L’any començà amb l’execució al garrot vil de Joan Oliva Moncusí el 4 de gener a Madrid (imatge d’aquest article extreta del diari “La Campana de Gracia”). Aquest boter de Cabra del Camp (Tarragona), cometé un atemptat infructuós contra el Rei Alfons XII a Madrid el 25 d’octubre de 1878. La justícia, en aquells dies, anava “una mica” més ràpid que en l’actualitat sobretot en els casos que afectaven a la Corona.
A Vic, la vida quotidiana continuava. Una de les notes més destacades d’aquell any, fou la recordança per part del Consistori vigatà de les víctimes de Collformic. Durant la tercera guerra Carlina (1872-1876) es produí una matança de lliberals (de 50 a 110 individus) a càrrec d’una columna carlina dirigida pel caporal Ramon Vila que els havia interceptat i els anà afusellant per les muntanyes, prèvia confessió dels mateixos. En concret, els fets es produïren el 10 i 11 de gener de 1874 i les víctimes foren de Vic, Roda de Ter i Centelles. En la sessió plenària de 14 de febrer de 1879 es va acordar traslladar al cementiri de Vic els cossos d’aquests afusellats per retre’ls un bon homenatge.
Un altre fet important per a la ciutat va ser la regulació interna dels escorxadors públics de Vic aprovada en la sessió de 14 de febrer. En aquells moments n’hi havia dos a Vic: el “matadero” més antic (situat a la cantonada de llevant dreta que hi ha entre el carrer nou i el de la Misericòrdia) que, en aquell any 1879, matava pel consum públic, bestiar de llana, oví i cabrum; i l’escorxador inaugurat al 1877 i construït ben bé al costat també de llevant de la presó (actual Ambulatori) en que es mataven porcs. Aquest últim s’havia construït amb presses per la necessitat peremptòria de més espai per a la matança de bestiar porcí que augmentava extraordinàriament dia rere dia. Del porc se’n treien diversos tipus de carns que es venien en botigues i al mercat de Plaça. El seu producte estrella eren les llonganisses que, ja aleshores, tenien fama universal. Prova d’això és que, en sessió plenària de 5 d’agost de 1872 del Consistori vigatà, s’esmenta a Jaume Vernis, com a proveïdor de “la Casa Real”. Demanava poder posar a la façana de la seva botiga anomenada “Establecimiento de Salsichoneria”, l’Escut de Ciutat; cosa que se li concedí.
En la regulació dels escorxadors s’establia el número d’empleats de que estaria compost, les seves les obligacions i la remuneració. Constava d’un veterinari-inspector, un director-revisor i un porter-agutzil. Les tasques que feia cada un eren vàries. En general, el veterinari (Joan Vilarrasa) hauria de inspeccionar, sota la seva estricta responsabilitat “todas las reses en vivo y muertas que se sacrifiquen en ambos Mataderos”. Cobraria un sou anual de 500 pessetes. El Director (Buenaventura Carol) seria l’encarregat de vigilar totes les operacions que es verifiquessin en els escorxadors com eren la matança, el pes dels caps de bestiar, la marca dels mateixos, la netedat... A l’any, seria remunerat amb 1080 ptes. El Porter (Joaquim Maimon) hauria de mantenir l’ordre dins els “mataderos”, fent-se respectar davant els “Matachines” o altres persones que volguessin crear un mal ambient. També s’encarregaria de marcar cada cap sacrificat i de la neteja constant de tot l’espai. Cobraria 720 ptes. anuals. Tots tres empleats dependrien de l’Ajuntament.
Com cada any, no hi faltarien els correbous a les festes del patró de Vic. Es van fer dues corrides els resultats de les quals, segons la “La Veu del Montserrat” de 12 de juliol, “no han sigut tan funestes com han suposat los periódichs de la capital”. Aquesta frase m’ha encuriosit. Quina notícia havien donat el diaris de Madrid? En trobar “El Siglo Futuro” (diari catòlic) d’un dia abans, em vaig adonar del que havia passat. En la seva pàgina 3 apareix la frase: En una corrida de vacas que hubo el domingo en Vich, resultaron tres heridos, dos de ellos muy gravemente. Quin diari ens diu la veritat? El bon criteri dels lectors/es interpretaran de la manera més adequada el seu resultat.
Passades les festes, el 5 d’agost, la Infanta Maria del Pilar de Borbó, morí d’una meningitis tuberculosa. L’Ajuntament de Vic va donar el condol al Rei Alfons XII per la mort de la seva germana. Pocs dies després, rebé un telegrama del President del Consell de Ministres, on agraïa, en nom del monarca, “el sentido pésame” que li van prestar.
El penúltim dia de l’any, després del nou casament del Rei Alfons XII, aquest cop amb Maria Cristina d’Àustria (29-11-1879); el monarca patí un segon intent d’assassinat, en aquest cas per part de Francisco Otero González, un gallec anarquista de 20 anys.
Els atemptats segurament tenien finalitats de crear un vuit de poder (encara no hi havia successor al tro), que tindria com a conseqüència una revolta republicana.
Comentarios
Publicar un comentario