El 1885 recordem que va acabar amb una desgràcia (l’ensorrament de la fàbrica Bassols)... Doncs, el 1886 començà amb un altre succés nefast per a la capital osonenca: l’incendi a la casa del botiguer Llanas al carrer de la Fusina. Es va produir al matí del primer dia de l’any. Les campanes de vàries esglésies tocaren el senyal de foc donant l’alarma al veïns. No hi hagueren víctimes mortals però no es pogué evitar la pèrdua de tot el gènere i la destrucció de la botiga. Tothom treballava amb ardiment per apagar les flames i inclús les monges de Santa Clara obriren la porta claustral per donar abastament d’aigua. Afortunadament es pogué controlar gràcies a les bombes d’aigua de l’estació de ferrocarril i de la fàbrica de Comella. El cos de bombers no estava reorganitzat i no va poder intervenir (La Veu del Montserrat de 2 de gener).
També hem de pensar que, l’any anterior i parlant de la mort d’Alfons XII, vam deixar la Reina en estat. Esperava una criatura, i el bisbe convidà a l’Ajuntament a una missa solemne, que es celebrà a la Catedral l’últim diumenge de gener, per a desitjar un feliç part de la monarca. El Consistori accedí a la invitació (Sessió Plenària de 21 de gener). Mesos després, un repic de campanes anuncià a la ciutat el naixement del Rei Alfons XIII. L’Alcalde i Ajuntament de Vic dirigiren un telegrama al President del Consell de Ministres felicitant “con el mayor entusiasmo á S. M. la Reina y al Consejo de Ministros...” (S. O. de 18 de maig). Tot seguit, s’acordà seguir una sèrie d’actes protocol·laris com el de convidar oficialment a totes les autoritats i corporacions militars, eclesiàstiques i judicials per a assistir a una comitiva que sortiria de les Cases Consistorials, com es va fer el 1857 en motiu del naixement d’Alfons XII.
Correbous. Què va passar aquell any? En principi, tenim informació a la Sessió Plenària de 27 maig. En ella, Miquel Mas i Puntí demanà autorització per a utilitzar la Plaça Major a l’efecte de donar tres corrides de bous o vaques durant les festes de Sant Miquel dels Sants, i també, per a la construcció “de los tendidos”. Es concedí aquesta petició a condició de que s’havia de subjectar a les instruccions de les comissions d’Obres i de Policia.
El 19 de juny ja es començaven a descarregar taulons de Flandes pels cadafals i, en breu, es posarien en camí les vaques navarreses que havia anat a cercar una comissió entesa en la matèria. No hi ha notícies del contingut de les corrides en sí. Només tenim la data de la última de les tres: diumenge 11 de juliol.
Més notícies taurines. En aquest cas és una crítica a la construcció de més places de toros a Catalunya. En concret a Tarragona i a Sabadell; ciutats que mai s’havien mostrat aficionades a tal diversió. La Veu del Montserrat de 28 d’agost recalca amb indignació una queixa: “Ferne de novas quan seria hora de destruhir las vellas!”.
Avancem en el temps i trobem el primer esment de l’11 de setembre als diaris vigatans. “Oficialment” començava la seva anadura el catalanisme a Vic. Va ser en un article signat per Jaume Collell, on exposa la necessitat de celebrar aquesta commemoració recordant les víctimes en nom de la “Pàtria”. Una altra característica del catalanisme que ell esmenta és el fet de que el poble català ha de mirar al passat... a la gloriosa història del poble ”com la heroica resistencia de Barcelona á las tropas de Barcelona a Felip Quint”. Aquest corrent “va concretant sas idees y dibuixant sas aspiracions”. O sigui, en aquells moments, s’estava formant el catalanisme i encara no se sabia on arribaria.
Jaume Collell, era a Barcelona en el moment de la celebració de l’esmentat dia, a l’església de Santa Maria del Mar, per homenatjar a les víctimes que moriren al 1714. Havia de donar l’oració fúnebre però, al final, és va anular pel Bisbe de Barcelona per raons d’alta prudència. Fou convenient negar el competent permís. Per què es va donar aquesta situació? Collell era conflictiu?
Per altra part, sembla estrany que, 7 anys abans, criticava el catalanisme a La Veu del Montserrat de 5 d’agost de 1879, argumentant: “el catalanisme, tal com molts l’entenen, es una planta exótica y per lo tant migrada, anyívola y de curta vida”.
Això em deixa estranyat... Realment, quina era la mentalitat d’aquest bon home?
Finalment, com a anècdota important, tenim que la primera instal·lació d’il·luminació elèctrica a Vic va ser a la fàbrica coneguda amb el nom de vapor dels velluts, propietat de Comella i Companyia (La Veu del Montserrat de 6 de novembre de 1886). La llum clara i fixe del “fanals incandescents” donà un grandiós aspecte a les quadres de la fàbrica i, tots els que la visitaren aquells dies, felicitaven als Srs. Comella per la notable millora. La instal·lació la feu la Casa Riensch i Leonhart de Colònia sota la direcció de l’enginyer Josefí Casas Chocomeli.
Comentarios
Publicar un comentario