HISTÒRIA DE VIC

Anem avançant en el temps i ara explicaré fets que ocorregueren a l’any 1891. Un detall remarcable és la restauració de Sala Consistorial de l’Ajuntament de Vic. En concret, pintaren les seves parets amb una perfecta imitació de marbre fosc amb varis matisos, ben buscats i combinats, que presenten l’or com a ornamentació. “El conjunto produce un efecto agradable y sorprendente” segons diu El Norte Catalán de 3 de gener. Els autors van ser els Srs. Fitó i Buixó. A finals de febrer, un aspecte que afectà a l’urbanisme de la ciutat, és el de la higiene en referència a les comunes de les cases. Es veu que, l’any anterior, per preveure una invasió colèrica, una de les mesures que es va adoptar per part de l’Ajuntament fou la de “hacer tapiar las portezuelas que miran a la calle y sirven para extracción de las letrinas” (El Norte Catalán de 28 de febrer). Aquest article era un recordatori de que l’acord encara era vigent i, per tant, algunes portes que encara estaven obertes, desprenent ...

Què explicaré d’aquest any? Doncs... del fet més destacat, ens n’informa El Norte Catalán de 21 de juny. Diu així: “Se ha fijado en el lugar de costumbre un bando firmado por el Excmo. Sr. Capitán General de Cataluña, D. Ramón Blanco (veure foto extreta de la Wikipedia), en el que se hace saber que habiendo cesado los motivos por los que fue declarado en estado de guerra este distrito militar y previas las formalidades por la ley de orden público, se levanta dicho estado de guerra en el distrito militar de Cataluña y se restituye a las autoridades civiles y judiciales las facultades que les incumben”. Aquestes paraules denoten que aquí o més aviat a Barcelona, al 1890, en passà una de grossa. La curiositat em fa estirar el fil per a arribar als inicis d’aquest “estat de guerra” (figura jurídica establerta per l’article 17 de la Constitució de 1876 que el Gobierno podia utilitzar en cas que perillés la seguretat de l’Estat). Et voila!! La Vanguardia de 3 de maig ens mostra la causa de...

L’any 1889 va ser remogut en quan a delictes de tot tipus, i tenim la sort, llegint El Norte Catalán, de conèixer els noms dels jutges de Primera Instància (entrant i sortint) i del Municipal que conegueren d’aquestes causes. Dic això perquè, a la Guerra Civil, durant l’agost de 1936, els “bàrbars” que tenien aleshores el poder de Vic van cremar tots els documents judicials. Suposo que algun estava tacat per la justícia. En conseqüència, actualment ens hem de guiar per altres vies que ens descriguin com era la vida delictuosa d’abans de dit any 36. Quasi bé només ens podem guiar a través de les petites ressenyes escampades als diaris. Doncs bé, he trobat que, a començaments de l’any 1889, dos homes van discutir a Calldetenes amb el resultat d’un apunyalament que revestia molta gravetat. En principi, les enraonies populars argumentaven que s’havia comès un greu crim per motius polítics el 12 de gener a les 10 de la nit, contra un individu que sortia d’un hostal d’aquell poble. També in...

Què podem dir de l’any 1888? Doncs bé, com a notes més destacables o curioses, començaré per recordar una marca d’atletisme que, no és gaire bona en l’actualitat, però la deixo apuntada per si algú s’anima a intentar superar-la. Es veu que, el diumenge 21 de gener, un “andarín” feu un recorregut de sis llegües (1ll = 5.572 m.) a la Plaça Major en 122 minuts enmig de la gent encuriosida que hi havia. Eren els inicis del que seria la marató abans de que comencessin els Jocs Olímpics tal com ara els coneixem. A més, acabà la carrera “sin el menor cansancio, y con disposición de empezarla de nuevo si hubiese convenido” (El Norte Catalán de 21 de gener). De tema atlètic passem a tema religiós. Al meu mode de veure, és un fet transcendent per a la història de Vic. Es tracta d’un miracle que es produí a l’Església de les Dominiques de l’Anunciata (Pare Coll). Els antecedents van començar el 6 de juny. Era un dia en que arribaren a Vic, per desig exprés del Bisbe Morgades, les restes del V...

El primer protagonista de l’any 1887 el tenim en el ferrocarril, signe de la modernitat d’aquells anys. Conegut com a “màquina infernal”, degut a la molta velocitat que assolia, era un dels grans avanços tecnològics produïts pel segle XIX. Podia transportar pesades mercaderies i passatgers vius o morts (feia de cotxe fúnebre segons El Norte Catalán de 27 d’agost) en mig de la gran fumarada que desprenia la seva màquina. També s’ha de dir que no hi havia tantes normes de seguretat com ara. Prova d’això és que, en poc temps, es produïren tres atropellaments mortals. En els dos últims, les víctimes, van ser un guarda-línies que estava situat al creuament de la via amb la carretera de la Guixa (es va creure que va ser a conseqüència d’un cop de vent fort), i l’altre, un home sord de Malla que, pocs dies després, va ser també aixafat per la màquina. Fou necessari prohibir terminantment caminar per la via ja que aquestes desgràcies es repetien amb massa freqüència. Una altra mort va ser enc...

El 1885 recordem que va acabar amb una desgràcia (l’ensorrament de la fàbrica Bassols)... Doncs, el 1886 començà amb un altre succés nefast per a la capital osonenca: l’incendi a la casa del botiguer Llanas al carrer de la Fusina. Es va produir al matí del primer dia de l’any. Les campanes de vàries esglésies tocaren el senyal de foc donant l’alarma al veïns. No hi hagueren víctimes mortals però no es pogué evitar la pèrdua de tot el gènere i la destrucció de la botiga. Tothom treballava amb ardiment per apagar les flames i inclús les monges de Santa Clara obriren la porta claustral per donar abastament d’aigua. Afortunadament es pogué controlar gràcies a les bombes d’aigua de l’estació de ferrocarril i de la fàbrica de Comella. El cos de bombers no estava reorganitzat i no va poder intervenir (La Veu del Montserrat de 2 de gener). També hem de pensar que, l’any anterior i parlant de la mort d’Alfons XII, vam deixar la Reina en estat. Esperava una criatura, i el bisbe convidà a l’Aju...

Aquest any 1885, en primer lloc, parlaré del correbous que hi hagué en diferents llocs de Vic, del mal temps, de la mort del Rei Alfons XII i, finalment, de l’esfondrament d’una fàbrica al carrer de Gurb. Som-hi doncs. El 25 de maig començaren les festes de la Plaça dels Màrtirs i el carrer Cardona. Es feren lluminàries i, el dimarts, correbous. L’animació no hi faltà. No tot era gresca en aquells moments. Andalusia, feia poc, que havia petit un devastador terratrèmol i, La Veu del Montserrat, es feia ressò de la reconstrucció d’un dels pobles (Játar) gràcies a “las caritats de Catalunya”... A partir d’aquells moments en endavant, s’anomenaria Jatar de los catalanes. La Festa Major de Vic fou l’altre escenari tauromàquic. La premsa començà a escalfar motors el 13 de juny anunciant el contracte de les “vacas forasteras” que s’havien de posar en camí en breu, des de la part de Tortosa, per arribar la Ciutat dels Sants amb alguna anticipació a les festes. Es farien venir també torejador...

Començaré l’any 1884 amb una dada curiosa... aleshores ja hi havien institucions que tenien cura dels éssers vius. En concret era la “Sociedad Madrileña protectora de los animales y de las plantas” fundada el juny de 1874. En un escrit del seu President s’animava a que l’Ajuntament de Vic imités als de Cadis, Sevilla i La Habana en quan a introduir, a les Ordenances municipals, els articles necessaris per a castigar tot acte maliciós contra els animals o les plantes (Sessió Ordinària de 12 de maig de 1884 de l’Ajuntament de Vic). Passem a la premsa... en concret La Veu del Montserrat. Tenia 6 anys d’existència i he comprovat que el seu Director, Jaume Collell, utilitza bastant sovint el mot “Pàtria”; especialment en aquest any. Aquest terme començà el seu rumb el 1833. Bonaventura Carles Aribau (veure dibuix adjunt), en escriure el poema titulat “A la Pàtria”, fou l’iniciador del Romanticisme en llengua catalana i el moviment anomenat de la Renaixença. Dita poesia estava dedicada al b...

Comencem l’any parlant de defuncions, números i edats. Primer de tot, he trobat a l’acte del Plenari vigatà, celebrat el 15 de gener de 1883, una dada referent a les jubilacions... tema mirat amb preocupació en l’actualitat. Aleshores, també hi havia subsidis però era potestat dels Ajuntaments el fet de concedir-los, en base a l’article 7 del Real Decreto de 2 de maig de 1858. El cas era el de Micaela Comas Ferrer, esposa del agutzil Ramon Font, que havia quedat en extrema pobresa, mantenint a filla i neta, degut a la mort d’aquest. Van concedir el socors en la modalitat de quantitat única. Però, el que és el cas... aquesta mateixa dona, aprofitant que hi hagué canvi de Consistori, tornà a demanar idèntica ajuda en sessió de 21 de juliol del 1885 (la picaresca és palpable...). Aquest cop, la Casa del Poble va denegar-li la solitud per “carencia de fondos”. El 28 de gener, després de moltes negociacions, s’aprovava el reglament definitiu del “Cementerio rural de la Ciudad de Vich”. El ...

Què puc dir de l’any 1882? No parlaré de la troballa més important per a la cultura vigatana com és el descobriment de les runes del Temple Romà ja que ha estat àmpliament estudiat pels entesos en la matèria. Citaré altres aspectes. En primer lloc, és necessari comentar una notícia caràcter internacional de la qual se’ns dona informació, per “La Veu del Montserrat” de 11 de març, amb molt retard (quasi 2 anys) i amb incorreccions diverses: el terratrèmol de l’illa de “Chio”(imatge d’aquest article extreta de “El Periodico para Todos” de 18/02/1881). Hem de pensar que, aleshores, els mitjans de comunicació eren escassos i, les distàncies que ara són petites, abans eren abismals. Per així dir-ho, les notícies anaven de “boca en boca”... i, a vegades, eren distorsionades. Aquest diari ens relata els fets succeïts a dita illa de “Chio” (en l’actualitat és coneguda per la illa de Quíos) que a l’any 1881 (un altre error: va ser el 9 d’abril de 1880) patí un terratrèmol molt greu... tant q...

Abans de parlar de correbous, desentrellaré el nivell educatiu de la població juvenil vigatana i les preferències culturals de l’Ajuntament a l’any 1881. Les Actes del Plens ens comencen prestant dades que ens donen pistes sobre les facetes educatives bàsiques d’aleshores (Sessió ordinària de 6 de febrer). El joves que eren cridats per a fer el servei militar, prèviament, eren enquestats amb vàries preguntes. Una d’elles era si sabien llegir i escriure. De 107 joves, 76 en sabien (71%) i 31 no (29%). Veiem amb claredat que l’escola no era obligatòria. En general, depenia de la capacitat econòmica de les famílies. Poc després, es plantejà el primer dels tres actes culturals de diversa índole que es plantejaren aquell any 1881. L’Ajuntament de Barcelona demanà al de Vic si podia col·laborar en la subscripció per a la construcció d’un monument dedicat a Joan Güell i Ferrer (imatge d’aquest article extreta de la Galeria Fotogràfica del Windows). Aquesta “patriotica obra” (Sessió ordinària...

Em fa molta ràbia haver de substituir contínuament al “professor de Història Contemporània” de la meva ciutat quan jo sóc mestre en “Humanitats i Seny”! Per sort, tinc un alumnat aplicat i centrat en les classes. A un d’ells, que és una persona excepcional, no sé ben bé què li està passant en els últims temps: està nerviós, revoltós, entremaliat, no es centra en el que ha de fer... a més, ha faltat a dues classes en que tractava un tema bastant important i, per això, és una llàstima, però l’he hagut de suspendre. A l’aula, “La Revista de Vic”, no es va presentar en tots els mesos de juny, juliol i agost del 2018 (potser va estar malalt o se’n anà de vacances). En conseqüència no pogué seguir l’interessant tema titulat: “Reobrim el “Cas Virrei”?”. També va pillar en una classe recordatòria d’aquest assumpte realitzada a l’aula “EL 9 NOU”. Concretament es donà el divendres 8 de març de 2019. En la secció = Ajuntament; una de les matèries tractades era prou important: el “judici” de G...

Aquest any hi ha notícies escasses sobre les corrides de braus a Vic però puc confirmar que també n’hi hagueren. Tractaré, per ordre cronològic, les qüestions més notables que succeïren a l’any 80 del segle XIX. Una de les coses que calia reorganitzar i renovar eren els serveis del cementiri. Aquesta obra neoclàssica protegida actualment com a Bé Cultural d’Interès Local s’inaugurà el 1834. En aquells moments, el reglament regulador del seu funcionament era de 1853 i, per tant, s’havia de modernitzar per les noves necessitats internes. La Junta que l’administrava s’envellia i alguns vocals ja eren morts. A més, al créixer la ciutat i la població, es requeria urgentment una ampliació de les seves instal·lacions. En breu, ja no podria contenir més cadàvers. Doncs bé, es feu un nou reglament pel règim administratiu del “Cementerio rural de la Ciudad de Vich” . Quan ja estigué redactat, es tractà de complir les seves disposicions però, a conseqüència de les protestes de l’autoritat ecles...

L’any començà amb l’execució al garrot vil de Joan Oliva Moncusí el 4 de gener a Madrid (imatge d’aquest article extreta del diari “La Campana de Gracia”). Aquest boter de Cabra del Camp (Tarragona), cometé un atemptat infructuós contra el Rei Alfons XII a Madrid el 25 d’octubre de 1878. La justícia, en aquells dies, anava “una mica” més ràpid que en l’actualitat sobretot en els casos que afectaven a la Corona. A Vic, la vida quotidiana continuava. Una de les notes més destacades d’aquell any, fou la recordança per part del Consistori vigatà de les víctimes de Collformic. Durant la tercera guerra Carlina (1872-1876) es produí una matança de lliberals (de 50 a 110 individus) a càrrec d’una columna carlina dirigida pel caporal Ramon Vila que els havia interceptat i els anà afusellant per les muntanyes, prèvia confessió dels mateixos. En concret, els fets es produïren el 10 i 11 de gener de 1874 i les víctimes foren de Vic, Roda de Ter i Centelles. En la sessió plenària de 14 de febrer d...

Abans de parlar de tauromàquia, el més destacat d’aquest any 1878 està relacionat amb la meteorologia. Es pot qualificar com a annus horribilis... un dels pitjors de la història de la capital osonenca en aquest aspecte. Començà l’any amb molt fred que provocà un perill imminent per a la gent pobre. A la sessió pública extraordinària del 14 de gener de 1878 del Consistori vigatà, convocada amb caràcter urgent per a resoldre aquest problema, s’argumentava amb preocupació: “... socorro de las familias pobres y desvalidas que, por consecuencia de la nevada de anteayer (día 12) y fuertes heladas que se han sucedido, hay temores muy fundados de que les falte ya ó carezcan muy en breve hasta del alimento necesario”. S’acordà que es demanaria als veïns dels barris de Vic, mitjançant una al·locució, que exercissin el seu caràcter caritatiu per tal de fer els majors donatius possibles. Suposo que així es va fer. Per altra part, 11 dies després de la nevada, es produí l’enllaç del Rei Alfons XII...

En els anteriors mesos hem vist la descripció sobre els correbous a la Rambla de Carme i a la Plaça de la Constitució a l’any 1877. Ara li toca al carrer Manlleu. A la seva llargada no només s’hi han fet actes polítics, com els d’Òmnium, ANC i CDR sobre catifa groga; actes comercials, com els de la “Botiga al carrer” o el “Mercat de Vi i Formatge” sobre entapissat vermell; o, funcions arterials de vehicles cap a França sobre quitrà fosc pur i dur... En el passat, també s’hi van fer actes religiosos com processons en honor al seu patró, Sant Albert de Sicília; i, fins i tot, una corrida de bous celebrada el dijous 9 d’agost de 1877 sobre una base irregular i polsosa. Com a curiositat, he de dir que la processó de Sant Albert va ser introduïda a la nostra Ciutat pels frares dels dos convents de calçats i de descalços del Carme que hi havia al carrer de Gurb i al de Manlleu respectivament. L’antiguitat de la mateixa era de 3 de juny de 1752 al concedir-los, el Capítol de la Catedral, p...