessin, tindrien premis de 60 rals cada una. Estava oberta al públic valent.
L’empresa que portava l’espectacle tauromàquic, per a que la gent, sense distinció de fortunes, omplís la Plaza de Toros, va fer una gran rebaixa en els preus de les entrades. Anaven des dels 4 rals a la “Tribuna”, passant pels 3 rals a la “Contrabarrera” i 2 a la ”Sombra”, fins als 12 quarts de l’entrada de “Sol”. Els punts de venta d’entrades eren, o bé, a casa Vilada, a la Baixada de l’Eraime, o a casa d’en Ramon Oms, a la Plaça del Paradís.
El dia de la corrida hi hagueren varies cornades, però sense tenir que lamentar cap desgràcia personal. Es van treure tres cintes amb molta netedat, i els afeccionats pogueren lluir les seves habilitats en el difícil art de la tauromàquia. La concurrència va ser escassa a pesar dels ínfims preus de l’entrada i la bona climatologia.
Els primers mesos de l’any 1868 trobo una altra novetat referent a la Plaza de Toros de Vich: el canvi de propietaris. De Baltasar Cardona (propietari original) passà a mans de Francesc Garriga i Miquel Güell els quals l’arrendaren per a les corrides del juliol. Abans però, s’utilitzà aquesta plaça per a fer un espectacle en que intervingueren els cèlebres gimnastes Mr. Metrópolis i Camús que actuaren a Barcelona dies abans.
També, del diari El Eco de la Montaña, extrec la informació de que, hi havia el costum tradicional de fer una Crida, costejada per l’empresa de Toros, en vers català, anunciant les corrides que es farien.
Un altre articulista donava una nota interessant... Per descriure la corrida del 6 de juliol, que fou molt sosa i pesada, va fer la següent dissertació: “Desde la fundación de las corridas en Vich, que, según cálculos probables, se remonta a la fundación de la ciudad, no se había dado espectáculo más frío, corrida más parada”. D’aquesta manera, ens indica l’antiguitat de la tauromàquia a Vic.
De la crítica d’aquesta mateixa corrida se’n dedueix el material del qual estaven fets els bancs on seien els espectadors i la duració d’aquell espectacle: “estando cuatro horas mortales sentado en un duro banco de madera con las piernas puestas en una posición más violenta que un mártir en el potro…”. El “tret de sortida” el feu una corneta a les 4 de la tarda, després que la Presidència s’acomodés al seu lloc.
En principi sortiren vaques, d’una amb una, i s’intentaren capejar pels “toreros” (segons deia el cartell). No hi va haver manera. Era un bestiar espantadís i de mala qualitat que, segons el veterinari, tenien la malaltia de la nostàlgia..., és a dir, “trobaven a faltar les muntanyes de la seva pàtria”. Als empresaris del trist espectacle els havien donat gat per llebre i no van poder complaure al públic. Les 3.000 ànimes que hi van anar es van avorrir tant que, al demanar la vaca de gràcia, la Plaza de Toros de Vich estava quasi buida.
La corrida de 12 de juliol, si fa no fa, va ser semblant. Tot i la gran rebaixa de preus la concurrència fou baixa, sobretot a la “Sombra”. La crítica atribuïa les culpes a la persona que va comprar el bestiar.
També, aquell mateix any, es lidiaren toros el 2 i 4 d’octubre. De les noticies que en fan referència, se’n pot deduir el medi de transport que es feia servir per portar els animals a Vic, des dels seus llocs d’origen: el ferrocarril fins a Granollers. La resta del trajecte el feien engabiats en carros ja que, la via ferroviària, encara no arribava fins a la Ciutat dels Sants.
Comentarios
Publicar un comentario