En els anteriors mesos hem vist la descripció sobre els correbous a la Rambla de Carme i a la Plaça de la Constitució a l’any 1877. Ara li toca al carrer Manlleu.
A la seva llargada no només s’hi han fet actes polítics, com els d’Òmnium, ANC i CDR sobre catifa groga; actes comercials, com els de la “Botiga al carrer” o el “Mercat de Vi i Formatge” sobre entapissat vermell; o, funcions arterials de vehicles cap a França sobre quitrà fosc pur i dur... En el passat, també s’hi van fer actes religiosos com processons en honor al seu patró, Sant Albert de Sicília; i, fins i tot, una corrida de bous celebrada el dijous 9 d’agost de 1877 sobre una base irregular i polsosa.
Com a curiositat, he de dir que la processó de Sant Albert va ser introduïda a la nostra Ciutat pels frares dels dos convents de calçats i de descalços del Carme que hi havia al carrer de Gurb i al de Manlleu respectivament. L’antiguitat de la mateixa era de 3 de juny de 1752 al concedir-los, el Capítol de la Catedral, permís per a realitzar-la.
Unes dècades més tard, en època de liberalisme pur i dur, la desamortització de Mendizábal de 25 de juliol de 1835 (per la qual es van expropiar forçosament tots els edificis religiosos que tenien menys de 12 membres), va afectar a aquestes dues entitats. En elles, a partir d’aleshores, ja no s’hi farien grans festes per a beneir l’aigua que tothom, amb el seu cantaret de vidre, portava a les dues esglésies com era tradició. La processó voltava una creu que hi havia al carrer Manlleu situada una mica més enllà de l’antiga font de l’Horta de Sant Josep. Amb la desamortització, el convent situat en aquest carrer es convertí en col·legi de primera ensenyança dirigit per Mn. Miquel Vallbona. Tenia molts alumnes i s’impartien, entre d’altres, classes de Francès, Cant, Piano, Comptabilitat, Caràcters anglès, gòtic, “redondillo” i d’altres... i, la restablerta assignatura de Gimnàstica.
Però, tornem al tema correbous. Segons “El Diario de Vich”, puc dir que el dimarts dia 7 d’agost de 1877, com que eren les festes del barri, hi hagué més llum artificial del compte generada a través de faroles de gas (aquest sistema de il·luminació a la ciutat de Vic s’instal·là a mitjans del segle XIX). Quan aquestes s’apagaren es van verificar fins a tres processons laiques. Poc més tard, començaren els balls que foren molt lluïts. Dos dies després, entre 3 i 4 de la tarda, es donà inici a la corrida amb bous del país, com a un acte més de les festes. Els veïns en van ser el organitzadors. Degut a l’amplada de la via, era el lloc més adequat per aquesta classe de diversions.
A la corrida hi va haver un bon número de bestiar. Sembla que, la majoria, no fou del més brau. Des del balcó de la casa del Sr. Parramon va presidir la festa una comissió de l’Ajuntament de Vic que fou obsequiada amb un delicat regal per part de dit senyor. En acabar l’acte es feu elevar un globus aerostàtic que va desaparèixer amb extraordinària velocitat. Ja era de nit quan es retiraren els espectadors satisfets de la seva diversió predilecte.
Es de suposar que el fotògraf Sr. Sánchez aprofità els últims dies d’estada a Vic per a fer alguna instantània d’algun d’aquests actes. El seu negoci el traslladava a Madrid ja que l’havien contractat a la Cort Reial. El 15 del mateix mes d’agost tancava el seu establiment situat a la Rambla de l’Hospital.
Acabades les festes tornà a regir la vida quotidiana.
A “El Diario de Vich”, en el que resta de l’any 1877, relacionat amb el carrer Manlleu, he trobat que s’estava reformant i rehabilitant el clavegueram ja que estava totalment obstruït per la desídia de feia anys. Per aquesta raó, per poc que plogués, és formaven bassals que produïen molt fang. A més, s’estaven construint noves cases, raó per la qual s’aprofità per ampliar la llargada de les conduccions d’aigua. Aleshores era el carrer més freqüentat pel trànsit de carruatges a Vic.
Pel que fa a la part comercial, hi havia la fàbrica de licors i aiguardents de Joaquim Forns (nº 26) que venia a l’engròs o al detall; el forn de pa que regentaven dos socis (Carreras i Guarro) on oferien “panecillos de Todos los Santos” i altres gèneres recent fets i encara calents, a mòdic preu (nº 44); o una immobiliària al número 31.
Finalment afegir una dada prou interessant extreta de “El Norte Catalán” de 9 d’agost de 1890: la zona compresa entre el carrer Manlleu, el de Gurb i el de Puigrefagut (ara Pla de Balenyà i part de l’Arquebisbe Alemany) formaven el “Barri del blatdemoro”... nom original que, sota el meu criteri, s’hauria de recuperar.
Comentarios
Publicar un comentario