Comencem l’any parlant de defuncions, números i edats. Primer de tot, he trobat a l’acte del Plenari vigatà, celebrat el 15 de gener de 1883, una dada referent a les jubilacions... tema mirat amb preocupació en l’actualitat. Aleshores, també hi havia subsidis però era potestat dels Ajuntaments el fet de concedir-los, en base a l’article 7 del Real Decreto de 2 de maig de 1858. El cas era el de Micaela Comas Ferrer, esposa del agutzil Ramon Font, que havia quedat en extrema pobresa, mantenint a filla i neta, degut a la mort d’aquest. Van concedir el socors en la modalitat de quantitat única. Però, el que és el cas... aquesta mateixa dona, aprofitant que hi hagué canvi de Consistori, tornà a demanar idèntica ajuda en sessió de 21 de juliol del 1885 (la picaresca és palpable...). Aquest cop, la Casa del Poble va denegar-li la solitud per “carencia de fondos”.
El 28 de gener, després de moltes negociacions, s’aprovava el reglament definitiu del “Cementerio rural de la Ciudad de Vich”. El terreny on es va construir, anomenat Costa d’en Paratje, havia estat cedit (o més aviat venut) al municipi per Dª Eulalia de Sallés, marquesa vídua de “Puerto Nuevo”, en qualitat de tutora i administradora dels béns del seu fill D. Felip de Sallés i de Sagrera. El preu que costà fou de 1.710 lliures, 40 sous i 10 diners equivalents a 4.560 pessetes i 63 cèntims d’aleshores.
A inicis del mes següent, el setmanari La Veu del Montserrat, es fa ressò de l’edat d’una senyora de Ciutadella (Menorca), Francisca Alsina, que va arribar als 100 anys com a edat excepcional. Ara, fins i tot a Vic, tenim algunes dones que hi arriben (també algun home en menor mesura) i se’ls regala un ram de flors el dia del seu aniversari per part de l’Ajuntament actual. Bonic detall.
Finalment, a mitjans de maig, Vic comptava amb una població de 11.790 habitants dels quals 10.666 corresponien al casc, 714 al radi i 410 a l’extraradi, el que prova l’existència de la doble muralla en la ciutat vigatana. No es contaven en aquest resultat els 1.265 individus del Regiment d’Infanteria de Borbó (Sessió Ordinària de 15 de maig de 1883).
Pel que fa al tema “correbous”, aquest any 1883, només he trobat una referència a La Veu del Montserrat de 7 de juliol que certifica l’existència d’aquest esdeveniment. Diu així: “... farem constar que s’ha fet la primera corrida sens novedat particular.” I ens afegeix que, la corrida més seriosa sembla que fou a la mateixa nit, en el moment de tancar el bestiar, ja que s’escapà una de les vaques i se la trobà un sereno... L’hagué de torejar sense ganes. Els demés reportatges referents al món taurí són crítics.
La causa de la manca de més informació d’aquest setmanari esmentat ens ve donada per l’actitud, envers del món tauromàquic, del seu fundador, director i principal redactor: el canonge Jaume Collell. El primer número de La Veu del Montserrat aparegué el 5 de gener de 1878 i titllà els seus principis fonamentals com a seguidors de la Religió i la família.
Un dels reportatges més crítics amb les corrides de braus és el de Josep Mª Valls i Vicens (el seu besnét és l’exprimer Ministre francès i actual Regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Manuel Valls i Galfetti). Aquest articulista va néixer a Barcelona al 1854 en el sí d’una família benestant (imatge extreta de la Viquipèdia). El seu pare era banquer i ell, seguí les seves passes. També es dedicà a la literatura essent gran defensor de les tradicions, la religió i la família. Feia poc que havia escrit un compendi titulat “Articles crítics sobre algunes costums catalanes”.
Jaume Collell, al conèixer el seu perfil, que coincidia plenament amb el del setmanari, publicà un d’aquests articles crítics a la portada de La Veu del Montserrat d’11 d’agost: “Los toros”. Valls fa una exposició del seu ideari dient, entre altres coses, que “nos dòna l’plé convenciment de que no s’aixecaria un sol crit de protesta en nostra caríssima Catalunya contra’l decret que l’abolís de cop y volta...”. Se li va fer cas 127 anys després, però amb les protestes de PSC, PP...
En el cas de Vic, van ser “més assenyats”... Feren cas a La Veu del Montserrat, 78 anys després, amb la última corrida de toros, a la segona Plaça fixe al 1961. Tot i això, als anys 1970 i 1971 es van fer “exercicis tauromàquics” als terrenys on s’assentava la mateixa Plaça de Toros.
Comentarios
Publicar un comentario