Després del destronament de la reina Isabel II, a finals de setembre de 1868, i el començament del sexenni democràtic, a Vic hi hagueren aldarulls que comportaren l’incendi de la Porta de Barcelona i la caseta del guarda de consums (veure foto). Pocs metres més enllà, amagada, hi havia la Plaza de Toros que no patí desperfectes.
Una turba de gent havia cremat el símbol recaptatori dels impostos que, els comerciants, havien de pagar, a l’hora d’entrar productes de consum a la ciutat. El Jutge de Primera Instància, situat en el lloc dels fets, reclamava a la multitud que hi hagués moderació i calma però, degut a la violència de que fou víctima, al final va comprendre que era molt difícil contenir la ira popular.
Per organitzar aquell desordre es creà una Junta Provisional Revolucionària formada per tres membres: un president, Sr. Ramon Valls; un vicepresident, Josep Font i Manxarell; i un secretari, Sr. Josep Bach i Serra. Aquest últim, l’1 d’abril de 1869, fou el primer alcalde “elegido por sufragio universal" a la ciutat de Vic, segons informava el setmanari El Porvenir (03-03-1869)... Però, s’ha de dir que les dones encara no tenien dret a vot, i per tant, aquesta frase és errònia.
Les corrides de toros van seguir amb tota normalitat. Era indiferent la mentalitat que es tenia. Tant és així que, el mateix rotatiu, en aquest cas d’11 d’octubre, ens diu: “VACAS DE MUERTE.- Hoy tiene lugar en la Plaza de toros la lidia y muerte de seis vacas navarras, por una cuadrilla dirigida por el diestro Frontela”. Una setmana més tard aquest escenari es convertí en circ eqüestre. Actuà la companyia del Sr. Fesi.
En aquella temporada es respiraven aires intranquils. Un reflex del que esmento és que, a finals d’any, hi hagueren més moviments militars del normal. Arribaren dos batallons, un procedent d’Igualada (el regiment de Leon) i l’altre d’Olot (el de Saboya). S’havien de rellevar mútuament. Poc després partirien cap el seu lloc de destinació. Feia poc n’hi havia hagut un altre. En definitiva, això comportà molèsties sobretot pecuniàries per a les cases particulars que els allotjaven.
Un altre fet que mostrava la tensió d’aquells mesos va ser que, a algun nom de carrer apareixien pasquins, com ara el de “Carrer de Carles 7è” o “Passatge de Cabrera (voluntari de l’exèrcit carlista derrotat i afusellat el 1933)” . Dits pasquins foren enretirats pels dependents de les autoritats i per algun veí de dits carrers. Per altra part, es “proferían voces subversivas i alarmantes en varios puntos de la ciudad” que espantaven als habitants de Vic (El Porvenir de 03/04/1869). L’alcalde Josep Bach i Serra els calmava tot anunciant, en un ban, que serien detinguts i entregats als tribunals els infractors d’aquests actes.
I arribaren els dos dies nefastos per a la nostra ciutat per les desgràcies que ocorregueren: diumenge 11 i dilluns 12 de juliol de 1869. Tot començà a la Plaza de Toros de Vich. Durant una corrida que hi hagué un semi avalot. Però no va ser per qüestions relacionades amb la tauromàquia sinó per haver-se presentat tres joves amb boina (vermella, color indicatiu que eren carlins) que esvalotaren al públic. Els visques i morin les boines s’anaven combinant, però per sort no hi hagueren estomacades. Això sí, una d’elles acabà estripada per “un voluntario de la libertad” i, tot seguit, la cremà enmig de la Plaza.
Sobre les 10 de la nit del mateix dia, i hagué una batussa a la Rambla del Passeig, davant del cafè d’Antoni Anglada (àlies el Borni). A la poca estona, en el mateix cafè, va caure mortalment assassinat un jove que havia estat sagal de diligències. La víctima quasi no es va percebre de la mort, doncs la ganivetada entrà per la part superior del pit i va arribar fins a la regió del cor. L’assassí es va poder escapar davant la sorpresa dels qui eren al bar i, la confusió d’aquells instants, ja que, en un principi, es va acusar a qui no era.
Pocs instants després, en un altre barri, a conseqüència de les baralles entre subjectes de Taradell, dos d’ells foren apallissats quedant molt mal parats. Tant és així que, les cròniques, no confiaven en que visquessin.
També, a la nit del mateix diumenge, hi hagueren faves al carrer Manlleu i a la Rambla de Santa Teresa resultant ferits alguns subjectes dels quals, un, va rebre una forta garrotada que li va fer perdre, per uns instants, el coneixement.
Dilluns al matí hi hagué una altra baralla entre dos subjectes amb motiu dels fets de les boines a la Plaza de Toros; i a la tarda, s’afogaren al Ter tres germans de la família Masjoan junt amb el manobre Magí Callís. La desgràcia ocorregué a la vora del punt denominat “font del ars”. És evident que Vic sencer es commocionà per tots aquells fets.
Comentarios
Publicar un comentario