L’any 1889 va ser remogut en quan a delictes de tot tipus, i tenim la sort, llegint El Norte Catalán, de conèixer els noms dels jutges de Primera Instància (entrant i sortint) i del Municipal que conegueren d’aquestes causes. Dic això perquè, a la Guerra Civil, durant l’agost de 1936, els “bàrbars” que tenien aleshores el poder de Vic van cremar tots els documents judicials. Suposo que algun estava tacat per la justícia.
En conseqüència, actualment ens hem de guiar per altres vies que ens descriguin com era la vida delictuosa d’abans de dit any 36. Quasi bé només ens podem guiar a través de les petites ressenyes escampades als diaris.
Doncs bé, he trobat que, a començaments de l’any 1889, dos homes van discutir a Calldetenes amb el resultat d’un apunyalament que revestia molta gravetat. En principi, les enraonies populars argumentaven que s’havia comès un greu crim per motius polítics el 12 de gener a les 10 de la nit, contra un individu que sortia d’un hostal d’aquell poble. També informava de que l’agressor fugí i no va ser trobat ni entregat al Jutge de 1ª Instància que, en aquells moments, era Mariano García Bajo. Tres setmanes després, el Norte Catalán de 2 de febrer, ens informa de l’error i actualització dels fets: es veu que la víctima es va revifar, la disputa no havia estat arrel de qüestions polítiques i, els semblava que l’agressor es presentà davant el jutge.
Dimecres dia 6 del mateix mes, Mariano García cessà en el càrrec i va ser traslladat a Balaguer. Interinament, i fins el 5 de març, exercí de Jutge de 1ª Instància el meu rebesavi, Josep Bach i Serra. En aquest període d’interregne se les hagué d’empescar amb un furt de roba d’una casa del carrer Manlleu i dos robatoris sacrílegs: un, de la caixa d’almoines que hi havia a la capelleta de Sant Miquel Gros i l’altre, dels fons que existien a la Sagristia de l’Església de la Tercera Ordre de Sant Francesc. Al arribar el nou jutge (Valentín Suárez Valdés), el meu parent tornà a exercir de Jutge Municipal tractant temes menors com per exemple la subhasta de tots els mobles embargats a Joan Verdaguer. Es veu que ja se’n havien fet dues anteriorment que no havien tingut postor. Aquest cop serien atorgades sense límit de quantia i podrien adjudicar-se per separat (23 d’octubre de 1889).
El nou Jutge de 1ª Instància tingué molta feina. Fins a final d’any, hi va haver tants delictes que un article de 30 de novembre descrivia així la situació: “Pasa ya de castaño oscuro lo que desde algun tiempo està sucediendo en este llano; no hay semana que no tengamos que relatar robos, asesinatos ó incendios”... Article interessant. He repassat escrupolosament la tipologia de delictes i la seva quantitat i, puc afirmar que aquestes paraules són ben certes.
Hi va haver un intent de rapte (d’una nena de 6 anys); tres robatoris... més aviat furts (de cera, de pollastres...); un robatori amb intent d’homicidi dolós (...a un comerciant “a balazos”); un intent de robatori al Manso Carrera; dos robatoris sacrílegs (a Prats de Lluçanès de calzes i dalmàtiques, i a Taradell de cinc calzes i un piscis); i, dos aixecaments de cadàvers (afogament d’una nena al Gurri i del masover del manso Matavaques de Munter). A part, decomissà les claus d’una casa sospitosa de... “mala vida”. Part de l’article de ”El Norte Catalán”, datat el 9 de novembre, diu així: “se practicó por el celoso Juez... un minucioso registro en una casa algo sospechosa, dando por resultado la aprehensión de uno ó más individuos ó individuas de vida non sancta”.
També hi va haver dos crims. Un es va cometre prop de l’Escorial, per un delinqüent que “navaja en mano, le exigió el dinero o la vida” a un “colono” d’aquest manso. Tot i la intervenció d’un estudiant que passava pel lloc dels fets i feu fugir el criminal a pedrades, i la col·laboració dels senyors De Mas, que li van fer la primera cura, el masover morí unes hores després. L’altre crim va ser contra una jove de 15 anys que van trobar morta a les immediacions de Santa Eugènia de Berga. El resultat de primeres diligències fetes pel Jutge van donar com a resultat la detenció d’un jove de 16 anys, natural de la mateixa població.
Finalment, els sometents de Santa Eulàlia van detenir a un home que presumptament havia calat foc a un paller del manso Armengol. Mentre aquests l’apagaven, l’infractor es va escapar. Havent-lo avisat varis cops i veient que no s’aturava va ser tirotejat acabant amb la seva vida.
Canvi de tema. Aquest any, les corrides de toros van començar malament. El diari El Norte Catalán de 29 de juny criticava el format de l’espectacle. S’havien desterrat de la nostra ciutat aquells tant populars correbous (en general no es matava a l’animal), per instaurar el “picament” i la “sang”; nova moda en aquell temps. Tot i així, el dissabte dia 6 de Juliol, el clima no acompanyà i només es pogué torejar un exemplar tot signant-li l’acta de defunció amb una punxa afiladíssima. Es posà a ploure a bots i a barrals havent-se d’anul·lar l’acte. Observava l’escena el Sr. Albert Rusiñol i Prats (veure foto extreta de la wikipèdia), empresari i polític que seria del Partit Liberal i arribaria a les Corts espanyoles essent Diputat i Senador varis cops. Estava agafant influències a marxes forçades. Només tenia 27 anys i ja s’alternava amb gent d’alt llinatge.
En acabar l’any trobo una anècdota curiosa a El Norte Catalán de 16 de novembre que prova el fet que existien quadres amb bestiar a la ciutat. Es tractà d’una vaca que es va escapar, provocant un gran tumult al carrer Manlleu. La gent xiulava i cridava, i l’animal cada cop s’esvalotava més envestint als que se’ls presentava al davant. Trencà els vidres d’una casa on volgué refugiar-se. Acabà lligada per un llaç impulsat des d’un carretó.
Comentarios
Publicar un comentario