És trist, però és així. Ja només queda un vestigi que recordi a Gabriel d’Avilés: el nom del carrer. La pressió ha pogut amb la placa que el recordava situada a l’edifici de La Caixa, entre la Rambla de l’Hospital i el carrer de Verdaguer. Farts de les pintades contínues han optat per donar permís per a treure-la. No han estat “valents”. Els pintors afeccionats radicals han guanyat i, m’imagino que són quatre gats que tenen “atemorida” a la societat vigatana. I els hem de felicitar (EL 9 NOU de divendres de la setmana passada)? La veritat és que no entenc res. Això és la incitació a que actuïn més, no? Ja han pintat la Catedral, el Palau Episcopal, la Pietat, l’Ajuntament, el carrer Sant Miquel com molts d’altres, l’administració de loteries del carrer de Verdaguer; i, com a “plat predilecte”, la paret de La Caixa que ha rebut desenes per no dir centenars de regalets pictòrics de baixa qualitat... i moltes vegades amb tons amenaçants. I ara els hem de tirar flors i violes? No saben la feinada que hi ha per treure les pintades, ni que les ha de treure el propietari de l’edifici pintat pagant de la seva butxaca? És una intuïció... això pot perjudicar, i molt, als partits afins a aquestes accions en les properes eleccions.
Era un lloc simbòlic ja que, allà mateix, hi havia l’Església de les Davallades destruïda pel Comitè d’Enllaç Antifeixista, presidit per Francesc Freixenet, a començaments de la odiosa Guerra Civil. Per tant, la treta d’aquesta placa també afecta a la part religiosa, tant castigada, aquí a Vic, durant el anys de conflicte bèl·lic. 178 clergues assassinats amb seguretat i més persones simpatitzants (veure els seus noms a la cripta de la Catedral) moriren violentament a les cunetes de les carreteres de les afores de Vic. El “cotxe fantasma” es parava davant les cases i pisos, feien baixar a l’individu en concret i li “volaven el cap” a sang freda (procediment copiat, pocs anys després, pels nazis). Perquè ningú alça la veu per aquests crims? Senzill... el clergat no té descendència que pugui protestar. Tot s’amaga i es posa molt d’èmfasi en les víctimes del cantó republicà... que em sembla correctíssim! Totes eren persones que tenien vida, fossin del signe que fossin. Crec que hauríem de tenir més comprensió, més seny... paraula que ens caracteritzava i que, ara, la busco i no la trobo per enlloc.
I, encara trobo més inexplicable encara, que se li fes un homenatge a l’Alcalde Serra Badell, el 20 de març de 2015, essent cooperador de tots aquests crims realitzats a la Guerra Civil... Ell sabia que existien aquests “cotxes fantasma” ja que l’Ajuntament d’aleshores pagava la seva gasolina i el manteniment dels mateixos. La presència d’aquests automòbils als carrers i places era signe de mort segons Isidre Cunill al seu llibre “Los sicarios de la retaguardia” (pàg. 111).
Per tant, actuant coherentment i amb justícia, si es tracta de sanguinari a Gabriel d’Avilés ja que sota el seu “govern” es matà a Tupac Amaru (que lluny queda això...), al mateix temps, s’hauria de retirar la “distinció” feta a Serra Badell, ja que també sota el seu “govern”, s’assassinaren un mínim de 178 persones (repeteixo que són fets provats, i no una xifra extreta del no res), i per a més inri, aquí a Vic... Més clar, l’aigua.
A més, el fet de treure el quadre de Gabriel d’Avilés de la Sala de la Columna de l’Ajuntament i la distinció de Ciutadà Il·lustre, van ser motivades per un “judici” injust. No es seguiren els procediments establerts al faltar la part “defensora” i, per tant, hi hauria d’haver nul·litat de tot el procés reposant el seu retrat a dita Sala. Lluís B. Nadal hauria estat el millor defensor ja que, a part de ser l’autor del discurs biogràfic en l’acte de nomenament com a Ciutadà Il·lustre, en va fer uns excel·lents estudis i descripció de Gabriel d’Avilés; el personatge, ara conflictiu. En dites memòries, que feu el 1895, explica: “La veritat és que de cap manera pot fer-se-li responsable de les crueltats comeses aleshores... A sobre d’ell hi havia l’autoritat del general en cap i la del Virrei” i “... ni els fets anteriors ni els posteriors d’Avilés proven que ell fos cruel per sí mateix, i que, si ho fou alguna vegada, s’hagué d’atribuir més que a la seva voluntat, al sistema establert pels seus superiors i a les ordres rebudes.” Ell va ser Virrei, en un període de poc més de tres anys, i se’l conegué pel “Virrei devot”; amb aquest adjectiu es pot comprovar com va ser el seu govern. Es produí des del novembre de 1801 fins a principis de 1805, en el declivi de la conquesta espanyola.
No mereix el títol de Vigatà Il·lustre una persona que va fundar un hospital al Perú (i no simplement fer donacions) per a refugi de dones (que som masclistes a Vic?... tanta celebració del dia de la dona, de què serveix?), ni més ni menys que a principis de segle XIX i, alhora va fer altres obres de caritat? No mereix el títol de Vigatà Il·lustre una persona que va estar molt vinculada a l’església i pagà dos retaules per a la de les Davallades, un calze d’or per a la Catedral i altres objectes religiosos? Per aquestes raons se li va donar el títol de Vigatà Il·lustre i no per haver estat Virrei com digué la part “acusadora” al Ple de 20 de març de 2015. Per a això serveix la part defensora...
Comentarios
Publicar un comentario