És a partir de mitjans de 1869, després dels dos dies tràgics, que deixen d’aparèixer fluidament notícies relacionades amb la Plaza de Toros de Vich. Hi havia l’ambient enrarit degut a la pressió carlista que es notava, mica en mica, en tots els àmbits. Moviments militars continus...
En la resta d’aquest any, tan sols he trobat informació relativa a un bou que es va escapar de la “corrida” amb que van tractar de divertir-se els veïns de la Rambla, a pesar de la llarga corda i de subjectar-lo vàries persones. Anà cap a “casa seva” espantant pel camí, als veïns del carrer de Gurb, aconseguint tombar alguna canalla que se li posava per entremig.
Al 1870, tenim un article de “La Patria” del dia 9 de juliol, que ens aclareix una mica la incògnita de no sortir notícies referents a les corrides de toros al dir-nos: “Por fin se han vencido las dificultades que había para dar algunas corridas en nuestra plaza, ocasionadas principalmente por la falta de recursos y por el poco humor que había para facilitarlos, aunque las corridas parece no serán más de dos”. No podem saber si efectivament es van celebrar ja que no apareix informació posterior. El que sí trobo, ja a finals d’any i al mateix rotatiu, és la referència de com s’expressava el divertiment i l’aplaudiment en els àmbits tauromàquics de l’època: amb xiulets.
Així doncs, amb aquest estrany ambient que es respirava, la mateixa Plaza de toros de Vich havia rebut la seva pròpia “estocada” de mort que poc després es produiria. No he trobat cap document que certifiqui oficialment la seva extinció però em baso en proves de pes segons vàries pistes que he anat seguint. Son les següents:
1.- Durant la tercera guerra carlina, començada el 1872 i conclosa el 20 de novembre de 1875 a Catalunya, de premsa local que descrigués la situació de la ciutat no n’hi havia. Per sort i casualitat he trobat al diari La Igualdad (premsa republicana federal de Madrid), de 26 de gener de 1873, una notícia referent a mostrar una carta que els arribà descrivint la guerra a la comarca d’Osona. La part que ens interessa diu: “Según me aseguran, ayer tarde tres jinetes carlistas, ignoro si serían destacados de los de Folgarolas, pasaron rozando las murallas de Vich, acercándose hasta la Plaza de Toros y yendo a tomar un bocado en el arrabal de San Francisco, conocido vulgarmente por La Calle, situado a la otra parte del Meder”. És la última referència trobada als medis de comunicació sobre dita Plaza abans de la seva destrucció.
2.- En la sessió del Consistori de Vic de 30 d’octubre de 1874 se’ns assenyala el següent: “Debiendo procederse á la valoración de las casas que con motivo de la fortificación de esta Ciudad ha sido preciso derribar conforme se señaló en el acta que sobre el particular acordaron levantar el Ayuntamiento y la Junta de armamento y defensa al objeto de instruirse los espedientes de indemnización, se acuerda oficiar á los dueños de dichos edificios previniéndoles que procedan… á la valoración de los citados edificios derribados…”.
3.- En la represa de les publicacions informatives en forma de diaris, en concret al Diario de Vich de 20 de maig de 1877, trobem una altra pista quan en una de les seves notícies ens informa que un director de quadrilla va escriure des de Madrid oferint-se a portar tot el tema de les corrides per aquell any, “creyendo quizás que todavía está en pié la plaza de toros que se construyó años atrás y que hoy no existe”. Després d’aquesta ressenya, ja no s’esmentarà més la Plaza de Toros de Vich... Inclús la publicació “El Arte Taurino Vicense”, de 3 de setembre de 1897, no recorda l’existència d’aquesta primera Plaza de Toros de Vich. Diu així: “Extraño es en nuestro concepto que el Ayuntamiento de nuestra ciudad de Vich ó otra corporación no haya visto que hace falta en ella una buena plaza de toros pudiendo ser destinados sus beneficios a actos benéficos como á favor del Hospital, Casa de Caridad, etc., etc., pues habiendo afición bastante al espectáculo nacional no faltarían empresarios para su explotación teniendo el público un puesto más para divertirse – J. G. P. Manxayre”…
Vistos aquests documents, puc assegurar que la Plaza de Toros de Vich, situada just al cantó dret de la carretera de Barcelona, un cop passat el pont que travessa el Meder, en direcció cap el Remei; va ser desmantellada pedra a pedra per a la reconstrucció de la muralla exterior de la ciutat (part de la fortificació estava a uns pocs metres de distància) entre finals de 1873 i els nou primers mesos del 1874. No va servir per a quasi res ja que, poc després, en acabar-se la tercera Guerra Carlina, es donaren passos per tornar a tirar aterra el mur defensiu. Hi havia necessitat imperiosa de tenir conreus per l’escassedat d’alimentació que hi havia a Vic durant els inicis de la postguerra.
En definitiva, el motiu de quedar-se sense edifici tauromàquic va ser per circumstàncies logístiques i estratègiques d’aquell conflicte i no per una pèrdua d’afeccionats.
Comentarios
Publicar un comentario