Anem avançant en el temps i ara explicaré fets que ocorregueren a l’any 1891.
Un detall remarcable és la restauració de Sala Consistorial de l’Ajuntament de Vic. En concret, pintaren les seves parets amb una perfecta imitació de marbre fosc amb varis matisos, ben buscats i combinats, que presenten l’or com a ornamentació. “El conjunto produce un efecto agradable y sorprendente” segons diu El Norte Catalán de 3 de gener. Els autors van ser els Srs. Fitó i Buixó.
A finals de febrer, un aspecte que afectà a l’urbanisme de la ciutat, és el de la higiene en referència a les comunes de les cases. Es veu que, l’any anterior, per preveure una invasió colèrica, una de les mesures que es va adoptar per part de l’Ajuntament fou la de “hacer tapiar las portezuelas que miran a la calle y sirven para extracción de las letrinas” (El Norte Catalán de 28 de febrer). Aquest article era un recordatori de que l’acord encara era vigent i, per tant, algunes portes que encara estaven obertes, desprenent “perfums celestials” perquè els propietaris es van negar a tapiar-les, fessin obres que servissin per a no perjudicar els veïns.
Un altre fet important pel paisatge històric de Vic és que a finals d’abril/principis de maig es van ubicar a la closa del Temple Romà les dues columnes mil·liàries romanes procedents del Congost. En aquestes existeixen vàries lletres indicatives de poder pertanyer a la via imperial que posava en comunicació a Ausa amb les poblacions de la costa. Van ser cedides per D. Josep de Rosselló.
Però l’aspecte que crec més destacat de tot l’any va ser la inauguració del Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic. L’acte es celebrà a la capella del Palau a dos quarts d’onze del matí, del dia 8 de juliol, sota la presidència del Bisbe Morgades. Encetà el discurs el Sr. Antoni de Espona (conservador) en el que donà compte detallat dels treballs realitzats per a l’organització del Museu. Va informar també sobre els pilars sobre els que es fonamenta el Museu (exposicions arqueològiques de 1868 i més tard les conferències que es donaren al Círcol Literari) i el “pensamiento de crear y organizar en el segundo piso de su Palacio el Museo Arqueológico que se inauguraba” (La Comarca Leal d’11 de juliol). Per finalitzar la seva intervenció, feu un examen dels principals exemplars que el constituïen d’entre els 1.200 que contenia; des de la Prehistòria fins a l’Edat moderna.
Després intervingueren en el discurs altres personatges com l’arxiver municipal, D. Josep Serra i Campdelacreu, que va enumerar els monuments i les grandeses de l’antiga Ausa barrejant entremig el terme “pàtria” per captar l’atenció del públic. El senyor Puiggarí, representant de la Sociedad Artístico Arqueológica Barcelonesa, exposà en un altre discurs, la importància que oferia l’arqueologia i els elements que aportava a la història, l’art i la indústria. Per la seva part, l’arqueòleg D. Fidel Fita, donà importància i significació als arxius de les Catedrals de Vic i de Barcelona. Seguidament, l’Alcalde senyor Bayés, llegí un discurs en que nomenava fill adoptiu de Vic al Bisbe Morgades “por los inmensos beneficios que de él había recibido” segons comenta el mateix diari. El mateix Bisbe agraí totes les atencions de que havia estat objecte i, al mateix temps, llegí un telegrama que li havia enviat el Papa Lleó XIII donant-li la seva benedicció i beneint el nou Museu.
Un aplaudiment prolongadíssim tancà l’acte i, tot seguit, es dirigiren al nou Museu. Entre els objectes que més cridaren l’atenció dels visitants, - segueix dient l’article – n’hi havien de varis tipus i períodes. El que em sorprèn, és que esmenta: “entre los objetos litúrgicos, una cruz bizantina oriental con figuras esmaltadas…, un cuadro de mosaico bizantino de metales con marco de filigrana de oro…”. Aquest últim també està descrit en La Veu del Montserrat de 23 de gener de 1892 com a “un quadret en mosáich venecià bizantí ab l'efigie de Sant Pere dintre d'un marc de filigrana d'or”. Segons tinc entès, del període bizantí, les peces que té el Museu actualment són irrellevants. Això em fa pensar que també van ser robades al 1903 com explico en l’article titulat, “El robatori al Museu Episcopal de Vic de 1903” (EL 9 NOU de 31/10/2014), consultable digitalment a https://vicusviqui.blogspot .
En l’aspecte recreatiu, el 25 de juny es va començar la construcció del torín a la Plaça Major. Les tres corrides de vaques navarreses que es van celebrar durant les festes no van tenir cap contratemps digne de ser esmentat. Se’n verificà una altre als afores de Vic, que no estava anunciada a cap programa. Una família d’una casa de pagès fou envestida per un cornúped que va intentar envestir el vehicle en què anaven. Per sort, no procedia de cap ramaderia amb renom, com la de Carriquirri, i no va costar gaire el fer-lo fugir.
A les festes de Manlleu també es feren corrides i el públic es queixà pel preu elevat de les entrades, a part que van ser de mala qualitat. A Ripoll, a les festes de Sant Eudald, s’escaparen en desbandada, dos vaques a les corrides que es van donar. Els animals recorregueren varis termes de l’alta muntanya convertint en toreros accidentals a tothom que se’ls creuava i feren mal bé els camps de blat per on passaven. Alguns veïns de Ripoll decidiren caçar-los i feren una batuda. La finca dita Pla de Falgás (entre Vallfogona i Olot) fou l’escenari de les operacions. Un dels cornúpeds rebé 13 bales de fusell abans de la seva defunció havent posat en perill al seu propietari D. Ramon Vaquer.
Comentarios
Publicar un comentario