Abans de parlar de correbous, desentrellaré el nivell educatiu de la població juvenil vigatana i les preferències culturals de l’Ajuntament a l’any 1881.
Les Actes del Plens ens comencen prestant dades que ens donen pistes sobre les facetes educatives bàsiques d’aleshores (Sessió ordinària de 6 de febrer). El joves que eren cridats per a fer el servei militar, prèviament, eren enquestats amb vàries preguntes. Una d’elles era si sabien llegir i escriure. De 107 joves, 76 en sabien (71%) i 31 no (29%). Veiem amb claredat que l’escola no era obligatòria. En general, depenia de la capacitat econòmica de les famílies.
Poc després, es plantejà el primer dels tres actes culturals de diversa índole que es plantejaren aquell any 1881. L’Ajuntament de Barcelona demanà al de Vic si podia col·laborar en la subscripció per a la construcció d’un monument dedicat a Joan Güell i Ferrer (imatge d’aquest article extreta de la Galeria Fotogràfica del Windows). Aquesta “patriotica obra” (Sessió ordinària de 12 de febrer de 1881) estaria dedicada a l’empresari català, fundador d’una indústria tèxtil situada al districte de Sants de la capital barcelonina. Güell fou un abanderat del proteccionisme i fundador de vàries associacions patronals. Així mateix, posseí els càrrecs de regidor, diputat i senador. El Consistori vigatà contribuí amb 100 pessetes amb càrrec al capítol de imprevistos. No va ser fins 1888, en el context de l’Exposició Universal de la Ciutat Comtal, que s’erigiria aquest monument ideat per l’arquitecte Joan Martorell.
Al Ple del 25 d’abril, es proposà el fet de contribuir a l’esplendor de les festes del centenari de Calderón de la Barca, enviant a les Corts espanyoles una Comissió que assistís a la projectada processó cívica amb alguna bandera o distintiu de la ciutat de Vic. S’acordà que es traslladarien a Madrid el Sr. Alcalde, Jaume Vernis, i els Regidors Joaquim Sala i Enric Blanch. Un cop a la capital d’Espanya portaren en processó cívica una de les banderes que es conservaven a l’Arxiu representatives de la ciutat vigatana.
L’últim aspecte cultural tractat en el plenari va ser el fet de “tomar parte en la suscrición pública para la instalación del primer observatorio-refugio de España en la cima del Turó del Home en la Montaña del Monseny” (Sessió ordinària de 14 de maig). En resposta a aquesta proposta rebuda per l’”Associació Catalanista de excursions científicas” l’Ajuntament de Vic s’excusà denegant la subscripció per manca de recursos, afegint que si més endavant hi havia possibilitat ho verificaria amb molt de gust. S’havia acabat el fons reservat a despeses extres en les dues partides anteriors i, en conseqüència, no es va poder contribuir a aquesta causa.
En resum; es pot palpar les inquietuds culturals d’aleshores.
Al mes següent, tenim notícies de la part lúdica de Vic: els correbous. “La Veu del Montserrat” de 18 de juny ens anuncia que s’estaven fent els preparatius per a les properes festes de Sant Miquel dels Sants. Com a curiositat, aquest mateix diari, ens informa que el nostre Patró es representava amb un “roquet” i una creu de ferro amb puntes que duia habitualment clavada al pit o a les espatlles. Les seves relíquies eren custodiades a l’església dels Trinitaris.
Es va enviar una Comissió a Navarra per comprar els bous que s’haurien de torejar. Arribaren a beneficiosos tractes en que s’adquirí bon bestiar. En el mateix article es recalcava “que sembla que no s’acaba l’afició als bous”, però es demanava que no es fessin a la Plaça Major ja que els veïns es queixaven de l’enrenou que es produïa en la construcció dels cadafals. S’afegia que els “forasters” no podrien visionar del tot el millor que té Vic: la Plaça. No es feu cas d’aquesta sol·licitud i, poc després, es comparà la Plaça Major amb un circ romà de fusta.
En les tres corrides hi faltaren torejadors i, si no hagués sigut pel fill del ramader, que sabia capejar amb destresa, no haguessin estat lluïdes. El premi que li donà el Capità General el cedí generosament a la Casa de la Caritat.
A finals d’aquell any (1881), la mala planificació en l’àmbit econòmic-administratiu de l’Ajuntament de Vic, provocà una falta de recursos molt greu: “... atendido el desastroso estado económico que atraviesa este Municipio...” (Sessió Ordinària de 24 de novembre). A més, encara cuejaven els efectes de la “última guerra civil” (com deien aleshores), en referència a la tercera guerra carlista. Això em fa pensar: com en diran de la “guerra civil del 1936-1939” d’aquí a dos o tres segles?
Comentarios
Publicar un comentario