Què va ser el més destacat de l’any 1892? De manera clara, les vagues de treballadors. De 44 diaris que va publicar El Norte Catalán durant un any, 22 parlen d’aquesta temàtica.
Estudiant més a fons el tema, he de dir que s’arrossegava d’uns anys abans. El diari esmentat, de 5 de novembre, ens explica que, en concret a Vic, aquest davallament en l’activitat econòmica del comerç i la indústria s’havia donat per dos factors: el ferrocarril i el quartel militar.
Des de la inauguració de l’estació de Vic al 1875 es pensava que la ciutat guanyaria pes en tots els aspectes. Però la indicada prosperitat durà poc. Quan la via es va prolongar fins a Sant Joan de les Abadesses es notà un decaure bastant pronunciat en el sistema econòmic. Els salvà d’aquesta crisi l’establiment, al costat de l’estació de ferrocarril, de part dels tallers de la companyia ferroviària. Aquests tallers reportaven riquesa a la nostra ciutat ja que els mateixos treballadors consumien tota mena de productes a la pròpia capital osonenca generant riquesa.
L’altre element que ho confirma és l’haver tingut guarnició “compuesta unas veces de un batallón y otras de un regimiento, cuyos haberes eran un afluente más, ya fuera en mayor ó menor escala, que proporcionaba a nuestra ciudad algunos rendimientos” (article Vic: Su actual decadencia de El Norte Catalán de 5 de novembre). A la guarnició s’hi havia d’afegir la zona militar que fins aleshores s’havia tingut i també era una font d’ingressos.
Aquests dos factors eren la principal font de riquesa vigatana. Degut “á la indiferencia de las principales entidades de nuestra ciudad” – segueix dient el diari – es va veure desaparèixer dels quartels la força que, per espai d’alguns anys, vam tenir de guarnició.
Més tard, els tallers de la companyia de ferrocarrils van tancar les seves portes progressivament.
Si a això li afegim les moltes vagues produïdes aquell any, tindrem un panorama de crisi econòmico-social bastant greu. Corrien rumors de que 350 operaris d’una empresa de Vic s’havien declarat en vaga a principis de març. Rumor que es van confirmar oficialment el dissabte 26 del mateix mes quan els treballadors de la fàbrica de filats dels Srs. Capdevila i Comp.ª van aturar la seva activitat per una dissensió haguda entre l’empresari i tres treballadores per no voler treballar durant el temps de l’esmorzar, “costumbre que venía ejerciéndose en la casa desde mucho tiempo” (El Norte Catalán de 2 d’abril). En portada del mateix diari, apareix l’anunci de la venta de dita empresa pels seus funests resultats. En definitiva, el resultat va ser que els seus treballadors van quedar sense feina pel tancament de l’empresa.
També explica que, el dimarts següent es van afegir a la vaga els obrers paletes de la ciutat per la negativa a concedir-los una rebaixa d’una hora del jornal i el fet de no estar obligats a portar la gaveta a la feina. Pocs dies més tard, molts oficials fusters , van ser acomiadats pels seus patrons per manca de treballs. També estaven en perill els serrallers, rajolers i demés oficis relacionats amb els manobres.
El Bisbe Morgades, amb l’exhortació pastoral als obrers, criticava als homes fanàtics de la Revolució que “tratan de valerse de vosotros para subvertir lo existente” i aconsellava la moderació en les seves reivindicacions: “No os entreguéis a vías de violencia, que son causa de injusticia: no cerréis vosotros mismos las fábricas que os dan pan…” (El Norte Catalán de 30 d’abril).
El 21 de maig ens apareix un altre article que ens informa de l’anada a Barcelona dels mestres paletes per a contractar operaris del mateix ofici per a continuar les seves obres paralitzades en motiu de la vaga. El resultat va ser que vingueren a Vic un regular nombre de paletes els quals es van repartir entre les diferents obres paralitzades per engegar-les de nou. Aleshores es van posar en vaga els fusters... Total, hi havia malestar i tensió que va fer que l’Alcalde demanés forces coercitives al Governador civil de la província tot publicant un ban en el que es prohibia que es formessin grups de més de cinc persones als carrers i places públiques. El diumenge arribaren 40 o 50 individus de la Guàrdia civil amb el resultat de vàries detencions i el tancament de la Sociedad Centro Local de la classe obrera a cal i canto. Després d’aquestes actuacions va regnar altre cop la tranquil·litat.
Tot i això, continuava la vaga. El 24 de juny se’ns informa que una comissió de paletes es van entrevistar amb el Bisbe suplicant que interposés la seva influència per a que se solucionés aquest conflicte. L’endemà de la reunió es finiquità la vaga de dits paletes i el dijous 29 la dels peons i fusters.
Però, deixem-nos estar de notícies negatives d’aquest any 1892. Si anem a finals d’any, al vespre de divendres 30 de desembre, es va inaugurar el “nou” pont de la línia fèrria que travessa el riu Meder, tocant al barri del Remei. Fou construït als tallers de la “Maquinista terrestre i marítima”, de Barcelona, i la seva construcció era (i és de suposar que segueix sent-ho) molt sòlida i elegant (NC de 31 de desembre).
Comentarios
Publicar un comentario