Entradas

REALITATS DE VIC (1894) 3a part - REVISTA DE VIC - Juny 2021

Imagen
Començaré aquesta tercera i última part de l’any 1894 parlant breument dels medis de comunicació. L’Ajuntament, en sessió ordinària del Ple, aprovà per unanimitat, que es construís un sistema per a que els representants de la premsa estiguessin més còmodes alhora de prendre les notes de les deliberacions del Consistori. Aquesta proposició va ser iniciativa del Tinent d’Alcalde D. Ramon Pietx (El Norte Catalán de 4 d’agost). És de suposar que feren la bancada encoixinada que hi ha actualment a l’entrada de la Sala Consistorial (veure foto). Queda recordar que ens apareixen dues notícies relacionades amb toros al setembre. La primera tracta de la rebuda a la redacció de El Norte Catalán del programa de les festes que se celebrarien “en la pintoresca villa de Olot” (NC d’1 de setembre), en honor a la seva Patrona la Verge del Tura. A les festes cíviques, entre d’altres diversions, hi haurien corrides a la seva Plaça de toros (segona més antiga de Catalunya, primera dempeus). El segon r...

REALITATS DE VIC (1894) 2a part - REVISTA DE VIC - Maig 2021

Imagen
L’any 1894 també té d’altres notícies curioses com pot ser el tema de la pols. Avui dia no es pensa que aquesta matèria minúscula hagi tingut rellevància a Vic. Sempre va bé “treure la pols” a la memòria de la Ciutat. En un reportatge de El Norte Catalán de 13 de gener se’ns comenta: “Si por desgracia estuviésemos en aquellos tiempos en que, según cierta memoria, nuestra ciudad era llamada la ciutat de la pols y del fanch…”. Es protestava perquè Vic, els dies de pluja, es convertia en un extens fangar, doncs molts carrers estaven completament intransitables, comptant-se entre ells, alguns dels empedrats, per estar la seva superfície sencera coberta de fang. Altre cop es queixava el 21 de juliol tot dient: “Nuestras Ramblas y algunas de nuestras calles están llenas de polvo que se levanta y esparce cuando sopla el viento”. Aquesta situació incomodava els transeünts i era poc favorable a la higiene pública. No citava directament a l’Ajuntament però era un avís a qui s’hagués de preoc...

REALITATS DE VIC (1894) 1a part - REVISTA DE VIC - Abril 2021

Imagen
Canviem el dígit de les unitats i començaré descrivint anècdotes i fets rellevants d’aquests indrets. La primera notícia a comentar, reflexa com s’anava destruint l’hàbitat d’algunes espècies de la plana amb el pas del temps. A El Norte Catalán de 6 de gener, se’ns informa de la presència d’un llop en les immediacions de la carretera de Manlleu i no lluny de Vic. Ja aleshores era escassíssim el nombre de dits animals en les nostres terres. La progressiva reducció del seu ecosistema, degut a l’augment de terrenys de cultiu per abastir a una població osonenca que anava en augment, i la repulsió envers d’aquest mamífer, va fer que finalment desaparegués de la comarca. Seguim amb el tema fauna però no de terra sinó d’aigua. El 20 de febrer, un conegut pescador de Vic anomenat Pere García va agafar amb el seu ham, al riu Ter, una truita que pesava 5 lliures (2’25 Kg). Això era un fet poc comú a la comarca d’Osona per la raresa del seu elevat pes. Aquest pescador va ser el que introduí en...

REALITATS DE VIC (1893) 3a part - REVISTA DE VIC - Març 2021

Imagen
En la última part de l’any 1893 explicaré l’ambient que aleshores que és “respirava” a la ciutat. La premsa, com normalment fa ara, va recollir les notícies negatives més extremes, captant l’atenció del lector. Però bé; és el que ens ha quedat. En primer lloc, en quan als “perfums i frescor de la rajada de bon dematí”... no eren tals, sinó tot el contrari. El Norte Catalán de 25 de febrer es queixava descrivint la situació: “Si los señores alguaciles se sirvieran dar una vuelta por las calles de esta ciudad todos los días á las primeras horas de la mañana, verían que se infringen con bastante frecuencia las ordenanzas municipales, sacándose de los depósitos y poniéndose en medio de la calle grandes cantidades de estiércol o letrinas mucho más tarde de lo que permiten las disposiciones de la autoridad municipal”. A més, sortien aigües “corrompudes” de la paret d’una casa del carrer del Progrés, les quals, a part del fang que produïen, emetien uns efluvis nocius per la salut pública (...

REALITATS DE VIC (1893) 2a part - REVISTA DE VIC - Febrer 2021

Imagen
REALITATS DE VIC (1893 - 2ª part) Ens tornem a tirar a la piscina històrica i sortim de les aigües a l’any 1893. Hi ha més material a explicar. En un principi, ens apareix un tema quotidià per a l’època com és el dels llumins... Abans del 25 de febrer de dit any, estava vigent la liberalització de vendre’n i de tenir-ne en estoc tants com es volgués per part de botiguers o similars. Fins que la Compañía Arrendataria del Monopolio de Cerillas va decidir atorgar, pel que fa referència al Partit Judicial de Vic (coincideix gairebé amb la comarca d’Osona), poder exclusiu per a subministrar caixes de llumins o fòsfors a la Expendeduría Central. Aquesta estava situada a la Llibreria Catòlica de Sant Josep (Plaça Major, 40), i era propietat de Josep Ausió Vila. Tots els expenedors dels 50 pobles del Partit que estiguessin interessats en vendre aquests productes s’haurien de proveir a través de l’esmentada llibreria sub-arrendatària. Les caixes de mistos tindrien un segell que les diferenci...

REALITATS DE VIC (1893) 1a part - REVISTA DE VIC - Gener 2021

Imagen
REALITATS DE VIC (1893 - 1ª part) Especialment, va ser un any important pels bombers de Vic degut a la reinauguració del seu Cos (el primer fou inaugurat l’any 1857 però es dissolgué dècades més tard per manca de fons). A causa d’haver-se produït dos incendis claus l’any 1892 i d’altres més lleus, van fer necessari la seva nova creació. El primer d’ells fou el de la casa de Pere Cortinas, situada als pòrtics del sud de la Plaça Major que tingué lloc la nit d’entre el dimarts 10 i dimecres 11 de maig del citat 1892. Hi tenia establerta la seva fàbrica de xocolata i confiteria D. Martí Dot. Serien dos quarts d’una quan un jove va veure sortir fum de la casa i, immediatament, donà la veu d’alarma. Al sentir-la, els serenos, feren sonar els seus xiulets i algunes esglésies tocaren a sometent. Acudiren al sinistre l’Alcalde i varis regidors, el Jutge de primera instància, el Governador militar, el Cap de Policia, els Mestres d’obres, alguns Sacerdots, vàries dones i, a més, gran multit...

REALITATS DE VIC (1892) 3a part - REVISTA DE VIC - Desembre 2020

Imagen
En aquesta tercera part del 1892 fonamentalment parlaré d’un cas curiós que m’ha recordat les pel·lícules del far west i els venedors ambulants d’elixirs curatius que sanarien tots els mals. El personatge en concret es feia dir Mister Sequah i va generar fortes controvèrsies entre les persones que rebien els seus tractaments. He seguit el seu rastre i, abans d’estar a Vic, visità Barcelona, Bilbao i Saragossa; i després, seguí cap a La Coruña, Valladolid... fins a arribar a terres valencianes. El seu mètode d’actuació el reflectiré gràcies al relat de El Norte Catalán. Arribà a terres vigatanes el 15 o 16 de febrer amb l’objecte de curar el reumatisme i d’altres malalties semblants mitjançant productes específics que ell elaborava. Atreia diàriament molta gent a la Plaça Major (d’11 a 12 del matí, i de 8 a 9 de la nit) i, els “enamorava” amb el seu discurs traduït al català per un intèrpret que l’acompanyava. Imaginem-nos... muntat en un luxós carruatge tirat per un magnífic cavall,...