Un cop acabada la tercera guerra carlina, al llibre d’actes del consistori de l’Ajuntament de Vic, a la sessió de 23 d’abril de 1875, ens surt una informació referent a que els amos dels edificis i propietats derruïdes, amb la finalitat de construir la fortificació defensiva, demanaren una justa indemnització pels danys i perjudicis causats. Se suposa que, la Plaza de Toros de Vich, era una de les afectades... M’imagino com, pedra a pedra, l’anaven desmantellant, traslladant i recol·locant en la muralla de protecció, davant la indignació dels propietaris.
Ens havíem quedat sense Plaça de braus fixe i ara “tocava el torn” als torins que es muntaven i desmuntaven en un moment i a qualsevol lloc que fos adequat i necessari. El 9 de juny de l’any següent tocà a la Plaça la Constitució (Major). Es demanà, per la Comissió encarregada de la celebració de les festes de Sant Miquel, una “dádiva que... podria ser de 2.000 reales” a l’Ajuntament i la cessió de la mateixa Plaça. El permís es concedí pensant en el benefici i utilitat del públic de la Ciutat.
Del 1877 tenim molta informació gràcies al Diario de Vich. Deixem enrere un llarg període sense notícies de premsa local a causa de la inestabilitat del moment.
Feia poc que s’havia acabat el conflicte bèl·lic i, d’alguna manera, s’havien de restablir els ànims de la societat vigatana que, ja de per sí, era molt poc afeccionada a sortir de casa segons diu el Diario de Vich de 15 de maig. Si veia un núvol que tapés el blau del cel o observava que l’atmosfera estava més agitada del normal... Éren més sedentaris que ho som ara.
És curiós perquè no només hi havia la Plaça de la Constitució (Major) de Vic com a escenari de les corrides de braus, sinó també ho va ser la Rambla del Carme. Es tancà per ambdós extrems, o sigui, des del carrer de Gurb al de les Neus, i del carrer de Manlleu al de Sant Cristòfol (c/ Estret). Al voltant s’hi aixecaren un bon número de cadafals o plataformes que es construïren en poc temps, la major part disposades per als mateixos veïns i uns pocs per a llogar.
Dilluns 14 de maig de 1877, a les 2 de la tarda, hi hagué la primera corrida. Hi havia una gentada immensa que omplia els cadafals, els balcons i les teulades. Eren 11 caps de bestiar els que sortiren del toril essent tan ben triats, que donaren un joc extraordinari com poques vegades s’havia vist. Corredors van ser els animals i alguns mal intencionats. No faltaren vàries tombades per part dels “torejadors” i alguns reincidiren en les caigudes. Perseguien agafar cintes que hi havia sobre els braus costejades, unes per l’Ajuntament, d’altres per militars i les altres per particulars. Els que les havien agafat van ser portats a coll entre les aclamacions de la multitud que hi havia. A judici dels assistents fou una corrida molt bona, tot i que els estranyà que es toqués, per la banda de música militar que amenitzava la tarda, peces de gènere religiós. A dos quarts de vuit de la tarda, en acabar l’espectacle, els assistents quedaren amb les ganes de que se’n fes una altra. Segons el Diario de Vich de 17 de maig de 1877, se’ls tardaria en esborrar de la memòria.
Al matí del dia següent, alguns bous que protagonitzaven la festa es van escapar essent necessari bastant temps per a trobar-los. La seguretat en aquella època brillava per la seva absència. A la tarda, molt més tard de les dues, es va repetir la corrida satisfent al públic del dia anterior. Però, en realitat, la concurrència fou menor. El bestiar era el mateix i, cansat del dia anterior, no donà tant d’espectacle, però fou molt més fàcil apoderar-se de les cintes que, aleshores, també n’hi van haver.
En definitiva, els dos dies que van fer el bou ab tancas a la Rambla del Carme foren molt ben rebuts pel vigatans.
Comentarios
Publicar un comentario