Abans de parlar de tauromàquia, el més destacat d’aquest any 1878 està relacionat amb la meteorologia. Es pot qualificar com a annus horribilis... un dels pitjors de la història de la capital osonenca en aquest aspecte.
Començà l’any amb molt fred que provocà un perill imminent per a la gent pobre. A la sessió pública extraordinària del 14 de gener de 1878 del Consistori vigatà, convocada amb caràcter urgent per a resoldre aquest problema, s’argumentava amb preocupació: “... socorro de las familias pobres y desvalidas que, por consecuencia de la nevada de anteayer (día 12) y fuertes heladas que se han sucedido, hay temores muy fundados de que les falte ya ó carezcan muy en breve hasta del alimento necesario”. S’acordà que es demanaria als veïns dels barris de Vic, mitjançant una al·locució, que exercissin el seu caràcter caritatiu per tal de fer els majors donatius possibles. Suposo que així es va fer.
Per altra part, 11 dies després de la nevada, es produí l’enllaç del Rei Alfons XII amb Maria de les Mercès d’Orleans, cinquena filla del Duc de Montpensier, i, alhora, neta del Rei Lluis Felip I de França (veure imatge extreta de la wikipedia, segurament fotografiada pel Sr. Sánchez de Vic, ja que l’agost de l’any anterior l’havien contractat a la Cort Reial). L’Alcalde de Vic d’aleshores, Joan Fatjó Vilas, va enviar-li al Governador Civil un telegrama exposant-li que la Municipalitat no podria fer les celebracions per solemnitzar aquest succés com calia. Així doncs, s’acordà limitar o reduir els actes festius, i limitar-los a: un solemne Te-Deum a la Catedral, la decoració i il·luminació de la balcona de l’Ajuntament amb la col·locació del retrat del Rei Alfons XII i la invitació als ciutadans a que, al vespre, il·luminessin els balcons i finestres. Les circumstàncies d’extrema gravetat per la creixent misèria pública així ho requerien. Moltes eren les famílies afectades i s’acordà repartir-les-hi pa, com a sostén alimentari principal, i carbó per a protegir-se del fred. Eren temps molt durs.
D’extrem fred es passà, en poc temps, a dura sequera que es perllongà mesos i mesos provocant la pèrdua de tota la collita comarcana. En concret, des del febrer fins al juliol (com a mínim), hi havien precs “pro pluvia”, sol·licitats pels Administradors de la Confraria de Sant Isidre i recolzats per part del Bisbat i de l’Ajuntament. A més de l’afectació en els productes de la terra, hi hagué una complerta paralització de molts treballs, indústries i comerços. D’aquesta extrema situació, es regularen per l’Ajuntament, disposicions encaminades al socors dels “pobres vergonzantes de Vic” i a proporcionar llavors per als sembrats als pagesos que ho havien perdut tot.
Tampoc anaven bé les circumstàncies a la Corona Reial ja que la Reina que pujà al tro al gener, només va tenir una regència de 155 dies ja que morí de tifus el 26 de juny de 1878, a les 12 i 15 minuts de la tarda. El protocol a seguir per l’Ajuntament de Vic, segons els antecedents estipulats per a casos iguals fou:
Primer: dirigir un telegrama de condol a S. M. el Rei.
Segon: posar a mitja asta la bandera, amb un crespó negre; i cobrir amb un domàs negre la balcona i la paret principal del Sala Consistorial en senyal de dol.
Tercer: que els regidors vestissin de dol... i altres detalls relacionats amb les bandes, el penó, les borles, la vara de la màxima autoritat, les dels macers i els agutzils.
Quart: fer saber al públic el fet de la mort de la Reina mitjançant una al·locució.
El 14 d’agost, el Rei Alfons XII, donava les gràcies, a través de telegrama, a l’Ajuntament de Vic pels condols prestats per la mort de la seva esposa.
En quant als correbous, era tanta l’afició que, aquell any de circumstàncies tant adverses, també n’hi hagueren a la Plaça de la Constitució (Major) durant la festa major.
S’havia de construir el torin a la Plaça Major i, per a que tot sortís correcte, l’Ajuntament va encarregar a la Comissió de Policia i Obres que controlés “el señalamiento é inspección de las barreras, y pesebres”. Aquest organisme també vigilà “que los últimos asientos ó bancos de la barreras estén á una distancia tal de los edificios que dificulte completamente el que los espectadores puedan trepar á las ventanas ó balcones como otras veces ha sucedido”.
Aquest cop les corrides es celebraren els dies 6 i 7 de juliol del trist any 1878.
Comentarios
Publicar un comentario